Un sol senyor, una sola fe

Des que Artur Mas va ser elegit president, va tornar el pensament únic a Catalunya, l’única veritat que tants beneficis de diversos tipus ha reportat al nacionalisme català de dretes. El principal és fer aparèixer que CiU no és responsable mai de res d’allò que passa a Catalunya. Així, els dos darrers anys la veritat revelada era l’aliança CiU-PP, mentre que en el debat darrer en què es varen debatre tres declaracions favorables al dret a decidir, va ser amb altres socis. Una sola de les declaracions –la seva– era la veritable, la bona, la que després es trasllada als mitjans i a partir i al voltant de la qual ha de girar tot el país, les tertúlies on es difon la santa doctrina, la que permet estigmatitzar com a infidel i antipatriota o atorgar patents de catalanitat i fidelitat a la pàtria.

Alguns s’han convertit a aquesta nova religió i són, com tots els conversos, els més actius i sorollosos de l’àgora, no sigui que no se’ls vegi prou o que no se’ls perdoni antics pecats. Els conversos no han trobat els darrers mesos ni un sol motiu de crítica a un president que en els dos anys que porta al càrrec no pot exhibir més que crítiques a una Espanya que no ens permet viure a l’Arcàdia feliç. Però també han arribat insuportables xifres de pobresa, d’atur, de llistes d’espera sanitàries i casos d’irregularitats als jutjats com mai.
Alguna cosa més ? El seu fracàs electoral. Demanava una majoria sense precedents, excepcional i contundent que no va arribar i, davant les alternatives de dimitir o tirar endavant encara que sigui a costa d’estampar-nos a tots contra les roques, escull la segona deixant que el timó de la barca, l’hora de sortida de la nau, la velocitat i potser fins i tot el moment d’estavellar-nos el dugui ERC. Caram quina renúncia a dirigir Catalunya un president!

Amb el Parlament atomitzat es fa molt difícil governar el país, amb la fragmentació de la societat catalana i la polarització en dos extrems es tallen ponts de diàleg i llaços que havien conservat unit el poble de Catalunya, unió que és l’única força possible dels catalans. Però qui dia passa, anys empeny i, això sí, qui no combrega amb la doctrina oficial és antipatriota.

Crisi ? Connais pas. Esforços per construir una Unió Europea forta i capaç d’encarar el futur en un nou marc ? Silenci, no fos cas que es descobrís que hem de traspassar moltes competències a la Unió i hem de construir un nou continent d’interdependències. Domicilis fiscals fora de Catalunya de fills o pares de presidents i expresidents? Casos de corrupció ? Deuen ser a Espanya, a casa nostra tot són invents de l’enemic. Això sí, acabem amb el sector públic venent aigua, instal·lacions de residus perillosos, privatitzant la Sanitat? No ho teniu ben entès, és per eixugar el dèficit que ens imposen des d’Espanya. I és que no defenseu la independència, elixir que ens atorgarà prosperitat, llocs de treball i la vida eterna.

El dia 23 de gener al Parlament es van discutir tres declaracions donant suport al dret a decidir? No ha sortit a gairebé cap mitjà però vostè ja sap que l’única bona, conforme a dret i doctrina, és una de sola. Els diputats que no la van votar ? Són infidels, venuts, antipatriotes, dependents d’Espanya. Ah! I no oblidin uns quants llocs comuns i estereotips com que els països que se’n surten, de la crisi, són tots petits, quan siguem independents tindrem aigua i energia de sobres, no caldrà exèrcit ni representació exterior, en quatre anys tornarem el que devem i si no som a la Unió Europea, no importa. Fins i tot li trobarem lliga on jugar el Barça perquè rebrà ofertes de mig món.

Ja perdonaran la digressió però més enllà del relat oficial hi ha una altra realitat.

