Xavier Sabaté Ibarz

És curiosa la desimboltura – per no dir la cara – que la dreta anomenada catalanista i darrerament mig sobiranista o pseudoindependentista d’amagat, utilitza per ocultar-se darrera la bandera i els sentiments mentre realment practica el servilisme i l’esclavatge més evident que mai respecte el principal explotador dels catalans que no és altre que el capitalisme que es manifesta avui en una de les seves cares més salvatges que mai no haviem vist, els poders fàctics diversos o, de manera més burda des de fa uns mesos , respecte algunes mitjanes – o grans ? – fortunes d’alguns pocs catalans entre els quals sembla que es troben alguns parents molt directes dels qui seuen cada dimarts a la sala Tarradellas del Palau de la Generalitat.

El sr. Mas, en la presentació del llibre del desagraït conseller de cultura Mascarell, fracassat en el món de l’empresa privada i convers a la casa comuna de CiU, ha dit que Catalunya precisa de partits forts i independents. No deu parlar per CDC que al llarg de la seva curta història ha donat mostres reiterades de feblesa i de subordinació a interessos mesquins i contraris a la majoria de catalans i catalanes i favorable als dels poderosos autòctons i forans.

Quant de temps haurem de suportar acusacions simples que acaben essent justificades i lloades per alguns incondicionals de sempre i altres conversos i converses com la darrera biògrafa del nou President que reclama un PSC “que no falli” com si nosaltres tinguéssim la responsabilitat de governar Catalunya i haguéssim de resoldre el paper del govern dels pitjors responsables del país que s’amaguen del Parlament i dels ciutadans perquè ni saben ni gosen donar la cara, ni tenen valor ni competència per afrontar una situació que ni coneixen, ni estan preparats ni tenen la fortalesa suficient, subjugats com estan davant els qui des de fora de la política i/o des de fora de Catalunya els dicten el relat i les actuacions quotidianes.

Aquesta és la fortalesa i la independència de les quals ens parla el sr. Mas ? La dels qui es manifesten febles davant dels poderosos als que serveixen en plena crisi rebaixes d’impostos, dels qui fan negoci amb la salut, amb l’ensenyament o amb l’energia ? la independència dels qui són dependents del sr. Aznar al qual li van votar totes les investidures i pressupostos haguts i per haver ? Doncs és la dependència que ja van demostrar llavors quan van ser capaços de vendre’s muntanyes i aigua amb el Plan Hidrológico Nacional i i ara tornen a parlar-ne i afegeixen ni més ni menys que la salut de tots els catalans i l’educació i l’atenció social als més febles.

Per tant, ningú més dependent i més feble que ells davant els poderosos. Els socialistes no tenim cap complex, no trobo convergents ni cap dels seus aduladors que hagi fet més per Catalunya que nosaltres. Menys encara els qui ens demanen que no fallem. És cert que pel que fa al finançament cal reajustar les condicions en la línia del que tenen els estats federals i establir límits. Ja hi estem d’acord i hi treballarem com els primers. Però no tolero més que hi hagi vares de mesurar el catalanisme en funció de si ens demarquem o votem en contra del PSOE. Perquè apanyats hauríem anat des que va caure la dictadura i encara avui si haguéssim d’anar junts amb els qui habitualment són els socis de CiU. Així que estem entestats a sortir d’una crisi tots plegats – també amb els vascos, navarresos, gallecs, andalusos, valencians… – tan brutal que fa riure que ens la vulguin fer oblidar a base cada matí de les píndoles del sr. Homs o dels qui volen reduir el problema d’abast planetari a les disputes amb l’enemic exterior més enllà de l’Ebre quan tothom sap que els desajustos que puguin haver en la relació amb el Govern de l’Estat no són ni molt menys el nostre principal ni únic mal. I en sortim tots o fracassarem també nosaltres. A no ser que es vulgui que els catalans en solitari anem per lliure avui mateix. Però si és així que es digui clarament i que s’actuï en conseqüència i no votant d’amagat com si un President de la Generalitat pogués ocultar-se tan frívolament en una qüestió tan transcendental com aquesta.

Defensem Catalunya de forma diferent però no més uns que altres. Més ben dit, no concebo defensar millor Catalunya que defensant els catalans  i les catalanes. I això ho fem millor els partits independents dels poderosos que els que els serveixen i en depenen. Si no, ja seríem amb ells. Però preferim defensar les causes nobles de la igualtat d’oportunitats, de la justícia social, de la cultura per tothom, de la nació que considera tots els seus homes i dones per igual i que els fa contribuir en funció de la seva capacitat.

