Resolució aprovada a la Comissió de Cultura del Parlament el 30 de gener de 2014 a instàncies del PSC:
1. El Parlament de Catalunya expressa el seu rebuig a totes aquelles denominacions impròpies de la llen¬gua catalana que atemptin contra la unitat de la llengua i que no responguin als criteris científics, fi¬lològics i acadèmics, així establerts internacional¬ment, ni a noms històrics, tradicionals o locals, per aquests mateixos estaments reconeguts i establerts com a expressions o modalitats territorials de la ma¬teixa llengua catalana.»
2. Insta el Govern a demanar al Govern de l’Aragó que consideri el català com a patrimoni aragonès i comú als altres territoris del domini lingüístic català: Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Franja de Ponent, Catalunya del Nord, Andorra, l’Alguer i el Carxe
3. Insta el Govern a demanar al Govern de l’Aragó perquè treballi per dotar la ciutadania de les polítiques necessàries de formació i prestigi, sense excepcions, de totes les llengües que es parlen al territori arago¬nès.»
4. Insta el Govern de l’Aragó a treballar conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans com a autoritat filo¬lògica de la llengua catalana per elaborar les regulaci¬ons i normatives necessàries per impulsar la llengua catalana a l’Aragó.
l’Exposició de motius deia això:
El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix el català com a llengua romànica parlada a Catalunya, a la major part del País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la Catalunya del Nord, a Andor¬ra, a la ciutat sarda de l’Alguer i a la comarca murciana del Carxe.
La unitat de la llengua catalana s’ha vist amenaçada en nombroses ocasions al llarg de la seva llarga his¬tòria.
Tanmateix, són inapel•lables i contundents des del punt de vista científic els informes i estudis de la comunitat científica que un i altre cop han certificat que la llen¬gua que es parla a Salses i Guardamar, a Maó i a Fra¬ga és la mateixa independentment de les riques varie¬tats dialectals que, com en totes les llengües del món, caracteritzen la nostra llengua. Més enllà dels estudis que avalen la unitat de la llengua, qualsevol ciutadà de les Illes, València o Fraga sap que el que parla és català.
Malgrat això, darrerament estem assistint des de les comunitats autònomes governades pel Partit Popular, a actes d’ingerència i intrusisme en l’àmbit lingüístic a l’hora de nominar la llengua catalana en el seu àmbit territorial, tot i haver-hi sentències com la del Tribunal Suprem que reconeix que el català i el valencià, per exemple, no són llengües diferents, i deixa en l’àm¬bit de la doctrina científica la capacitat per establir-ho, donat que és una qüestió aliena al dret. Gràcies als es¬tudis dels sociolingüistes, que aporten el coneixement necessari per contrarestar els prejudicis lingüístics de la ideologia que s’amaga darrera d’aquests discursos de determinats partits polítics, des de la racionalitat, i sobretot, des del sentit comú, està abastament demos¬trat quina és la denominació de les llengües dels dife¬rents territoris de l’Estat.
El Partit Popular en totes les comunitats que governa s’entesta un i altre cop a negar l’evidència, i mostra amb les seves accions que té una fixació d’atac siste¬màtic contra la llengua catalana, amb totes les seves varietats, que només es pot explicar des del punt de vista ideològic, accions que ens retornen a altres mo¬ments de la història d’aquest país. El PP un cop i un altre actua i legisla contra la llengua catalana obviant l’evidència científica i la voluntat ciutadana. Ho va fer, en l’estatut del País Valencià, evitant nomenar el que s’hi parla com el que és: català, i n’hi va dir Valencià. N’hi digui com n’hi digui valencià i català –com s’ha demostrat reiteradament– és la mateixa llengua. Ho va fer a l’Aragó quan el PP va guanyar les darreres elec¬cions dient que el que es parla a la Franja era aragonès oriental. Ara fa un tomb més per negar la realitat i par¬la de LAPAO. Però el que parlen a la Franja és català.
El Partit dels Socialistes hem defensat sempre i con¬tinuem defensant la unitat de la llengua i denunciem la utilització ideològica sistemàtica que fa el PP de les llengües, en especial l’atac sistemàtic contra el català. Fem nostre el comunicat de l’Institut d’Estudis Cata¬lans, l’autoritat de l’àmbit lingüístic català encarregada de fixar els criteris científics sobre lingüística i socio¬lingüística, que amb data 8 de maig de 2013 ha emès i que diu el següent: «Davant de les informacions sobre l’ús, derivat de noves disposicions legals aragoneses, de les sigles LAPAO i LAPAPYP, que corresponen, respectivament, als confusos circumloquis llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental i llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca, la Sec¬ció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans vol fer constar que l’entitat d’aquestes llengües fa temps que està establerta per la filologia amb els noms de cata¬là i aragonès, i que en cap cas no es pot considerar que LAPAO i LAPAPYP (o els circumloquis corres¬ponents) són noms de cap idioma, com tampoc no ho seria LAOE (llengua aragonesa oficial de l’Estat). La confusió, deliberada o no, del nom de les llengües és contrària al sentit comú i a la convenció científica, i impròpia de la pràctica legislativa democràtica, sigui autonòmica, estatal o internacional».
Davant d’aquesta nova ingerència i intrusisme polítics del PP que només es pot entendre des de l`ànim de ge¬nerar conflicte entre comunitats lingüístiques, just el contrari de la que és la funció de qualsevol llengua: la comunicació i la intercomunicació entre parlants.