Dissabte 11 de maig el president del meu país inaugurava una petita remodelació de la Cartoixa de Scala Dei que ha quedat molt bé i recomano la visita.
El discurs, després d’un divendres en què el president es devia contenir davant Rajoy al Saló de l’automòbil, ja s’endevinava que seria d’inflamació nacionalista per als seguidors cada cop més àvids de racions de xutada independentista. Ja se sap que les addiccions no es poden mantenir si no és amb racions cada cop més carregades.
Així que el President del meu país es va empescar una traducció una mica forçada del topònim que ens acollia i va dir que “Scala Dei “ volia dir “Escala cap a Déu” en lloc de “Escala de Déu “ que seria la traducció literal. El president recordava que la Cartoixa també s’havia edificat allí perquè diu la llegenda que un pastor va somniar, com Jacob, que els àngels pujaven i baixaven per una escala que recolzava en un pi que allí es trobava. I efectivament l’Antic Testament relata el conegut “somni de Jacob” que va veure una escala per on els àngels pujaven i baixaven” (Gènesi 28, 11-19). Jacob no m’ha caigut mai simpàtic perquè va comprar la primogenitura per un plat de llenties al seu germà Esaú i va enganyar el seu pare Isaac cobrint-se amb una disfressa per rebre la seva benedicció. Així que el President desgranava el seu discurs centrat en l’escala ja es deduïa el moment culminant que va arribar aviat quan va dir que Catalunya necessitava una “escala cap a la llibertat”.
No se sap cap a quina llibertat ens vol dur un president que ja va pel seu tercer any de mandat i encara no pot exhibir cap resultat positiu, però em temo que és per amagar aquest rotund fracàs que dia rere dia proclama una hipotètica llibertat que simplement no existeix. Perquè separar-se d’Espanya que és l’únic que vol dir quan parla de llibertat el sr. Mas és una cosa però hi ha una altra llibertat que entenem “ els altres catalans “ – i que em perdoni Paco Candel – entre els quals es troba aquest humil servidor que no combreguem amb la doctrina que alguns voldrien que fos l’única i que , si jutgem només pels mitjans públics ho sembla.
Som uns milions de catalans que defensem, desitgem i treballem per la llibertat que vol dir que tothom sense excepció tingui accés a una educació, una sanitat i una atenció social de qualitat; disposar de feina i eradicar la pobresa que és la principal manca de llibertat al nostre país, ni nens exclosos socialment. La llibertat de poder decidir sobre les principals qüestions que afecten a la vida quotidiana dels nostres ciutadans com els aliments, l’energia o l’¡aigua, tots ells en mans foranes que decideixen per nosaltres. O la llibertat de no dependre dels poders financers i ni tan sols de disposar d’un banc propi. En definitiva, el sr. Mas potser entendrà més la màxima dels liberals anglesos “freedom from the need to be free” que fem nostra. És a dir, ser lliures de la necessitat per ser lliures .
Però d’aquesta llibertat, el president del meu país no en parla mai i, naturalment, no en va parlar dissabte. Es va referir molt a Catalunya i al país però no va parlar dels problemes dels catalans i les catalanes.
En marxar vaig recordar que els terrenys i l’ordre per construir la Cartoixa de Scala Dei els va donar Alfons el Cast, un rei que no va néixer a Catalunya sinó a la terra on s’acaba d’aprovar una nova llengua que es diu lapao i va morir a terres de l’actual França. Valdria la pena que tinguéssim en compte que tant amb aquestes terres com amb d’altres veïnes hauríem de fomentar i mantenir bones relacions de tot tipus: econòmiques perquè avui dia ja es veu que són imprescindibles però també culturals que són la base de la nostra nació catalana, per si s’havia oblidat.
I em temo que no fomentem ni les unes ni les altres. En una època d’interdependències, el Govern, amb el seu president al davant es preocupa d’explicar i internacionalitzar els nostres conflictes en lloc dels nostres avantatges i fer-los ben grossos i dramàtics en lloc de cercar complicitats per trobar solucions com havia estat tradicional al nostre país.
Jacob va somniar una escala que el comunicava amb la divinitat. A l’escala que el President Mas voldria cap a la llibertat li falten esglaons i em temo que no els han serrat nomes els nostres adversaris.
publicat avui al Més Tarragona
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