Catalunya necessita decidir el seu destí com més aviat millor. Només hi ha dos camins: el de la negociació i el de l’enfrontament. Nosaltres, conscients de la realitat i de les possibilitats i perquè Catalunya sempre ha sortit malparada quan ha triat el camí de l’enfrontament, havíem proposat el de la negociació exigent amb la màxima unitat possible. S’ha aprovat un altre camí i el respectem perquè som demòcrates i qui li ha donat suport té la responsabilitat de tirar-lo endavant. Vull suposar que hauran calculat tots els riscos, mesurat forces i el balanç els ha sortit positiu. Endavant, doncs. Però no els acompanyarem. Algú ha de quedar per si s’han de recollir les restes del naufragi.

Per últim, algú dirà que al PSC tenim un problema i és cert. Alguns companys pensen de forma diferent de la majoria. Porto setze anys de parlamentari i he de dir que des del setembre passat en què vaig assumir la responsabilitat de president del Grup i ara amb Pere Navarro, hi ha democràcia interna al Grup, es consulta i es prenen les decisions de forma democràtica. Per tant, ni direcció ni Pere Navarro van decidir la votació del ple sinó col·lectivament.

De pas, diré que si un dia decidís que no puc votar el que decidim democràticament, presentaré la meva renúncia al càrrec com he fet en dues ocasions al llarg de la meva vida política.

La primera, l’alcalde Recasens va rectificar i em vaig quedar; la segona, el president Montilla em va recollir l’acta de diputat però em va demanar que tornés a fer de delegat a Tarragona. Ho vaig fer sense soroll i no precisament per una iniciativa dels nostres rivals que riuen quan aconsegueixen la nostra divisió, divisió que perjudica tothom. Democràcia als partits i respecte a les decisions
adoptades democràticament.

L’únic senyor i l’única fe ja la prediquen i imposen uns altres.

Publicat al Diari de Tarragona el diumenge 27 de gener de 2013

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015. Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Un sol senyor, una sola fe

  1. lluís diu:

    lluís
    27 gener, 2013 –

    Els teus comentaris estan a l’espera de revisió.

    Benvolgut company, em dolc molt que tinguis aquests pensaments, però encara em dolc més que tinguis aquests raonaments.
    Tu has estat no sé quants anys de parlamentari. Bé, jo he estat tota la meva vida de professor de mates. He disfrutat molt i tinc la consciència molt tranquil·la de fer el que havia de fer.
    Aquest matí he estat al fossar en un homenatge que hi feiem a quatre muntanyencs morts, gent del carrer, però que tenien molt clar què és Catalunya i d’on venim. Parles de democràcia i només agafes la que t’interessa.
    Cal ser coherent. No ho sou gens. L’últim exemple: Què defensava la Chacón quan era professora? No goses parlar de catalans i dels castellans (neofatxes) que teniu i que van arraconant (en tots els pobles i viles del Baix Llobregat), als socialistes catalans de tota la vida. Suposo que aquesta és la teva democràcia.
    No pot ser que us aferreu a la poltrona i us salteu el sentiment de tot un poble que vol ser lliure.
    Quan em refereixo a un poble, em refereixo a això, un poble com, per exemple el de La Canonja, fa 20 anys. Quin respecte hi ha hagut pels costums i les arrels i les tradicions i la llengua ??? Aquesta és la teva democràcia, la que et va bé a tu. Què en pensaràs del poble tuareg?

    No entenc com encara tinguis …. de contestar i, a més a més, de fer-ho de la manera que ho fas i, a més a més, justificant-ho. Penso que et cal una bona reflexió.
    Espero que un dia entenguis què vol dir el sentiment d’un poble que vol ser lliure.
    Responder

    • Què és la llibertat d’un poble ? 10 anys desprès d’aquest comentari segurament escriuries d’una altra manera aquest comentari, no ? En aquests anys he conegut molts que clamen o clamaven per la independència administrativa de Catalunya però no per l’alliberament dels esclavatges reals de les persones a la feina, a la manca de serveis d’educació i de salut, al del consum. Prefereixo lluitar contra aquests que no pas contra la relació amb Espanya que ja veiem on ens ha portat sempre i ara aquests anys de nou. Salutacions

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *