He pogut seguir per la televisió el partit de rugbi entre l’USAP de Perpinyà i el Toló, corresponent a la copa d’europa de clubs. El partit ha estat intens i l’escenari era el de les grans festes esportives. L’USAP, en virtut d’un acord amb el FC. Barcelona, ha jugat aquest partit de quarts de final de la copa europea a l’estadi Lluís Companys de Barcelona. Ha estat una molt bona iniciativa. No hi he pogut anar, però m’hauria agradat. El rugbi és un dels esports que més m’agraden. Cinc anys passats a Sant Boi de Llobregat no van passar en va. Em van servir entre altres coses per a afeccionar-me al rugbi i tot el que el rodeja. És un esport noble, dur, però amb unes pautes de comportament que m’agraden molt.
Havia viscut tardes meravelloses quan TVE retransmetia el torneig de les cinc nacions. Quan els drets televisius d’aquesta competició van passar a les teles privades vaig tenir una gran desil·lusió. Sigui com sigui, avui s’ha viscut una gran tarda de rugbi.
Avui, també, he vist la realitat d’una nació, la catalana. He vist el reportatge que han emès abans del partit sobre l’USAP produït per France 3. La realitat del Rosselló apareix força bé en aquest reportatge. Les persones que hi apareixien parlaven tant en francès com en català. L’USAP fa una enorme tasca d’integració de la consciència catalana. Encara que hom s’expressi en francès. Avui hi havia trenta mil nord-catalans dels Comtats, més quinze mil catalans del Principat units per un sentiment esportiu cap a un equip que tots ens sentim nostre. L’esport té aquestes coses. A vegades expressen més bé la realitat d’un fet nacional que no pas la que hom pot veure en altres àmbits. Avui a Montjuïc hi havia una nació aplaudint el seu equip; una nació separada per una frontera artificial entre dos estats. Bona tarda de rugbi i bona tarda nacional. Gran encert de la iniciativa que a més ha acabat bé, cosa que imagino que animarà a repetir l’experiència. Felicitats USAP, felicitats. Perpinyà era Barcelona i viceversa. Avui ens hem fet una mica més grans i hem donat un pas vers la normalitat.