Per fi, malgrat que des de l’oposició i des d’alguns ajuntaments goevernats per CiU portaven anys manifestant-se en contra d’aquesta infrastructura, el Govern de CiU es manifesta a favor. Aquí teniu la resposta textual del Conseller Recoder a la meva pregunta efectuada aquest passat dimecres dia 27 d’abril de 2011.

” Pregunta al Govern a respondre oralment en comissió sobre el Logis Penedès (tram. 311-00305/09)

Passem a la pregunta número 30, que fa referència a Logis Penedès. (Pausa.) Ah, molt bé, senyor Sabaté, té vostè la paraula.

Xavier Sabaté Ibarz

Moltíssimes gràcies, presidenta. És un honor fer-li una pregunta al conseller. Vinc d’una comissió on el conseller avui no ha pogut comparèixer, sembla.

Conseller, vostè coneix la importància de Logis Penedès, coneix la importància de la logística a Catalunya. De fet, hi ha un llibre que jo m’he llegit amb molta atenció d’un diputat que vostè també coneix molt bé, que és el senyor Tremosa, titulat Catalunya serà logística o no serà, emulant el bisbe Torras i Bages. No només això, no ho diem nosaltres, la Universitat Rovira i Virgili ha fet un estudi molt a fons sobre la importància i les conseqüències positives que tindria per a la nostra economia, no només per a la d’aquella comarca del Baix Penedès, sinó també per a tot el que és el teixit productiu en una zona que, en fi, a part d’estar equidistant entre el port de Tarragona i el port de Barcelona, entre l’aeroport del Prat, l’aeroport de Reus, per comptar també amb connexions ferroviàries, seria la primera veritable zona intermodal, una zona logística intermodal de veritat de Catalunya, perquè comptaria amb tots els mitjans de transport.

Afegim el que són també la confluència de dues autopistes, etcètera. En fi, en un moment en què, a més, l’economia està com està, que tenim l’atur com el tenim, quin és el seu capteniment, conseller, sobre aquesta infraestructura tan vital, no només, hi insisteixo, per a la comarca del Baix Penedès, sinó per a tot un ampli conjunt del que són les comarques costaneres, que jo diria que van des del Garraf fina al Baix Camp?

Moltes gràcies.

La presidenta: Té la paraula l’honorable conseller per respondre la pregunta.

 El conseller de Territori i Sostenibilitat

 Bé, gràcies, senyora presidenta. Senyor Sabaté, dir-li que el Departament de Territori i Sostenibilitat a través de l’empresa Cimalsa estem estudiant en aquest moment tota la documentació que es refereix a aquest projecte del Logis Penedès sota dos criteris principals. En primer lloc, la importància de preveure, planificar i impulsar les millors plataformes per a l’activitat logística, entenent que és un sector estratègic per al desenvolupament econòmic del país. I, en segon lloc, considerar el moment econòmic i financer actual, tant del sector privat com del sector públic, que no afavoreix el ràpid desenvolupament de nous projectes, per fer un esforç per prioritzar i adoptar les decisions futures en aquest àmbit.

 Un cop tota aquesta documentació estigui analitzada es podrà prendre una decisió concreta sobre el centre logístic Logis Penedès.

Espero, doncs, que aquesta valoració tècnica i jurídica de les al·legacions i informes rebuts es pugui tramitar amb rapidesa, que l’informe de les al·legacions i dels documents que figuren a l’expedient, doncs, es puguin avaluar a gran velocitat i aleshores puguem procedir a l’aprovació provisional i, si escau, l’aprovació definitiva del Pla director urbanístic de desenvolupament d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques de l’Alt i Baix Penedès, que, com sap vostè, és l’instrument de planificació urbanística general supramunicipal, i que ha d’incloure el centre d’activitats logístiques d’acord amb el que preveu el pla d’infraestructures del transport de Catalunya.

Moltes gràcies.

La presidenta: Senyor Sabaté, per preguntar li queden cinquanta-dos segons.

