Feia mesos que no parlava de futbol. Avui hi tornaré després d’haver vist el partit de Champions entre l’Arsenal i el Barça. Un partit emocionant. Massa emocionant, des del meu punt de vista. Penso que el Barça arriba als vuitens de final de la Champions en un bon moment, fins i tot després d’haver punxat a la lliga ( si es pot dir punxar a treure un empat fora de casa) i d’haver perdut avui contra l’Arsenal. Però hi ha coses del partit d’avui que no m’han entusiasmat. Al Barça li ha costat d’entrar al partit, un quart d’hora més o menys. Després m’ha agradat la resta de la primera part. Ha fallat en la conclusió de les jugades, fet que no li ha permès sentenciar l’eliminatòria. Hem perdonat massa. Una cosa ben humana, però que podria tenir un cost elevat.
La segona part no m’ha agradat, la segona part del Barça vull dir. Li he vist poca ambició jugant-se el que s’hi jugava. Les errades de la primera part es poden perdonar, tothom pot fallar oportunitats. Però en la segona part no hi ha hagut oportunitats pràcticament. Em temia que passés el mateix que l’any passat i ha acabat passant. Sé que la tornada al Camp Nou no serà fàcil. Aquest Arsenal necessita més sort i algun dia l’acabarà trobant, espero que no sigui contra el Barça.
Tot està per fer i el Barça necesitarà donar el millor de si mateix en el partit de casa. Jo hi confio, però caldrà que millori en algunes coses. Hi ha una cosa que m’agrada d’aquest Barça. Aquest Barça, des del seu entrenador fins a l’últim dels seus jugadors, no plora. Un equip que juga de blanc avui no hauria parat d’entonar la cançó de l’enfadós; que si l’àrbitre ha anul·lat un gol injustament, que si no ha xiulat un penal, etc. No, aquest Barça no plora i es limita a ressaltar les seves mancances, el seu poc encert, les virtuts del rival. És una actitud que m’agrada. Un equip que es consideri gran no pot anar amb una actitud d’equip petit. Si el Barça no ha guanyat avui no és per uns errors arbitrals que no podem considerar garrafals o descarats. Ha perdut pels seus propis desencerts. Amb aquesta actitud no passa res si es perd. Parlem d’un esport on hom pot guanyar o perdre i avui ha tocat perdre. Penso que el Barça aprèn dels seus errors. Després de dues ensopegades seguides no crec que n’hi hagi una tercera, tot i que no és impossible. Tenim una oportunitat immillorable al Camp Nou i crec que l’aprofitarem. Tenim motius per a confiar-hi. Encara que en moments com els d’ara el culé retorna al seu pessimisme històric. Si no som optimistes ara, en aquest període que estem vivint, ja em direu quan ho serem. Estem en vies d’enterrar aquell Barça que s’acontentava a guanyar als blancs a costa de perdre títols, estem en vies de poder transformar al caganer culer en un culer que confia en el seu equip malgrat les ensopegades. Que sap posar-se d’empeus davant l’adversitat. L’equip necessitarà aquest culer i no aquell del passat. Espero que els que acudeixin al Camp Nou d’aquí unes setmanes sabran demostrar al seu equip que són allà per jugar amb ells, amb una sola veu i un sol cor. Que una pedra en el camí no és suficient per fer-nos caure, que sabrem reemprendre el camí plegats per a arribar més lluny.
Hola Josep Maria!
Doncs estic bastant d’acord amb el que dius. Ahir tb vaig veure el partit i he de dir que la major part del temps vaig gaudir molt del futbol que va practicar el Barça. L’Arsenal també va crear les seves bones ocasions (no tantes ni tant clares com les del Barça això sí) però crec que és el més normal quan t’enfrontes a un equip d’aquest nivell. Al final però, em vaig quedar amb una sensació d’emprenyamenta brutal. Tens tota la raó quan dius que hem de fugir del victimisme d’equip petit i pensar primer en analitzar les teves pròpies errades; segurament, d’haver jugat amb una miqueta més d’ambició a la segona part s’hagués pogut treure com a mínim un empat. Dit això, crec que tampoc està de més comentar l’actuació arbitral, i més quan aquesta va perjudicar de manera tant òbvia al Barça. Ho dic pq quan la diferència entre dos equips de futbol és molt gran, una mala actuació arbitral rarament influirà en el resultat final. No obstant, quan parlem dels grans equips d’Europa moltes vegades els resultats dels partits i/o de les eliminatòries s’acaba defininint per qüestions de detalls. Insisteixo que sense voler amagar els errors dels Barça ni tampoc treure mèrit a la capacitat de reacció de l’Arsenal, no podem oblidar que amb 0 a 1 al marcador se li anul·la un gol completament legal a Messi a la primera part, i no es xiula un penal claríssim sobre Pedro (que hagués suposat tb l’expulsió del defensa) a la segona part. Sí que admet més discussió el fet de si Alex Song hagués hagut de veure la segona groga o si les mans d’Arshavin cap al final del partit eren voluntàries o no. Tot plegat crec que són masses coses per dir que no hi ha cap excusa. Ahir clarament, si l’arbitratge hagués estat correcte, el Barça hagués guanyat el partit. O com a mínim no l’hagués perdut.
Salut!!!
Estic totalment d’acord amb tu Jaume. Jo no dic que nosaltres no hàgim de parlar de tot el què exposes, només faltaria. El que vull dir i ressaltar és que m’agrada l’actitud dels jugadors i de l’entrenador que no s’aferren a aquestes circumstàncies del partit, mala sort, decisions arbitrals desencertades, etc. Penso que si el Barça hagués estat a la seva alçada habitual, malgrat aquestes circumstàncies hauria tret un millor resultat de Londres. L’Arsenal també juga, però amb un Barça al cent per cent aquests inconvenients haurien estat anècdotes.
De totes formes, la meva confiança en aquest equip segueix estant intacta, tot i que tractant-se d’un esport, la possibilitat de no passar l’eliminatòria no és nul·la.
Salut i gràcies