El reboll o roure reboll (Quercus pyrenaica) és un roure present en molts llocs de la Península Ibèrica però que, per singular caprici taxonòmic, duu aquest nom científic tot i no haver-n’hi als Pirineus. A Catalunya, aquesta espècie només es pot trobar al Bosc de Poblet. El nom comú, més encertat, ve de la capacitat de rebrotat quan se’l talla, cosa que permet l’explotació forestal dels seus boscos pel sistema de mata rasa (tallar tots els arbres d’una parcel·la i deixar que rebrotin, tot podant els tanys). Pot arribar a fer 20 m d’alt.
El roure reboll (Quercus pyrenaica) el trobarem als voltants del tossal de la Baltasana, i li dóna importància singular al bosc de Poblet ja que es tracta de l’única roureda d’aquest tipus a tota Catalunya. És un roure de caràcter clarament atlàntic, aquesta comunitat té com a límit de distribució oriental les Muntanyes de Prades i el massís de Penyagolosa, al País Valencià, tot seguint el Sistema Ibèric, assolint el seu màxim esplendor a la part nord-occidental de la Península Ibèrica.
No apareix com una formació vegetal homogènia, tant sols al voltant del tossal de la Baltasana, en un espai molt reduït, si tenim en compte l’àrea potencial de la roureda. A causa de la seva explotació històrica, als espais desforestats apareixen zones on el pi roig és l’arbre dominant i encara, en els llocs més castigats, no es troba res més que la brolla d’estepa de muntanya (Pteridio – Cistetum lavandulifolium), comunitat vegetal que constitueix la primera etapa de degradació de la roureda.
La fulla del roure reboll és molt característica i és el símbol del Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà.