 Xavier Sabaté Ibarz: Moltes gràcies. Moltes gràcies també pel to, conseller, i per la seva resposta. Permeti’m que li digui que la considero insuficient. A mi m’agradaria sentir que vostè li donarà un suport decidit, que està d’acord no només que el sector logístic és important a Catalunya, sinó que també és molt necessari per al sud de Catalunya, per a aquelles comarques, i que, per tant, a aquesta, que és una infraestructura vital per al desenvolupament no només de la logística, sinó també de la indústria i de totes les activitats productives que es puguin desenvolupar en aquella zona, vostè li donarà un suport decidit. Ja sé que el moment econòmic no és el més favorable, però jo estic convençut –i, els estudis de què disposa vostè també ho sap, que ho confirmen– que la zona és tan bona que, malgrat el moment econòmic que puguem viure, hi haurà suficient potencial perquè la inversió privada pugui acudir-hi.

I, per tant, el que li demanem és no només que estudiï la documentació, sinó que també li presti un suport decidit amb tot el que el Govern de Catalunya li pot prestar. Vostès no són uns nou vinguts, vostès són un partit de govern reconegut i, per tant, no em val que vostè digui que ara estudiaran la situació. perquè aquesta estic convençut que vostès ja la tenien estudiada d’antuvi.

Moltes gràcies.

La presidenta: Conseller…

 El conseller de Territori i Sostenibilitat: No, li deia que estudiaríem la…, que Cimal s’estudiaria i està estudiant la documentació continguda en l’expedient i les al·legacions que hem de resoldre. Si vol sentir de boca meva que li donarem un suport decidit, ja li ho dic: li donarem un suport decidit, eh? I creiem en el projecte. El que passa és que també em sento obligat a fer una consideració, que és la feblesa d’una part del sector en aquest moment…, bé, que tant de bo que allò que vostè ha afirmat, en el sentit que la ubicació de Logis Penedès, doncs, és tan excepcional que atraurà les inversions privades necessàries, tant de bo això sigui una realitat. Nosaltres farem el possible perquè això sigui una realitat.

La presidenta: Gràcies, conseller.

Com justifica el Govern aquesta innecessària despesa d’augment als delegats del Govern i altes alts càrrecs ? Ho explicarà als malalts i professiopals del sistema sanitari i pares i mares d’alumnes del nostre sistema educatiu ? Senzillament increïble.

En el cas dels delegats allò que hauria de fer el Govern és disminuir el seu sou donada la baixissima activitat governamental i, per tant, dels delegats en aquest moment. Només cal repassar la seva agenda i comparar-la amb els d’abans per veure com estan sota mínims d’activitat …. i al màxim de sou.

Ni CiU ni el PP no volen debatre sobre energia a Catalunya

El diputat del PSC per Tarragona Xavier Sabaté lamenta que CiU no vulgui debatre sobre energia en un moment ” d’emergència mundial ” pel que fa a l’energia

En el decurs del debat celebrat aquest matí 14 d’abril de 2011 al Parlament de Catalunya, el diputat tarragoní s’ha referit a l’absoluta necessitat de debatre sobre energia tal com demanava la Moció d’IC.

Xavier Sabaté ha declarat que “ si no es mou l’oposició, el Govern no diu res. I ni així, perquè tenen dotzenes de preguntes que no ens contesten i que van ajornant. Cal parlar d’energia. El conseller va dir que elaboraria un Pla nou d’energia, però no en sabem res. I una qüestió d’aquest abast ja hauria d’haver començat a caminar. Qui el fa o el farà ?, amb quins recursos ? quins sectors son cridats a participar ? tindran en compte el Parlament i el que podem aportar els grups parlamentaris ? O fan ocultisme per amagar alguna estranya intenció o no volen participació ni ajuda de ningú ? “

Xavier Sabaté ha afegit “ Estem en una situació d’emergència mundial en energia i el Govern no en parlen mai. Se’n riuen d’altres governs que estableixen mesures i plans d’eficiència i estalvi però aquí no en posem en marxa ni un i mira que a Catalunya ídem estalvia i sser eficients, eh ? Aquest govern que es va autotitular com ” bussines friendly ” no contacta amb el sector. Quines empreses, quins sectors ha visitat el conseller ? Nuclear, gas, renovables , grans, petites ? Un dels pocs sectors que poden generar ocupació i el govern no li presta atenció ? “

“Això si, diu coses molt singulars o fins i tot divertides. Per exemple, que a Catalunya es construirá el parc eòlic off shore més gran del món. Per aquesta qüestió li he fet una pregunta perquè me la contesti per escrit i no la respon. La respondrà ? Té empreses candidates ? Quan començarà ? On ?

