Rebuig a la LAPAO

Resolució aprovada a la Comissió de Cultura del Parlament el 30 de gener de 2014 a instàncies del PSC:

1. El Parlament de Catalunya expressa el seu rebuig a totes aquelles denominacions impròpies de la llen¬gua catalana que atemptin contra la unitat de la llengua i que no responguin als criteris científics, fi¬lològics i acadèmics, així establerts internacional¬ment, ni a noms històrics, tradicionals o locals, per aquests mateixos estaments reconeguts i establerts com a expressions o modalitats territorials de la ma¬teixa llengua catalana.»

2. Insta el Govern a demanar al Govern de l’Aragó que consideri el català com a patrimoni aragonès i comú als altres territoris del domini lingüístic català: Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Franja de Ponent, Catalunya del Nord, Andorra, l’Alguer i el Carxe

3. Insta el Govern a demanar al Govern de l’Aragó perquè treballi per dotar la ciutadania de les polítiques necessàries de formació i prestigi, sense excepcions, de totes les llengües que es parlen al territori arago¬nès.»

4. Insta el Govern de l’Aragó a treballar conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans com a autoritat filo¬lògica de la llengua catalana per elaborar les regulaci¬ons i normatives necessàries per impulsar la llengua catalana a l’Aragó.

l’Exposició de motius deia això:

El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix el català com a llengua romànica parlada a Catalunya, a la major part del País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la Catalunya del Nord, a Andor¬ra, a la ciutat sarda de l’Alguer i a la comarca murciana del Carxe.

La unitat de la llengua catalana s’ha vist amenaçada en nombroses ocasions al llarg de la seva llarga his¬tòria.
Tanmateix, són inapel•lables i contundents des del punt de vista científic els informes i estudis de la comunitat científica que un i altre cop han certificat que la llen¬gua que es parla a Salses i Guardamar, a Maó i a Fra¬ga és la mateixa independentment de les riques varie¬tats dialectals que, com en totes les llengües del món, caracteritzen la nostra llengua. Més enllà dels estudis que avalen la unitat de la llengua, qualsevol ciutadà de les Illes, València o Fraga sap que el que parla és català.

Malgrat això, darrerament estem assistint des de les comunitats autònomes governades pel Partit Popular, a actes d’ingerència i intrusisme en l’àmbit lingüístic a l’hora de nominar la llengua catalana en el seu àmbit territorial, tot i haver-hi sentències com la del Tribunal Suprem que reconeix que el català i el valencià, per exemple, no són llengües diferents, i deixa en l’àm¬bit de la doctrina científica la capacitat per establir-ho, donat que és una qüestió aliena al dret. Gràcies als es¬tudis dels sociolingüistes, que aporten el coneixement necessari per contrarestar els prejudicis lingüístics de la ideologia que s’amaga darrera d’aquests discursos de determinats partits polítics, des de la racionalitat, i sobretot, des del sentit comú, està abastament demos¬trat quina és la denominació de les llengües dels dife¬rents territoris de l’Estat.

El Partit Popular en totes les comunitats que governa s’entesta un i altre cop a negar l’evidència, i mostra amb les seves accions que té una fixació d’atac siste¬màtic contra la llengua catalana, amb totes les seves varietats, que només es pot explicar des del punt de vista ideològic, accions que ens retornen a altres mo¬ments de la història d’aquest país. El PP un cop i un altre actua i legisla contra la llengua catalana obviant l’evidència científica i la voluntat ciutadana. Ho va fer, en l’estatut del País Valencià, evitant nomenar el que s’hi parla com el que és: català, i n’hi va dir Valencià. N’hi digui com n’hi digui valencià i català –com s’ha demostrat reiteradament– és la mateixa llengua. Ho va fer a l’Aragó quan el PP va guanyar les darreres elec¬cions dient que el que es parla a la Franja era aragonès oriental. Ara fa un tomb més per negar la realitat i par¬la de LAPAO. Però el que parlen a la Franja és català.

El Partit dels Socialistes hem defensat sempre i con¬tinuem defensant la unitat de la llengua i denunciem la utilització ideològica sistemàtica que fa el PP de les llengües, en especial l’atac sistemàtic contra el català. Fem nostre el comunicat de l’Institut d’Estudis Cata¬lans, l’autoritat de l’àmbit lingüístic català encarregada de fixar els criteris científics sobre lingüística i socio¬lingüística, que amb data 8 de maig de 2013 ha emès i que diu el següent: «Davant de les informacions sobre l’ús, derivat de noves disposicions legals aragoneses, de les sigles LAPAO i LAPAPYP, que corresponen, respectivament, als confusos circumloquis llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental i llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca, la Sec¬ció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans vol fer constar que l’entitat d’aquestes llengües fa temps que està establerta per la filologia amb els noms de cata¬là i aragonès, i que en cap cas no es pot considerar que LAPAO i LAPAPYP (o els circumloquis corres¬ponents) són noms de cap idioma, com tampoc no ho seria LAOE (llengua aragonesa oficial de l’Estat). La confusió, deliberada o no, del nom de les llengües és contrària al sentit comú i a la convenció científica, i impròpia de la pràctica legislativa democràtica, sigui autonòmica, estatal o internacional».

Davant d’aquesta nova ingerència i intrusisme polítics del PP que només es pot entendre des de l`ànim de ge¬nerar conflicte entre comunitats lingüístiques, just el contrari de la que és la funció de qualsevol llengua: la comunicació i la intercomunicació entre parlants.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015. Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *