El 16 de novembre moria Francesc Casares i el vàrem acomiadar al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona en una cerimònia que els seus fills van anunciar que seria una mica llarga però que a cap de les persones presents que omplíem a vessar la sala se’ns hi va fer.
El món jurídic – el laboralista singularment -, polític i social català omplia a vessar el recinte.
Nascut a Tarragona el 22 de desembre del 1927, Casares ha estat un home lliure perquè deia sense embuts el que li semblava que havia de dir des de posicions inequívocament d’esquerres. Sense concessions a les excuses de la conjuntura o del possibilisme, marcant sempre perfil d’esquerra catalanista.
Des de molt jove ja a la universitat es va comprometre en la causa de la lluita clandestina per la democràcia i per la defensa de les persones treballadores. Empresonat al 58, va deensar davant el TOP ( tribunal d0Ordre Públic ) demòcrates perseguits. L’amic Martí Carnicer, alcalde del Vendrell recordava aquests dies com Casares va ser el seu defensor quan va caure en la detenció dels 1113 a l’església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona el diumenge 28 d’octubre del 1973 mentre debutava Johan Cruiff al Camp Nou
Poli-culte , en el seu comiat, els seus fills van desgranar passatges de la seva vida que demostraven l’enorme curiositat intel.lectual i cultural. Un dels nets va tocar al piano una de les sevs peces preferides, La cathédrale engloutie de Debussy
Sense ambició personal – va rebutjar ser candidat a l’alcaldia de Barcelona en uns moments en què tenia bastants números per ser alcalde de la ciutat comtal.
Com recordava Rafel Jorba el 21 d’octubre a La Vanguardia , Francesc Casares va tenir un paper destacat i gens reconegut al 28 Congrés del PSOE . Potser perquè tothom estava pendent de la dimissió de Felipe Gonzàlez – per allò de antes socialista que marxista “ – però el cert és que aquell Maig del 79, Francesc Casares aconseguia amb feina d’estilista fi que els Estatuts del PSOE reconeguessin la singularitat de la relació amb el PSC preservant així la personalitat del partit català: “ El PSC en virtut de la seva sobirania decideix la seva representació en organismes representatius i decisoris del PSOE “. Per cert, de rebot, també les llistes electorals les hem decidit sempre des del PSC.
Francesc intervenia als Consells Nacionals del PSC i era dels qui es feia escoltar. Quan ell parlava tothom callava. Era la nostra veu crítica que admiràvem, que ens advertia de les postures tèbies o que li semblaven poc compromeses. Miquel Iceta el va glossar així a la cerimònia de comiat admirant la seva valentia i fent un cant a la diversitat que ens fa més grans. I va ser d’agrair perquè les seves paraules van respondre fidelment al que havia estat el personatge.
Ahir, en la mort de Marcos Ana vaig escriure quelcom que vull repetir de Francesc Casares: ha estat un dels que ens han fet com som els qui no entenem la vida sense la lluita pels damnats de la terra .i se suma als exemples de compromís que quan defallim només cal recordar-los per seguir la lluita per l’emancipació de les persones i la justícia social.
Però em permeto afegir que en el cas de Casares, perquè era dels nostres-nostres, perquè hem tingut la fortuna de conèixer-lo de prop i perquè com van transmetre els seus fills destil•lava , també en família. amor als qui l’envoltaven, la nostra estima, record i agraïment, en cara són més profunds.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
