La democràcia enriqueix la vida dels ciutadans de tres maneres. En primer lloc, la llibertat política és part de la llibertat humana en general i exercir els drets civils i polítics és un aspecte crucial de la vida dels individus com a ens socials. La participació social i política té valors intrínsecs per a la vida humana i per al benestar. Impedir la participació política de la comunitat comporta una pèrdua formidable.
En segon lloc, la democràcia té un important valor instrumental en potenciar l’audiència que la ciutadania obté en expressar les seves demandes d’atenció política. Més encara, la idea de “necessitats”, incloses les “necessitats econòmiques”, requereix una discussió pública i un intercanvi d’informació, de punts de vista, d’anàlisis. En aquest sentit, la democràcia té una “importància constructiva”, addicional al seu valor intrínsec, per a la vida dels ciutadans.
I en tercer lloc, la pràctica de la democràcia ofereix als ciutadans una oportunitat d’aprendre els uns dels altres, i ajuda la societat a conformar els seus valors i les seves prioritats.
Amartya Sen: La democràcia com a valor universal (2002)
Qualitat democràtica – Radicalitat democràtica
El rebuig i la desafecció vers els partits i els polítics, i cap a les Institucions representatives han assolit dimensions molt preocupants. Obeeixen a causes diverses (el desplaçament de la centralitat del poder polític, l’esgotament i l’obsolescència del model i la cultura dels partits vigents, l’incompliment de les normes ètiques bàsiques, la falta de transparència i de fórmules de participació, els casos de corrupció –que igualen, en el nivell més baix mai registrat, els partits i la seva imatge col·lectiva, el malestar per la crisi econòmica i falta d’expectatives…).
La recuperació de la credibilitat de la política democràtica passa per la regeneració profunda i formal de les organitzacions polítiques, tant en la seva dimensió interna com externa, i, també, per l’establiment d’unes regles del joc que siguin radicalment més democràtiques i que vinculin més i millor la intermediació política i les Institucions a la ciutadania.
En l’actual situació, on els esdeveniments succeeixen a una velocitat vertiginosa i s’esdevenen grans canvis econòmics, socials i productius, s´han de renovar els instruments tradicionals de participació de la democràcia representativa. S’han d’acreditar i canalitzar totes les persones actores i tots els esforços per donar resposta als reptes conjunturals i estructurals del present; s’han d’articular camins per la presa de decisions col·lectives i mecanismes per ampliar el seu abast i la capacitat d’influència i apoderament de la ciutadania.
***
Nova Esquerra Catalana és una organització política fonamentada en la radicalitat democràtica, amb estructures obertes horitzontals i participatives; amb formes d’adhesió múltiples i diverses; amb processos de primàries integrals; amb limitació estricte de mandats de càrrecs públics i de l’organització; amb elecció col·legiada dels càrrecs indirectes; amb un registre de bens i interessos de tots els candidats; amb un Consell de Qualitat, no lligat a direcció, que vetllarà pel compliment de l’esperit i la lletra dels compromisos fundacionals.
Contribuirem a crear una cultura política nova, imprescindible perquè les Institucions recuperin la seva legitimitat, i el reconeixement de la ciutadania.
La vivència i l’experiència del nostre temps ens obliga a comprometre d’una manera efectiva que els programes electorals siguin autèntics contractes, d’obligat compliment, subscrits entre la ciutadania i les i els polítics electes.
La garantia de la recerca constant de la resposta millor als anhels i les problemàtiques de la ciutadania exigeix la deliberació franca sobre els assumptes públics. La deliberació és controvèrsia, construcció constant de raons i atenció i respecte a les raons dels adversaris, i només es pot donar si s’instaura la llibertat de vot en tots els assumptes no contemplats en el “contracte” compromès inicialment. Es tracta de canviar la fidelitat als comandants dels partits, per la lleialtat a les ciutadanes i als ciutadans que, amb el seu vot, atorguen representació i responsabilitat. Cal, en conseqüència, una reforma a fons del Parlament i una incentivació de tot tipus de consultes democràtiques.
Totes les institucions han de ser transparents. Els governants han de rendir comptes. Tots els poders han de renovar les vies i els mecanismes de control, supervisió i participació ciutadana. La democràcia representativa s’enforteix amb la multiplicació de les oportunitats d’expressió de proposta i de denúncia tant de les ciutadanes i els ciutadans singulars, com de les organitzacions i, molt especialment, dels sindicats i del periodisme.
El poder, en definitiva, s’ha de repartir i s’ha de tornar a donar el contingut pertinent a la “separació” i l’equilibri de poders, un dels pilars imprescindible de la democràcia.
***
En coherència amb aquesta cultura política nova, s’hauran de d’habilitar les eines apropiades, sense les quals poden donar-se frustracions noves o fracassos indesitjables.
Entre els instruments legals imprescindibles, són urgents la Llei de finançament de les organitzacions polítiques, la Llei electoral i el Mapa Institucional Català nou.
La Llei de finançament de les organitzacions polítiques ha de limitar les aportacions públiques, ha d’exigir la transparència absoluta, ha de restringir la despesa electoral, ha de millorar els mecanismes d’auditoria i i ha de dotar-se d’un règim sancionador estricte i exemplar, que arribi a la “sanció política” –pèrdua d’escons- en casos greus.
La Llei electoral ha de fixar un model mixt proporcional-majoritari (el 50% dels diputats elegits en base al vot a la llista de partit per a tot Catalunya i el 50% en base al vot personal expressat en circumscripcions petites per elegir a un sol diputat en llista oberta de candidats dels diversos partits). En el seu articulat també precisarà la limitació de mandats i el control de l’acumulació de càrrecs públics.
El Mapa Institucional Català nou ha de ser un sistema de dos nivells: el nacional i el municipal. La descentralització del primer i la concentració de serveis del segon han de derivar de la necessitat d’atendre millor les necessitats de les ciutadanes i dels ciutadans. Ha arribat l’hora de definir una política catalana de promoció i suport a la fusió de municipis i a la creació de mancomunitats de serveis. Una Generalitat forta i unes “municipalies” ben dimensionades podrien constituir el millor sistema de govern al segle XXI.
***
Tanmateix, la radicalitat democràtica que propugnem només serà possible si es donem tres condicions indispensables.
La ciutadania ha d’afirmar individualment i col·lectiva, la seva exigència de més democràcia, d’una manera contundent i esperançada.
Els partits han de ser conscients que s’han trencat molts dels vincles que els unien a la realitat i a les inquietuds ciutadanes, han d’acceptar l’obsolescència de les seves estructures actuals i han de manifestar i complir amb celeritat un compromís generós de canvi radical per estar a l’alçada i al servei d’una societat complexa.
I el més important, les dones i els homes que ostentin càrrecs públics han de ser extremadament virtuosos. No és una condició nova, més aviat podríem parlar d’un retorn als orígens. En paraules de Montesquieu: No cal massa probitat per tal que un govern monàrquic o un govern despòtic es mantingui o se sostingui. La força de les lleis en l’un, el braç del príncep sempre aixecat en l’altre, ho regulen o ho contenen tot. En un Estat popular, però, cal un ressort més, que és la virtut (…) Els polítics grecs que vivien en el govern popular no reconeixien altra força que els pogués sostenir que la de la virtut (…) Quan cessa aquesta virtut, l’ambició entra en els cors que la podrien rebre, i l’avarícia s’apodera de tothom. Els desitjos canvien d’objectes: el que s’estimava, ja no s’estima; s’era lliure amb les lleis, es vol ser lliure contra elles (…); el que era “màxima” s’anomena “rigor”; el que era “regla” s’anomena “destorb”; el que era “atenció” s’anomena “temor” (…) I la força de la república ja no és més que el poder d’alguns ciutadans i la llicència de tots. De l’esprit des lois (1748)
_________________________________________________________________
Podeu llegir tot el document a: http://www.novaesquerracatalana.cat/compromis-sitge/