Un dels eixos de treball de Nova Esquerra Catalana és la construcció de Catalunya-Estat. Aquesta setmana, la reflexió ens arriba de la ploma d’Albert Alfaro, en nom del Consell de NECat. Transcric la seva reflexió.
En el procés constituent que acabem d’iniciar cap a una Catalunya-Estat són moltes les preguntes que ens hem de fer per construir amb seny la Catalunya vinent.
Aquestes preguntes són d’obligada formulació, ja que, si volem iniciar un procés d’avenç nacional cap a un model d’Estat, hem de ser capaços de començar des de zero i de fer-nos totes les qüestions possibles. Cal iniciar un procés de reflexió i de debat per construir els consensos majoritaris dins d’aquest procés constituent.
Davant aquest núvol de preguntes, el mapa institucional i el model territorial de Catalunya, son temàtiques que hem de debatre, analitzar i construir. El primer concepte vertebra l’estructura pública en el territori i el segon, ens permet dibuixar el model territorial futur.
Des de Nova Esquerra Catalana comencem a plantejar debats i qüestions:
Mapa institucional
El mapa institucional català cal revisar-lo a fons. Una revisió a fons implica replantejar i analitzar totes les escales administratives: la municipal, la comarcal i les diputacions. Això vol dir, plantejar un debat sobre el grau de descentralització, les competències de l’administració local (la vigència o no del concepte actual de comarca i reformar el model municipal actual) i plantejar si cal un nivell intermedi d’escala administrativa nacional en el territori (les Vegueries).
Cal fomentar la cooperació i la coordinació entre administracions com a valors bàsics per així aconseguir actuacions més coherents i fomentar el bé comú de la ciutadania. Totes aquestes qüestions i aquest debat caldrà fer-lo sempre pensant en la diversitat geogràfica i territorial de Catalunya i buscant les solucions més adequades per a què l’administració pública pugui actuar donant les respostes més adients i eficients a la ciutadania optimitzant recursos i esforços.
Davant aquesta reforma i reestructuració de les escales administratives, cal també plantejar nous models organitzatius dins d’aquestes: nous organigrames, noves metodologies de treball i optimització de recursos (econòmics i humans), oferint sempre un servei de qualitat i de proximitat a la ciutadania. Cal per tant, reformar el sistema administratiu en totes les escales per fer-lo sostenible i sobretot més eficient. És un debat urgent que caldrà discutir-lo properament per donar noves respostes al qüestionat model actual.
Model territorial
El planejament territorial i urbanístic representen uns elements claus dins les competències de l’administració pública actual. Hem de seguir aquest model i reforçar el paper clau que juguen les administracions públiques a l’hora de construir i planejar el model territorial i urbanístic dins de les diferents escales administratives.
En els últims 10 anys s’han desplegat una sèrie d’instruments de plantejament territorial que s’han de potenciar i revisar. La Catalunya vinent ha de ser territorialment equilibrada i cohesionada, amb un creixement ordenat, racional i sostenible.
Caldrà revisar les competències urbanístiques, que actualment recauen majoritàriament en els municipis i on s’hauria de buscar nous instruments de gestió urbana compartida. D’aquesta manera es podria donar coherència i coordinar la gestió urbana local a partir de criteris bàsics territorials i no localistes. Cal evitar el creixement urbanístic desmesurat, incoherent i totalment irracional que ens ha portat a conseqüències gravíssimes i irreparables.
Cal créixer de forma compacte i reordenar els espais naturals i agraris, cal donar valor social al territori i als paisatges del nostre país, cal valorar el territori com a un recurs limitat i la importància de la seva gestió des de l’administració pública. No hi ha desenvolupament territorial sense la participació dels agents privats, per tant, cal també trobar nous mecanismes entre els diferents agents territorials per crear noves sinergies i noves oportunitats econòmiques, sempre des de la sostenibilitat, els criteris de la racionalitat i un model productiu de qualitat.
Però el territori és dinàmic i presenta nous reptes i qüestions que calen analitzar a curt termini: la relació entre el món rural i el món urbà, els espais periurbans, la capitalitat de Barcelona i la gestió de la seva àrea metropolitana, els parcs i la xarxa d’espais naturals, la planificació estratègica i les relacions amb els agents socials i econòmics, les grans infraestructures com els ports, aeroports, la xarxa ferroviària i la xarxa de carreteres…
Hi ha un núvol de preguntes i qüestions que s’han de redibuixar sobre el mapa. És el moment de començar a treballar per analitzar la situació actual, valorar on estem i iniciar la construcció de l’estructura i el cos de la futura Catalunya-Estat.
Albert Alfaro en nom del consell NECat