El grup popular, com podíem sospitar, no ha assumit l’esmena que hem presentat al conjunt del text de la seva moció.
Esperem, però que l’hagin llegida, perquè el que hi proposem, acabarà passant tard o d’hora.
Sí, permetin-me la immodèstia de fer-los un vaticini:
TARD O D’HORA ARRIBAREM A UN ACORD PER TAL DE CONSULTAR A LA CIUTADANIA CATALANA SOBRE QUINA ÉS LA SEVA VOLUNTAT PEL QUE FA A LA SEVA ORGANITZACIÓ POLÍTICA.
Quan aquest acord s’esdevingui,
– Serà, molt probablement, després que haguem arribat a la conclusió que bastir la reivindicació d’una consulta sobre la base d’una declaració prèvia de sobirania és INNECESSARI i, a més, UN ERROR, no només pel fet que s’incorre en una petició de principi (en fonamentar la reclamació en allò que, en tot cas, pot ser un dels resultats possibles de la consulta) , sinó també perquè converteix una situació ja prou complexa en més costosa i difícil de resoldre, ja que no facilita un marc de referències comunes entre els interlocutors i en canvi atia un xoc de legitimitats, un xoc de sobiranies.
Quan aquest acord s’esdevingui,
– També ens n’haurem adonat que podíem haver-nos estalviat la discussió sobre l’existència o no, en el cas català, d’un dret de secessió basat en el principi de lliure determinació dels pobles.
Quan aquest acord s’esdevingui,
– goso dir també que ens n’haurem adonat que podíem haver-nos estalviat la discussió sobre l’existència o inexistència del dret a decidir, sobre la seva naturalesa, abast i efectes, i sobre si és possible distingir-lo o no del dret a la lliure determinació dels pobles.
I serà així, perquè haurem arribat a la conclusió a la que inexorablement acabarem arribant, com és que …
– … l’opinió que resulti ser majoritària entre els catalans respecte a llur pròpia organització o institucionalització política, si aquesta s’ha expressat conforme a Dret, amb totes les garanties democràtiques, i de manera clara i inequívoca, ÉS RELLEVANT, HA DE SER ESCOLTADA I RESPECTADA i, per tant, en un sistema democràtic i pluralista com el nostre, on no hi ha cap clàusula constitucional intangible, blindada a la reforma, ha de portar a les modificacions necessàries per fer efectiva aquesta voluntat expressada democràticament i clara.
Ni el SÍ O SÍ, Ni el NO PERQUÈ NO forneixen solucions desitjables, en el sentit de ser efectives i minimitzar els costos per als catalans i pel conjunt dels espanyols. Si els intriga quina és la nostra posició, tot i que hi hem insistit ara i adés, és la del SÍ, PERÒ BÉ. És a dir, una consulta acordada i legal, que és l’únic escenari desitjable perquè soluciona la situació que vivim, minimitzant les tensions.
Celebro veure com, segur que després de llegir el meu darrer article, el Sr. Homs ha sostingut en sengles entrevistes al canal 24H de TVE i a la SER, tesis que apunten en aquesta direcció.
I acaba aquí la meva immodèstia, o almenys espero que m’ho concedeixin, perquè això que els he exposat com a vaticini no és una solució gaire distant ni gaire diferent de que suggereix la molt assenyada resolució de la Cort Suprema del Canadà amb relació al cas del Québec.
NO SÉ SI TRIGAREM 2, 5, 15 O 25 ANYS EN ARRIBAR A AQUESTA MATEIXA CONCLUSIÓ.
NO SÉ QUINS COSTOS ESTAN VOSTÈS DISPOSATS A ASSUMIR, O QUINES TENSIONS ESTAN DIPOSATS A ATIAR.
EL QUE ELS ESTIC DIENT ÉS QUE TOT EL TEMPS DE MÉS QUE TRIGUEM A ARRIBAR-HI SERÀ SOBRER, I MOSTRA D’UNA ENORME IRRESPONSABILITAT.
Sí, ja sé que vostès, senyors del PP, creuen que negociar és claudicar, i que confonen fermesa amb intransigència.
Vostès, els seus antecessors, i els antecessors dels seus antecessors, compten amb una llarga tradició de mantenir-se ferms (cal llegir-hi intransigents):
– Van arribar tard i malament a la Il•lustració
– Van arribar tard i malament al liberalisme
– Van arribar tard i malament als drets laborals
– Van arribar tard i malament a la Constitució a la que ara s’abracen, escanyant-la, mentre la buiden de facto de drets socials i llibertats civils.
– Van arribar tard al divorci, al matrimoni igualitari i, com resulta aquests dies evident, no han acabat d’arribar als drets de les dones.
Encara que no els ho sembli, ho dic amb un toc d’optimisme, perquè encara que tard i malament, van assumint assumptes que prèviament refusaven de pla. L’únic que reclamem és que ens estalviem, tots, una evolució agònica cap a la conclusió que s’ha de fer possible una consulta acordada i legal, que és el que sempre hem defensat des del PSC. Fem-ho possible ja.
(Intervenció del diputat el PSC Ferran Pedret al Parlament avui posicionant-se sobre una moció del PP )
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
