Els casos de corrupció d’alguns polítics que anem coneixent dia a dia -punta de l’iceberg tal vegada- i que ens omplen d’indignació i d’impotència alhora, fan que, ara més que mai, s’alcin veus que reclamen comportaments ètics en les nostres servidors públics. La necessària regeneració democràtica que volem ho exigeix.
I, per saber ben bé a què ens referim, em sembla interessant compartir algunes reflexions que aniré desenvolupament en aquesta nota i en notes posteriors. Les paraules de Margarida Boladeras ens ajuden a situar la qüestió:
“Els problemes morals del món actual i futur demanen quelcom més que llistes de virtuts o de prohibicions; hem de desenvolupar i educar la capacitat de judicar situacions noves, la capacitat de raonar sobre les conductes possibles i les conseqüències que generen, sobre ideals lliurement elegits i els fomentats mitjançant la manipulació de l’opinió. El reconeixement dels drets fonamentals de tota persona –drets de llibertats i drets socials- marca un camí que també ens obliga a tots. Els grans conceptes de moral, justícia i llibertat es concreten avui en aquests drets i en els deures que se’n deriven. La responsabilitat i la solidaritat són deures primordials inherents al concepte de persona subjecte de drets.”
Aquesta cita d’Aristòtil ens dóna pistes per entendre perquè, encara avui, els termes ètica i moral s’utilitzen com a mots sinònims quan, en realitat no en són. Etimològicament, la paraula ètica procedeix del mot “ήθος”, que significa “lloc on vivim, morada” tot i que més endavant es va emprar per referir-se al “caràcter o manera de ser”. D’altra banda, la paraula moral té arrel llatina, de “mos, moris”, paraula que significa “costum” i també va passar a tenir el significat de “caràcter o manera de ser”.
Adela Cortina i Emilio Martínez, en base a l’ús estès de la utilització dels dos mots per a un mateix significat, expliciten la utilitat de reservar el terme ètica per a referir-nos a la filosofia moral i el terme moral per referir-nos al diferents codis morals concrets. En paraules seves:
“…. llamamos “moral” a ese conjunto de principios, normas y valores que cada generación transmite a la siguiente en la confianza de que se trata de un buen legado de orientaciones sobre el modo de comportarse para llevar una vida buena y justa. Y llamamos “Ética” a esa disciplina filosófica que constituye una reflexión de segundo orden sobre los problemas morales.”
Si l’ètica l’entenem com a filosofia moral, l’ètica no s’identifica amb cap codi moral concret i, tanmateix, això no vol dir que l’ètica sigui neutral, perquè els mètodes i objectius propis de l’ètica la comprometen amb certs valors.
Al llarg de la història han estat molts els models ètics desenvolupats. En la nostra tradició parlem d’ètica aristotèlica, utilitarista, kantiana, discursiva…. , totes elles amb l’objectiu de respondre a tres funcions:
- aclarir allò que és moral, els seus trets distintius
- fonamentar la moralitat, les raons per les quals té sentit viure moralment
- aplicar als diferents àmbits de la vida social el resultat de les dues funcions precedents una moral fonamentada –crítica i no dogmàtica-, allò que s’anomena ètica aplicada.