Discurs investidura

L’enhorabona, alcalde,

I l’enhorabona, també, als meus companys i companyes de consistori, en aquest plenari tan diferent de l’anterior,  molt més plural, amb set grups i moltes cares noves.

A l’anterior mandat, senyor alcalde, la majoria la tenien les forces de dretes. Vostè governava en minoria i necessitava, per tirar endavant les polítiques de l’ajuntament de Tarragona, el suport dels dos o d’un dels dos grups de la dreta.

En aquest plenari no.  La voluntat  popular ha constituït un plenari molt més plural. Benvinguda la pluralitat que representa millor la diversitat d’opcions i d’opinions dels ciutadans i les ciutadanes de Tarragona, i que s’ha traduït també en una clara majoria d’esquerres.

Vostè continuarà governant en minoria, però amb un plenari molt diferent, un plenari amb 16 regidors i regidores d’esquerres. Que no hem pogut fer un govern majoritari, és cert,  i no vull entrar ara a discutir per què o per qui,  si és millor o pitjor, si és una oportunitat o és una oportunitat perduda,  però que som, insisteixo  la majoria. I això s’ha de notar.

S’ha de notar en les prioritats i en l’acció del govern municipal, i això és fonamentalment responsabilitat seva, senyor alcalde, però també és responsabilitat nostra, de tots i cadascun dels regidors i les regidores d’esquerres que crec que de cap manera, per qüestions de tàctica o estratègia de cadascú, hem de deixar passar l’oportunitat de fer valer aquesta majoria, que respon a la voluntat dels ciutadans i ciutadanes de Tarragona, per fer possibles polítiques d’esquerres al servei de les necessitats dels nostres conciutadans i conciutadanes, de la gent de Tarragona que està patint les conseqüències d’una crisi econòmica que no han provocat les classes populars sinó l’ambició sense límits dels poderosos,

però sobretot les conseqüències de les polítiques de la dreta que governa la generalitat i l’estat, les polítiques neoliberals que ens condemnen a la precarietat, que ens retallen drets i llibertats, que estan construint una societat, i una ciutat, cada cop més desigual i més injusta.

I que estan també allunyant cada cop més la presa de decisions de la gent, un exemple n’ és l’atac a la capacitat de decidir polítiques des del municipi que representa la reforma de la llei de bases de règim local, que és una involució democràtica que vol convertir els ajuntaments en mers òrgans gestors de decisions que es prenen en altres àmbits, més allunyats de la gent, dels veïns i les veïnes. Quan el que cal, precisament, són ajuntaments que puguin decidir polítiques des de la proximitat, amb els veïns, per millorar les seves condicions de vida.

Com van fer els primers ajuntaments democràtics, que van tirar endavant polítiques i serveis perquè calia, perquè els veïns ho necessitaven, perquè estaven en primera línia i eren els primers en articular les respostes. Ho hem de fer ara. Amb decisió, amb valentia. Perquè cal, perquè vivim una situació d’emergència social i hem de ser capaços de donar solucions.

Senyor Ballesteros, ja sé que vostè és un alcalde compassiu. Però no en tinc prou.

Vull un alcalde combatiu,

Combatiu en la defensa dels febles contra els poderosos, al capdavant d’un ajuntament  compromès amb unes prioritats molt clares.

I li faré la llista del que espero:

  • 1. Un ajuntament que tingui com a prioritat rescatar les persones,

que lluiti   contra  els desnonaments,  que garanteixi a tots  els ciutadans els mínim vitals, el dret a l’alimentació i als subministraments bàsics,

Li recordo alguns acords ja adquirits per aquest plenari a petició del meu grup, com la lluita contra la pobresa energètica o destinar un percentatge del pressupost a l’adquisició d’habitatges buits per destinar-los a lloguer social.

I li demano, per començar, que concreti aquesta prioritat amb el compromís d’elaborar un diagnòstic sobre les condicions de vida a Tarragona que permeti dissenyar les polítiques socials  a partir del coneixement de la realitat.

  • 2. Volem un ajuntament compromès en la defensa dels serveis públics, per començar dels municipals, contra les privatitzacions, i que aposti per la gestió directa dels serveis,

i també combatiu en defensa dels serveis no municipals, de l’educació i de  la sanitat pública, i això vol dir, a Tarragona, oposar-se als intens de passar a la privada, que a Tarragona és la Xarxa Santa Tecla, els serveis de la sanitat pública. No és un tema de capitalitat sanitària, és un problema de model, sanitat pública o sanitat privada. Volem un ajuntament combatiu en la defensa de la sanitat pública.

