Actualment el bosc ha deixat de ser una font de riquesa per convertir-se en un espai d’ús social, on la societat actual gaudeix del contacte amb la natura més salvatge. Anys enrere però, el bosc generava tanta o més riquesa que les terres de conreu, del bosc s’extreien una gran varietat de productes i eren molts els oficis relacionats amb l’extracció, fabricació, manipulació i obtenció d’aquests productes.
El carboneig per l’obtenció de carbó vegetal a base d’una lenta combustió de la fusta, normalment alzina, era un d’aquells oficis. Ser carboner era força dur, de fet, es diu que els carboners i els miners eren dels oficis més durs que existien.
La “carbonera” era el lloc (plaça) on s’alçava la pila de llenya que després era recoberta amb rames i terra. Al seu costat els carboners i feien la “barraca” on hi passarien els dies que dures l’encesa de la pila.
Al bosc de Poblet la practica del carboneig hi va ser present des de sempre, i especialment després de la Guerra Civil, a les dècades dels quaranta i cinquanta, quan la gana aprestava i qualsevol forma de guanyar-se la vida era benvinguda.
De fet els alzinars de rebot actuals del bosc de Poblet són l’herència d’aquelles darreres piles enceses a les places carboneres.
L’equip de gestió del Paratge Natural de Poblet construí una pila en una antiga carbonera amb finalitats pedagògiques a l’itinerari de l’alzinar de la Pena.
