En la seva magistral obra “1984” Orwell recrea un escenari on el poder disposa del monopoli i submissió absoluta de la societat a través de múltiples mecanismes de control, entre els quals un dels més importants és el que bateja com a “neollengua”. En què consisteix aquesta “neollengua”? En la distorsió de la realitat per la via del llenguatge de manera que una mentida es converteixi en veritat socialment acceptada a base de repetir-la de manera incansable per tots els mitjans de difusió i propaganda al servei del poder.
La nostra dreta contemporània, en la justificació obsessiva i mancada d’autocrítica de les seves polítiques de retallades indiscriminades de serveis i prestacions socials com a gran “fórmula per sortir de la crisi”, ha desenvolupat també una particular “neollengua” capaç de convertir el manà bíblic en pa sense necessitat de recórrer el desert del Sinaí. Parem atenció si no a les sorprenents declaracions del ministre del PP Montoro en ser interpel·lat al Congrés sobre la baixada general de sous experimentada pels treballadors en bona mesura com a conseqüència de les polítiques del Govern del qual forma part. Doncs, l’amable senyor Montoro va afirmar literalment el següent: “los salarios no están bajando en España”, i davant la cara d’estupefacció absoluta dels diputats de l’oposició i d’alguns diputats de la mateixa bancada del PP va afegir: “no están bajando…están moderando su subida.” Estem davant d’un exemple de “neollengua” en estat pur. Tan sols anant a la pàgina web de l’Institut Nacional d’Estadística podrem constatar que les retribucions salarials dels treballadors públics, de mitjana, han caigut un 4% en el darrer any i que aquesta baixada de salaris reals és de prop del 12% des de l’inici de la crisi econòmica. Malgrat aquesta realitat objectiva en l’univers mental del senyor Montoro aquest descens dels ingressos salarials dels treballadors es converteix en una “moderació de la pujada dels seus sous” i així es pot continuar afirmant que les mesures de shock del PP per reactivar l’economia estan funcionant a la perfecció i, fins i tot, es deu poder dormir tranquil amb la satisfacció “del deber cumplido”.
Havia pensat que estava davant del cas més paradigmàtic de “neollengua” de la dreta… però anava errat. I és que el Govern de CiU-ERC va decidir presentar fa unes setmanes els pressupostos de la Generalitat per al 2014 com “els pressupostos més socials de la història de Catalunya.” Sí? Segur? Vegem-ho. Segons les dades del mateix Departament d’Economia en el marc d’aquests pressupostos, comparant-les amb els darrers pressupostos del Govern de progrés (any 2010), les inversions directes en salut cauen un 16%, les inversions en educació ho fan un 28% i les de foment de l’ocupació davallen un 25%. Com poden ser, doncs, no només uns bons pressupostos sinó “els més socials de la història”? Molt senzill, no mirem les quanties reals en milions d’euros sinó que calculem la despesa social sobre el total del pressupost. D’aquesta manera un pressupost sensiblement inferior obté un percentatge “social” superior si, a més, afegim com a “socials” partides (com les ajudes a l’habitatge) que abans es conceptualitzaven de manera diferent A través d’aquest truc de màgia uns comptes impresentables es reconverteixen en els “més socials de la història”, per afegir un punt de milenarisme al que en realitat és una trampeta d’adolescents.
Potser no ho saben però els estrategues de CiU i ERC no fan res més que emular als seus equivalents del PP. I és que el Govern de Rajoy ja practica aquest nou exercici de “neollengua” consistent en dir que els pressupostos són més socials quan més retallades inclouen. Mirem si no què deia Alejandro Fernández dels pressupostos del PP de 2012: “Son unos buenos presupuestos para Tarragona y son los presupuestos más sociales de la historia” (aquí també les pretensions mil·lenàries són una constant). En realitat, les inversions a Tarragona queien un 33% en relació als darrers pressupostos socialistes i pel que fa al contingut social es retallava “a troche y moche” començant per les prestacions als aturats. Però la realitat no importa. Una mica més enllà va el també diputat del PP Martínez Pujalte a l’hora de valorar els pressupostos del 2014: “son los presupuestos más sociales jamás conocidos” (deuen ser els més socials de la història del cosmos)… Cal dir en defensa del senyor Pujalte que és el mateix senyor que va intentar justificar l’escàndol Barcenas dient “es como si un señor contrata en su hotel a un empleado que aprovecha su puesto de trabajo para vender droga; ha sido una mala elección, pero no tiene nada que ver con su gestión del establecimiento hotelero”, i com diria el mateix Rajoy –fin de la cita-.
Quan un llegeix aquestes justificacions dels dirigents de la dreta només pot lamentar que la seva vocació política els hagi impedit desenvolupar altres facetes de la seva personalitat… Quants autors haurà perdut la literatura del gènere fantàstic i la novel·la de ciència ficció!
Article que publica avui el Més Tarragona
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
