Després de tot un dia de reunions, eventuals visites d'alguns dels membres que havien anat a conèixer la seu i d'altres tasques diàries més o menys rutinàries, en arribar a casa només volia descansar una estona abans de sopar - que coincidia amb l'hora en què els companys de pis feien el ressopó - i connectar-se als blocs dels col·legues del curset on havia après a fer el seu propi bloc des d'on els explicava com li anava per aquells indrets. (Más)

El motiu pel qual havia anat a parar fins a aquella ciutat era, lògicament, la feina. Es tractava d'una feina remunerada "d'aquella manera" en comparació amb els sous que es cobraven en aquell temps i encara més tenint en compte la ciutat de què es tractava.  (Más)

Gravelines, 51 era un lloc tranquil, però a prop de tot: del parc, dels carrers del centre del barri, de les botiguetes de tota la vida, dels serveis de transport públic... tot i que també del centre de la ciutat. Era una manera d'estar desconnectat del ritme de la ciutat sense haver de pagar el peatge de viure a la rodalia i esdevindre esclau del cotxe o del transport públic.  (Más)

Gravelines, 51 només és un espai per tal d'aprendre alguna cosa sobre el sempre misteriós món de les possibilitats d'internet d'avui en dia... per tant, ho sento, però no tinc la pretensió que esdevingui res d'especialment interessant... de moment  (Más)