Caldrà analitzar detingudament el cas de Xipre i la fórmula amb què i perquè l’Eurogrup ha imposat a aquest país per al seu rescat. Ens perdem sovint quan ens presenten macroxifres i complexes anàlisis econòmiques.
La descripció que avui fa Eliseo Oliveras (Brussel·les) a El Periódico ens situa amb força claredat en la realitat de Xipre i de les condicions d’aquest rescat, del qual caldrà veure les conseqüències a curt i a mig termini i l’impacte que pot tenir en la resta de països de la UE.
L’Eurogrup ha acordat el rescat financer de Xipre amb una ajuda internacional de 10.000 milions d’euros, després de més de deu hores d’ininterrompudes negociacions. El rescat de Xipre, a diferència dels anteriors, implica la imposició per primera vegada d’una penalització als clients dels bancs del país, en gran part estrangers d’origen rus. El president de l’Eurogrup, Jeoren Dijsselbloem, ha justificat la mesura excepcional per la “situació especial” de Xipre i les dimensions desmesurades del seu sector bancari en relació amb la dimensió de l’economia del país. Xipre és el cinquè país de l’eurozona que rep ajuda financera internacional després de Grècia, Irlanda, Portugal i el rescat de la banca espanyola.
El volum del rescat s’havia estimat inicialment en uns 17.500 milions, dels quals 10.000 milions eren necessaris per recapitalitzar la banca i 7.500 milions més per evitar la fallida de l’Estat. No obstant, aquests 17.500 milions equivalien pràcticament al 100% del producte interior brut (PIB) xipriota i haurien suposat una càrrega financera impossible de tornar a un país amb un deute públic que ja supera el 90% del PIB en l’actualitat.
TAXA ALS DIPÒSITS DE FINS AL 9,9%
Per això, Xipre ha acceptat l’exigència del Fons Monetari Internacional (FMI) i d’Alemanya i els seus aliats d’imposar una taxa especial als dipositants de la banca, tant xipriotes com estrangers, del 6,75% per als dipòsits inferiors a 100.000 euros i del 9,9% per als dipòsits superiors. La banca xipriota està acusada de participar en el blanqueig de diners.
La taxa s’aplicarà una sola vegada i es cobrarà dimarts, després de la jornada bancària festiva de dilluns, i permetrà recaptar gairebé 6.000 milions. L’import de la taxa quedarà automàticament congelat per assegurar el seu pagament i evitar retirades anticipades de fons per via electrònica. Com a compensació, els clients rebran accions de l’entitat bancària per valor equivalent a la taxa pagada.
El programa del rescat estableix a més un pagament anticipat de l’impost sobre les rendes del capital, la recapitalització i reducció de les dimensions de la banca i una penalització als inversors de deute subordinat.
PUJA L’IMPOST DE SOCIETATS
Xipre a més haurà de pujar el tipus de l’excepcionalment baix de l’impost de societats del 10% actual al 12,5%. A Espanya, Alemanya i els principals països europeus aquest gravamen de l’impost sobre els beneficis de les empreses se situa al voltant del 30%.
Rússia contribuirà al rescat de Xipre amb una pròrroga de cinc anys en un préstec ja concedit de 2.500 milions d’euros que vencia el 2016 i la reducció del tipus d’interès d’aquest, ha explicat el comissari d’Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn.
Les mesures previstes en el pla de rescat permetran reduir el deute públic a un nivell sostenible del 100% del PIB a l’horitzó del 2020, ha precisat Dijsselbloem.