O per exemple que en el mix energètic del futur, l’energia nuclear mantindrà el mateix pes que ara. Però sap el Conseller que si anem augmentant la generació amb gas i renovables haurà de posar alguna nuclear més a Catalunya ? Ja sap on la pensen posar ? “

Els preocupa Fukushima ? Qui els ho ha dit que podem estar RAONABLEMENT tranquils ? No cal fer les proves d’estress ? – Quina radioactivitat tenim avui a Catalunya.

Ahir el Grup del PSC vàrem entrar una Proposta de Resolució perquè es facin públiques les dades de radioactivitat a Catalunya.

En fi, hem presentat esmenes i estem d’acord finalment amb el text que es presenta a votació per provocar una participació en el debat sobre ENERGIA en general i no només nuclear. Hem afegit també que en el debat es tingui en compte EL Final de la vida útil de les nuclears i també se’ns ha acceptat.

I hem presentat una altra esmena que, a continuació de rebutjar el magatzem de residus nuclears a Catalunya, diu que el Govern de la Generalitat ha de començar a buscar, en col.laboració amb el de l’Estat, una SOLUCIÓ als residus perquè ara ja tenim DOS MAGATZEMS a Ascó i Vandellòs, magatzems anomenats “piscines “ que no estan en les condicions òptimes com s’ha demostrat a Fukushima. En aquest punt IC no ens ha fet cas i no ha recollit el nostre suggeriment però ja els anuncio que tornarem sobre lak qüestió perquè un país modern i seriós ha de poder solucionar el problema dels seus residus nuclears en les millors condicions possibles.

A continuació, resultat de la votació a cada punt:

Resultats de la votació que sobre la moció d’iC s’ha produit avui 14 d’abril de 2011al Parlament de Catalunya després de l’acord al qual s’ha arribat amb el Grup del PSC ( les incorporacions socialistes van en negreta )

El Parlament de Catalunya acorda realitzar un debat específic sobre el model energètic i per analitzar el present i el futur de l’energia i especialment el de l’energia nuclear tenint present el final de la vida útil de les centrals nuclears catalanes. ( Aquest punt ha estat rebutjat per 53 vots a favor i 76 en contra )

 
El Parlament es referma en el rebuig a la instal•lació d’un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears al municipi d’Ascó, d’acord amb les Resolucions 150/VIII i 632/VIII aprovades pel Parlament de Catalunya. (Aquest punt ha estat aprovat per 110 vots a favor i 16 en contra)

 
…I encomana al Govern de la Generalitat que, d’acord amb el de l’Estat, busqui una solució per les anomenades piscines de combustible gastat de les dentals nuclears catalanes per tal com aquesta no és la manera òptima de guardar els residus. ( Aquest text que volíem introduir des del Grup del PSC no ha estat admes pel ponent d’IC i no s’ha sotmès a votació.)

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

Fer les gestions oportunes davant el Govern de l’Estat per exigir que en el termini de 3 mesos aquest presenti un pla de treball i un calendari per donar ple compliment, amb els recursos necessaris, a la implantació del PENTA. ( Aquest punt s’ha aprovat per unanimitat )

Exigir al Govern de l’Estat que actualitzi els plans de seguretat, tenint present al Govern de la Generalitat i d’acord amb les noves exigències que es deriven de l’accident nuclear del Japó, garantint que les centrals nuclears puguin superar qualsevol incident que impedeixi el subministrament elèctric extern. ( Aquest punt ha estat aprovat per 110 vots a favor, 3 en contra i 15 abstencions )

Crear una Taula de l’energia formada per l’administració de la Generalitat, pels grups parlamentaris, pels ajuntaments més directament afectats, per les empreses productores i distribuïdores d’energia, per persones expertes de diferents àmbits, així com per representants de la societat civil, entre d’altres: d’entitats ecologistes i de les organitzacions sindicals més representatives. Encarregar a l’esmentada taula que en el termini de sis mesos presenti un estudi sobre el present i futur de l’energia a Catalunya. ( aquí el text original d’IC parlava del futur de l’energia nuclear i el pacte amb el PSC ho ha ampliat a la tota l’energia com al punt primer Aquest punt ha estat rebutjat per 50 vots a favor i 78 en contra )

Grup Parlamentari Socialista

Ref.: 250FSI130411001
A LA MESA DEL PARLAMENT

Xavier Sabaté i Ibarz, portaveu adjunt del GP Socialista, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenta la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Empresa i Ocupació.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La catàstrofe succeïda al Japó arrel del terratrèmol i posterior tsunami succeït el passat mes de març en aquest país i les conseqüències que ha tingut sobre la central nuclear de Fukushima, han posat de manifest la necessitat de fer una reflexió a nivell mundial sobre la seguretat, des d’un punt de vista global, al voltant de la generació d’energia nuclear i sobre la transparència en la comunicació dels riscos que s’assumeixen amb aquest model de generació energètica.

Diversos organismes internacionals han posat de manifest que les emissions de la central japonesa de Fukushima, per bé que amb caràcter ínfim, han arribat ja a Europa i s’ignora quant de temps encara continuaran i, per tant, com diu l’IRSN (Institut de Radioprotecció i Seguretat Nuclear) francès, es pot preveure que el nivell de radioactivitat augmentarà.

El Servei de Coordinació d’Activitats Radioactives (SCAR) que, entre altres funcions té la de recollir les dades sobre incidència radiològica al nostre país, hauria també de complir la funció de publicar les dades.

En aquests moments a Catalunya, i a tot el món, es poden seguir en directe els resultats de la radioactivitat al Japó, però no es coneix la incidència de la radioactivitat al nostre país.

Per altra banda, des del conveni d’Aarus, la informació mediambiental és un dret dels ciutadans que s’ha d’acomplir per part de les Administracions que tenen la competència.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer publiques on line, a temps real, les dades de la incidència radiològica a Catalunya

Palau del Parlament, 13 d’abril de 2011

Xavier Sabaté i Ibarz​

Portaveu adjunt del GP SOC​

1 – Un nomenament frustrat el del Sr. Crespo o el nomenament de la yenka: esquerra, dreta, endavant, enrera i un-dos-tres. Algun dia ho sabrem ?

2 – eliminació de l’impost de successions:

Els rics catalans deuen estar enfadats, acusats d’antipatriotes pel Sr. Mas quan els acusa de situar el seu domicili fiscal fora de Catalunya. En què pensa el sr. Mas, quins territoris, Galícia, Lichstenstein ? Els acusa de sospitosos d’evasió fiscal ?

El sr. Mas s’enfrontarà a una revoució “Si els rics no paguen impostos s’enfrontaran a una revolució” com ha dit Paul Farrell analista de ‘The Wall Street Journal’ http://www.marketwatch.com/story/tax-the-super-rich-now-or-face-a-revolution-2011-03-29

El govern incompleix art. 45 de l’Estatut:
“Progès basat en els principis de la solidaritat, la cohesió, e desenvolupament sostenibvle i la igualtat d’oportuniats”
“Els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa”
El sr. Mas ha d’elegir entre els catalans o una minoría privilegiada, afortunada

3 – 80 km/h
Han criticat, com no podía ser d’una altra manera, les mesures del Govern d’Espanya elogiades per cert per la UE i aquí què fem ? Davant la crisi energética, quin paper de país avançat com pretenem ser adoptem ? Posem a caldo la política dels altres, també la de la promoció de les energies renovables com el sr. Mas a les Borges Blanques quan tenim tant de camí a recorrer i ells són la 4ª potencia del món i noisaltres dels últims. Però que fa el Govern per afrontar la situació d’emergència mundial que patim en matèria energètica ?
4 – Esquivant el cas Palau
Sense comentaris. Se’ns ha pres per babaus quan se’ns ha volgut vendre una suposada independència del gabinet jurídic que “pren les decisions exclusivament per raons tècniques”
5 – Tisorades: no és l’oposició qui ho denuncia, són els professionals, els sindicats, les associacions de pares i mares

6 – Mena, el fatalista
o el desparegut o absent. en les crisis industrials, en la crisi energètica molt especialment. Som l’únic país del món industrialitzat on el debat energètic només el fa l’oposició. Un govern que no parla de mesures de seguretat de les nuclears en un dels països més nuclearitzats d’Europa, el Govern preocupat només pels números de l’energia quan el món sencer ho està per la seguretat. Aquí va dir el conseller que havia parlat amb algú del Consejo de Seguretat Nuclear – no sabem qui ni com pot tenir un diagnòstic tan ràpid i va dir que les nuclears situades a Catalunya eren “ raonablement segures “ i el President en un lapsus digne de consideració diu a Madrid que “ algunes nuclears franceses són més prop de catalunya que les pròpies catalanes “
7 – Oriol Pujol es vol fer lloc buscant titulars però posa la gamba i l’han de rectificar tots a l’hora, consellers, President i exPresident i pare
8 – 20.000 funcionaris sobrers per la secretària de la Funció Pública
Una altra posada de gamba…… o no . els traeix el subconscient a un govern que pensa més en els números que en els ciutadans. Encara no han esvaït l’angoixa que han creat en milers de families catalanes.
9 – El viratge de Fdez Bozal o el secret més ben guardat.
Ens ho dirà algún dia ? Els ciutadans tenim dret a saber el que pensen i fan els nostres dirigents en qüestions tan trascendentals. A no ser que frivolitzin, com ens temem que fan
10 – Duran, tots els papers de l’auca
Algún dia haurem de reconèixer tantes hores de treball de Duran al servei de tantes causes. Superman l’envejaria
11 – Anuncis i renúncies Ja és una idea assumida entre els catalans que a cada anunci del Govern s’ha d’esperar un período prudencial de temps per veure si hi ha correcció, matisació o fins i tot desmentiment
12 – Rodalies només mereix un tweet ?
Mentre el conseller reconeix en un dia que va “ de corcoll” pel funcionament deficient dels trens, que se’n va a un acte de partit han de saber que abans hi ha el País que el Partit

