Mes: juny de 2024

Aprofitar el residus orgànics de tot el món és una recomanació de tots els organismes internacionals i fins i tot diria una obligació moral que tenim amb el Planeta.  Perquè amb això substituïm combustibles fòssils com el petroli i le gas natural i evitem la contaminació que està escalfant el planeta i augmentant  milions les morts prematures a tot el món –  8 milions cada any segons la OMS,  30,000 a Espanya i més de 5.000 a Catalunya. Cada any ¡¡¡ A més, si aprofitéssim els residus orgànics evitaríem també  gastar milers de milions d’euros important gas del senyor Putin o de països que fa dècades ens estan esclavitzant les nostres economies.

En altres paraules, si nosaltres ens podem fer l’energia amb el sol, amb el vent, amb l’aigua i aprofitant el residus, per què l’hem de portar de fora regalant els nostres recursos i contaminant-nos ?

Alguns ajuntaments no han esperat que arribessin empreses per fer aquestes plantes sinó que han perseguit subvencions i han posat recursos propis per obtenir-les. És el cas de Flix, poble dels mateixos habitants que Camarles, on els darrers anys de la meva activitat política he estat el responsable de Transició Energètica i on vaig tenir el goig d’aconseguir una subvenció d’1,3 milions d’euros que aportarem com a capital propi en una planta de biogàs que aviat sortirà a concurs. Val la pena assenyala que hi estan  d’acord tots els grups polítics presents a l’ajuntament

També al Port de Barcelona on treballo implantarem una gran planta de biogas amb els residus orgànics que recollim dels creuers, els que s’originen a Mercabarna i els que puguem obtenir d’altres centres que produeixen matèria orgànica com restaurants,  escorxadors,  supermercats…  en definitiva tota aquella matèria orgànica que ara desaprofitem a Barcelona

El govern de la Generalitat ha entès també el missatge i diu que hem de  reciclar tots els  residus orgànics que ara llancem i que els hem de destinar a elaborar gas. El conseller Mascort ha dit que a Catalunya hem de posar 150 plantes de biogàs el més aviat possible.

Al Parlament de Catalunya en el debat monogràfic dedicat a l’energia celebrat el passat mes d’octubre,  diverses resolucions de suport al biogàs van ser aprovades per gairebé tots els grups parlamentaris i evidentment també per Junts i ERC

El mateix Govern de la Generalitat en el seu Pla Energètic PROENCAT 2050  que van redactar ERC i Junts quan era al Govern també assenyala com a imprescindible aprofitament de recursos orgànics per generar energia a través del biogàs

De manera que al voltant de l’aprofitament dels residus orgànics per elaborar biogàs hi ha un amplíssim consens polític, social, econòmic i ambiental. Dit d’una altra manera, no conec cap grup polític, econòmic, sindical ni ecologista que no defensi l’aprofitament de residus orgànics per elaborar biogàs. 

El doctor Xavier Flotats amb qui tinc l’honor de compartir tasques de divulgació al Col·lectiu per un Model Energètic Social (CMES)  ha elaborat un estudi rigorós que es pot trobar al web de la Fundació Naturgy on demostra que si aprofitéssim tota la matèria orgànica que ara malbaratem enterrant-la o cremant-la, ens podríem estalviar fins al 50 % del gas que ara Catalunya consumeix regalant milions d’euros a altres països on se n’aprofiten en molts casos empreses estatals o privades sense escrúpols provocant crisis econòmiques arreu del Planeta.

Per tot això m’ha sobtat  la polèmica que s’ha encetat al meu admirat poble de Camarles quan s’ha presentat l’ocasió d’instal·lar una planta de biogàs que hauria comportat nombrosos beneficis econòmics i socials pel municipi: més d’un milió d’euros que calculo  per l’Ajuntament  per la llicència més l’impost de societats anual així com alguns llocs de treball  que en un poble com Camarles similar al meu de Flix sempre són benvinguts .

Lamento que finalment aquesta inversió no vagi a  Camarles.  És possible que no vagi lluny d’allí perquè a les Terres de l’Ebre  necessitem aprofitar els residus orgànics tant si són d’origen vegetal com animal per elaborar biogàs i millor que els residus no viatgin i que l’aprofitament  sigui el més proper possible  per  evitar desplaçaments  i que l’empremta de carboni sigui mínima.

La Transició Energètica pot comportar beneficis i els hem de saber aprofitar.  A les Terres de l’Ebre  tenim diverses oportunitats. Si les aprofitem,  el teixit econòmic es pot eixamplar més enllà del que és el sector energètic. Perquè qui tingui energia renovable ( elèctrica o de gas ) i aigua i sàpiga  conjuminar aquests factors tindrà altres  possibilitats de generació de llocs de treball i de riquesa. 