  • 3. Un ajuntament que treballi per superar la fragmentació urbanística i social d’aquesta ciutat, la gran assignatura pendent. Compromès amb la mobilitat sostenible i amb el transport públic.
  • 4. Un ajuntament en lluita contra l’atur, que desenvolupi polítiques d’ocupació, i que més enllà d’això treballi per ajudar a crear una economia local diversificada que generi una ocupació de qualitat aprofitant els actius que tenim, molts, el nostre patrimoni, la nostra riquesa cultural, la nostra situació geogràfica, el port, la indústria, la universitat,

que aposti per  la indústria, una indústria innovadora, competitiva i sostenible,  compromesa amb la qualitat ambiental

i aprofito també per reclamar la necessitat d’un estudi sobre la qualitat de l’aire en les zones pròximes a la petroquímica,

i naturalment que aposti també pel turisme, però no per qualsevol turisme, no per projectes basats en el joc i en l’especulació que hipotequen el futur dels nostres fills i que acaben sent un altre pilotazo, no volem més fotos com aquella del pretori beneint un macroprojecte de casinos, senyor Ballesteros.

  • 5. I parlant de beneir, volem també un ajuntament compromès amb la laïcitat, respectuós, faltaria més, amb les creences religioses o filosòfiques de tots els ciutadans i dels que no en tenen cap, i per això mateix, laic.
  • 6. Volem un Ajuntament que defensi els drets de les dones, que estàvem lluny d’haver aconseguit la igualtat real però ara estem patint una autèntica involució, perquè quan la cura de les criatures, dels dependents, de les persones, deixa de ser una funció de l’estat de benestar, se n’han de tornar a fer càrrec les dones, que es veuen obligades a tornar a l’àmbit de la privacitat, un retrocés que no només va en perjudici de les dones, és tota la societat la que surt perdent.
  • 7. Volem un ajuntament que es comprometi activament amb el dret de la ciutadania catalana a decidir lliurement el seu futur, perquè la Constitució que acabem de jurar o de prometre tots els regidors i regidores, per imperatiu legal, se’ns ha quedat petita i la interpretació que se n’ha fet exclou les aspiracions que al nostre país tenen un ampli suport popular.
  • 8. I li demano també seny. Vostè és optimista i no em sembla un defecte. Però de vegades cal aturar-se per replantejar-se les coses. Amb realisme. Tenim entre mans un projecte, el del Jocs del Mediterrani. No negaré que pot ser una oportunitat si arriben les inversions promeses i ens en deixa un bon llegat. Però si no hi arriben, pot acabar sent una altra hipoteca per al futur, i ja n’arrosseguem masses. Li demano que si no es concreta la inversió de l’estat, fem números, prenguem una decisió i siguem prou valents per dir que no, que així no els podem tirar endavant. Posem-hi una data: abans que acabi l’estiu.

Miri, senyor Ballesteros, no l’he votat i li demano moltes coses. No l’he votat  perquè crec que no hem estat, tots plegats, capaços d’interpretar el missatge de les urnes, que ens demanaven un govern fort d’esquerres, de progrés, de canvi, un govern capaç de transformar la ciutat.

Però la nostra abstenció expressa també la voluntat de col·laborar quan les propostes que hi hagi sobre la taula vagin el la línia de les que l’he expressat,  perquè crec que la responsabilitat d’un representat polític és intentar ser útil a la gent,

I que les necessitats dels nostres conciutadans i conciutadanes són  massa punyents i massa urgents per ajornar-les per qüestions tàctiques o estètiques. Per tirar endavant polítiques d’esquerres tindrà tot el nostre suport.

I si no ho fa, veuran que som aquí per oposar-nos-hi.

Encara és aviat, però. Esperem que aquests setze escons d’esquerres pesin més del que fins ara han pesat i facin possible un mandat que s’acordi amb els desitjos dels tarragonins i les tarragonines.

Alcalde, molta sort.

Quant a Arga Sentis Maté

Vaig néixer a Tarragona, l'any 1964. Tinc un fill i una filla. Vaig estudiar filologia i treballo al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. Sóc d'esquerres, ecologista i feminista, milito a ICV i des del del 2011 sóc regidora per ICV-EUiA a l'Ajuntament de la meva ciutat.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>