13 – La inquietud s’escampa per CiU:

No només és l’oposició la societat catalana que es manifesta indignada i preocupada. A les pròpìes files de CiU: Fdez Teixidó ttitlla de disbarat les retalladles, Carme Laura demana concreció de mesures i que deixi de parlar del passat el President.

Seny, rigor i projectes. AMBICIÓ NACIONAL per als catalans a qui están renunciant a servir per fer-ho només als més privilegiats en les seves fortunes, siguin persones fisiques o jurídiques

El sr. Artur Mas va realitzar ahir a Madrid unes sucoses declaracions sobre les centrals nuclears recollides per EFE en què entre altres coses diu:

“No prenguem decisions en calent perquè al final cal atendre el cost de la producció energètica”. El sr. Mas no fa cap referència a la seguretat de les instal.lacions i sí al cost de la producció de la generació elèctrica.

” Catalunya té més a prop les centrals nuclears de França que les pròpies, i els francesos no les desconnectaran “. Sabem que el sud de Ctalunya no compta per al sr. Mas. Així ho ha demostrat a l’hora de confegir el seu Govern i de preocupar-se per les nostres coses. Però fins al punt que no considerès Vandellòs ni Ascó com a poblacions catalanes no ens ho hauríem pogut imaginar mai.

Per altra banda, com que veiem que de geografia francesa tampoc no en sap massa, publiquem el mapa de les nuclears franceses perquè vegi que les més properes a Catalunya són Golfech i Triscatin, a més de 200 km. de la frontera. No sabem a quants kms considera el sr. Mas que estan de Catalunya les poblacions d’Ascó i Vandellòs

Per últim, li suggerim al sr. Mas que ja que ahir va comparar Catalunya amb Alemanya i si li preocupen les nuclears franceses, faci com Peter Müller el president del land del Sarre, de la CDU, que li ha demanat per carta a Sarkozy el tancament de les nuclears franceses properes a Alemanya o com el Ministre d’Afers Exteriors de Luxemburg que ha fet el mateix

Altres perles, en aquest cas lingüístiques del sr. Mas que comencem a col.leccionar:

“En polítiques energètiques, el Govern de l’Estat no dóna peu amb bola ” (  a Les Borges Blanques )

” Alstom contracta gent a tota pastilla en la seva divisió eòlica ” ( al Parlament )

” Hem  de buscar nous filons d’ocupació ” ( al Parlament )

Fins no fa tants anys l’energia no ocupava mai les primeres pàgines dels diaris. Això va canviar amb la primera crisi petroliera de 1.973 i no podem oblidar que es va iniciar amb la decisió de l’OPEP de no exportar més petroli als països que havien donat suport a Israel durant la guerra del Yom Kippur que enfrontava aquell país amb Síria i Egipte. Aquella mesura incloia Estats Units i els seus aliats d’Europa Ocidental.

Llavors es va començar a prendre consciencia de la importancia de l’energia que les seves fonts eren un tema vital. Tant que en bona mesura, bona part dels conflictes mundials han anat lligats a aquest tema. Però la consciència que els combustibles fòssils i l’urani, base de les anomenades energies tradicionals són finits encara no ha estat assumit suficientment i per això costa tant prendre mesures radicals de canvi de model que sabem no esdevindrà d’un dia per l’altre però que és cada cop més imprescindible. L’excusa és gairebé sempre el cost i no deixa de ser paradoxal que aquesta raó predomini fins i tot per sobre de la seguretat en el cas de la nuclear o, en el cas del petroli, per sobre de la solidaritat amb les futures generacions. Aquestes ens maleiran els ossos per haver cremat allò que va costar milions d’anys en formar-se i que tan vital és i els serà als nostres descendents en el futur per la seva qualitat de vida.

Des de fa uns mesos noves crisis socials en països productors de petroli han fet augmentar el seu preu i els terratrèmols al Japó han posat d’actualitat l’energia nuclear. A Catalunya a més, un auto judicial ha aturat de moment l’embranzida que suposa prop de 800 megawats d’energia eòlica que el govern del President Montilla havia adjudicat els darrers mesos de la passada legislatura. Davant aquests fets, el Govern de la Generalitat no ha dit pràcticament res. Recordem, això sí, algunes sortides de to com criticar a tort i a dret lles mesures d’estalvi i eficiència del Govern de l’Estat elogiades per altra banda a la Unió Europea o celebrar l’augment de l’ocupació hotelera a Catalunya com a conseqüència de les crisis als països àrabs del Mediterrani. Això sí, per curar-se en salut el Govern ha anunciat sense concretar qui ni quan ni com el redactaran, un nou Pla d’Energia quan encara està vigent el que comprèn el període 2006-2015 que, mentrestant, al menys s’hauria d’accelerar.

Hem hagut de ser els partits de l’oposició que, a través de diferents iniciatives parlamentàries, hem portat al Parlament el tema energètic i en concret el Grup del PSC el que va demanar dimarts passat la compareixença del Conseller Mena a la Comissió corresponent de la Cambra qui, en veure la nostra i altres peticions posteriors en el mateix sentit ha demanat comparèixer per iniciativa pròpia.

Catalunya és un país dependent en un 90 % en energia i l’aportació de les renovables al conjunt de l’anomenat mix energètic és molt baix encara: només el 17,5% de l’energia elèctrica mentre que a Espanya és el doble. I si parlem de la nuclear, Catalunya ocupa un dels primers llocs del planeta en termes relatius: tres reactors nuclears en un país de set milions d’habitants per damunt inclús de Japó on viuen 127 milions de persones i en tenen 53 .

Disminuir  aquesta dependència – no oblidem que l’urani i el plutoni també són finits i també s’importen – és possible si s’actua amb decisió en diferents fronts i tant amb mesures macro com micro: estalvi i eficiència, generació, transport i emmagatzematge; al nostre sistema productiu i a nivell domèstic. I canviant el model de grans de centres de producció a un  altre que s’ha vingut anomenant de generació distribuïda.

Catalunya disposa de recursos renovables, infinits i nets com el vent, el sol, l’aigua, la biomassa i la força del mar i hem d’aspirar a utilitzar-los i prescindir en la mesura del possible dels bruts i perillosos que importem. El que comporta més riscos és l’urani com periòdicament comprovem. Aquest cap de setmana La Vanguardia ens preguntava a un grup d’experts i responsables en temes d’energia si pensem que és possible substituir les nuclears. La resposta, suportada en dades reals i no en apriorismes és clara. Espanya va generar l’any 2010 prop de 62.000 GWh nuclears funcionant un promig de 8028 hores. És a dir, gairebé totes les hores que té l’any. Les centrals de cicle combinat de gas van generar 65.000 GWh funcionant només 2574 hores. És a dir, només van funcionar un terç de les hores que té l’any. Només que ho haguessin fet el doble, és adir, un 66 % de les hores que té l’any, les nuclears haurien pogut restar tancades i no hauria faltat energia a Espanya sinó que encara ens haurien sobrat 3.000 Gwh que s’haurien pogut afegir als 8.490 Gwh d’excedent que Espanya va vendre a l’exterior.

És evident que podem però no volem fer això. Perquè ja hem dit que s’ha d’actuar en tots els fronts i el principal és el de l’estalvi i l’eficiència. Tornem a posar un exemple que hauria de ser un compromís de tots plegats. Si estalviéssim un 10 % del consum actual d’electricitat que l’any passat va ser 275.500 Gwh, això equival a la producció de més de tres nuclears. La solució per caminar cap a una menor dependència energètica i en concret de la nuclear no és única però és factible si actuem en tots els camps. I encara n’hi ha per explotar com l’aprofitament energètic dels residus o la força de l’aigua al llarg de totes les seves conduccions pel nostre país. I altres que la investigació sense cap mena de dubte ens aportarà si hi dediquem els esforços necessaris.