Espero que Camarles aprofiti la pròxima oportunitat  si és que li arriba  i no ha espantat amb aquest enrenou  altres inversions

 

Un grup de persones apassionades per la Lírica a Tarragona liderades per Àngel Òdena tornen a aconseguir la màgia de l’òpera a les nostres comarques. Ja van tres desprès de Tosca i Rigoletto

Les nostres comarques no van sobrades d’esdevenimentsde caire internacional i La Traviata ho és per l’obra en si mateixa, perquè és una obra icònica plena de passió i drama que ha captivat milions de persones des de fa 171 anys quan es va estrenar a la Fenice de Venècia perquè no és només un monument musical de Verdi, ni tampoc només la història d’amor entre Violetta i Alfredo, sinó també la dels conflictes socials i emocionals que enfronten. Uns conflictes socials que segueixen sent molt rellevants actualment: la hipocresia de la societat, les expectatives socials sobre el comportament de les dones i les diferències de classe, temes que encara ressonen a la nostra societat contemporània. La lluita de Violetta per l’amor i la llibertat davant de les convencions socials establertes que és un tema universal i que segueix tocant el cor de les audiències a tot el món. Sens dubte, aquests conflictes socials segueixen sent vigents i fan que “La Traviata” sigui una obra atemporal i profundament commovedora.

Però és també un esdeveniment de relleu pels qui donaran vida als personatges a Tarragona: Celso Albelo, Sofía Esparza, Mireia Pintó iel propi Àngel Òdena, i artistes joves locals que estan triomfant como la soprano tarragonina Mireia Tarragó sota la direcció musical del consagrat mestre Oliver Díaz.

Però aquesta Traviata no és, com  diem en català,  un bolet. Volem que signifiqui i de fet enguany ja ho és, un impuls a la lírica i a la música en general a les nostres comarques amb l’ajut de la Diputació,dels ajuntaments de Tarragona, Reus, Vila-seca, La Canonja, del Port de Tarragona i d’empreses sensibilitzades pel tema s’han posat a la feina en un plantejament per primer cop més ampli. En aquest sentit, esperem tenirlacontinuïtat de les representacions líriques aviata Reus amb espectacles de sarsuela , gènere tan català com madrileny -encara que ens hagin volgut fer creure el contrari-, com es va demostrar al Parlament de Catalunya fa uns mesos quan es va encomanar al Govern un conjunt d’accions de suport i promoció encara pendents.

Significa també l’impuls a l’anomenada indústria cultural local d’orquestres, artistes i altres professionals que intervenen en els muntatges. Així, en la Traviata participen l’orquestra Camerata XXI, el que ja s’anomena Cor d’Òpera de Tarragona,el Ballet de l’Escola de Dansa ATGN, alumnes del’Institut Cal·lípolis i un llarg etcétera

Verdi no podia imaginar quan va escriure La Traviata, que la seva obra d’art també contribuiria a impulsar el teatre líric i la música a les comarques del sud de Catalunya. EL gran músic parmesà posa de manifest aquests dies a casa nostra que si les institucions recullen i ajuden els impulsos de la societat civil, al final l’èxit està més garantit que no pas si arriben programats de dalt o des d’un despatx.

Som al bon camí però encara ens queda un llarg trajecte per recórrer: noves infraestructures musicals en forma d’auditori, estudis musicalssuperiorsdescentralitzats, més promoció, més produccionsi més col·laboració institucional. En aquest sentit, esperem molt de la Nova Àrea Metropolitana que esperem es dediqui també a optimitzar recursos culturals, establir sinergies i fomentar talent local. És ampliar la base de la pràctica i l’afició a la lírica per facilitar desprésla producció

Així afegirembaules perquè les aportacions dels genis com Verdi continuïn emocionant-nos també amb músics i cantants de casa nostra.

Tarragona i les nostres comarques consoliden amb la Traviata un lloc important a Catalunya i Espanya i aviat aReus. Ara ja se sap que aquí oferim l’oportunitat de gaudir de la lírica no només amb dues representacions a l’estiu sinó també la resta de l’any.

Alfredo i Violetta seran tarragonins aquest cap de setmana. Per allí on passen acostumen a deixar petjada i l’hem d’aprofitar . Ho farem perquè al Sud de Catalunya demostrem que podem assolir fites molt altes també en l’art musical.

Joan Carvajal i Xavier Sabaté, membres del Cor