Perquè Catalunya ha d’aspirar a ser capdavantera energies renovables i connectar aquesta activitat amb un sector tecnològic i industrial propi sense la dependència total que tenim ara. En aquest sentit, haurem de ser capaços de duplicar la nostra producció actual de renovables fins al 2020, xifra també possible perquè hi haurà una nova demanda d’energia elèctrica si caminem cap a la generalització del vehicle elèctric. Les previsions  de l’anterior govern eren de 76.000 vehicles elèctrics per al 2015 que suposarà també noves oportunitats industrials, ambientals, d’eficiència energètica i de mobilitat.

Hi ha problemes encara no resolts com l’emmagatzematge de l’energia que pot sobrar en determinats moments i en pot faltar en d’altres i com poden suportar les xarxes aquestes irregularitats. Però fa deu anys ningú no s’hauria cregut que Espanya podia disposar de 20.000 Mw eòlics instal.lats ni com podia funcionar tota la xarxa en perfectes condicions. Com tampoc ningú s’hauria cregut que aquells primers molins de poc més de mig megawat donaria pas a uns potents artefactes de sis mws que aviat veurem instal.lats a terra i al mar. 

Confiança i ambició per al futur és el que necessitem. I determinació dels governs. El de Catalunya està per la labor ?

Roda de premsa avui a la seu del PSC de Tarragona

Les retallades en ensenyament, sanitat i Benestar Social – centres de gent gran i infants – que constitueixen tres pilars fonamentals de l’Estat del Benestar són molt greus.

No esperàvem retallades de tal magnitud ni tan immediates Estan suposant: disminució de quantitat i qualitat dels serveis públics. No es cobreixen baixes de personal per malaltia, maternitat… Ha caigut en picat la qualitat dels servei l’administració de la Generalitat

Aprofiten la crisi per ocultar la seva veritable cara: un Govern de dreta que no creu en la igualtat d’oportunitats, insensible a les persones necessitades de suport públic. En el fons, fan la tíica política de la dreta de separar una partt de la població – la que més té i a la que perdonen impostos com el de successins ara a CAtalunya – perquè es paguin els seus serveis privadment i disminueixen els serveis en quantitat i qualitat. És un veritable atemptat a la cohesió social-

Exemples, les Residències com la de la Mercè de Tarragona que està inoperativa una planta, no es cobreix la plantilla, la qualitat de l’assistència baixa ( avis que no es lleven del llit o ho fan més tard de l’habitual ) o la de Reus – 7 persones sense cobrir –

Mentrestant, als qui més tenen se’ls rebaixen impostos. Aquest mnecanisme de contribuir més qui més pot no l’utilitza el Govern del sr. Mas i ho paguen els més febles. 

Iniciatives parlamentàries:

Ensenyament: ja hem presentat 2903 preguntes per a cada centre educatiu de Catalunya per conèixer quin és el capteniment del Govern sobre cada un.

Benestar: dilluns presentarem le següents preguntes referides a les 17 residències i centres de menors:

Quina incidència té la instrucció de Funció Pública de no cobrir vacants

S’acompleixen les ratios ?

Quin estalvi està suposant ?

Sanitat: vàrem presentar una interpelació i restem a l’espera de conèixer les respostes sobre les inversions entre les que es troben els centres de lees nostres comarques. El de Camp Clar a Tarragona ja estava a punt per licitar-se

Continuarem

La renúncia de Josep Poblet al seu escó no per esperada és menys sorprenent.

Durant la campanya no va haver dia que no li preguntés si acompliria el compromís que contrauria amb els electors durant els quatre anys. Recordo que li exhibia unes declaracions seves del 2006 en què no s’estava de dir que no pensava tornar al Parlament perquè s’avorria molt.

Visiblement molest, em demanava que no li preguntés més però no vaig deixar d’advertir als ciutadans que si el votaven elegirien una persona a qui no agradava la feina de representar-los i que amb tota probabilitat els abandonaria més aviat que tard.

No ha acomplert ni tres mesos com a diputat i ha plegat demostrant un altre cop el menyspreu per la tasca de representació pública dels homes i dones de les comarques tarragonines.

Realment, penso que per tres plenaris que hem tingut i la nul.la activitat que ha desenvolupat, el sr. Poblet, hauria de tornar fins i tot la remuneració que ha rebut del Parlament, que és com dir del poble de Catalunya i que ha sumat a la gens menyspreable de President de la Diputació de Tarragona.

El sr. Poblet ha tornat a demostrar que instrumentalitza els ciutadans per a les seves finalitats i les del seu partit.