Una campanya passa tan de pressa per als candidats que en acabar-la penses que et queden moltes coses per fer. Una d’elles sempre ha estat per a mi el relat de les centenars d’experiències acumulades, variadíssimes que vius dia rere dia. Aquest diari de campanya pretén ser un relat d’aquestes vivències perquè els ciutadans que les llegeixin vegin una mica més enllà de les bones cares i dels somriures per les fotos, dels discursos ortodoxos….
Activitat intensa del cap de setmana
Que va començar amb el que els socialistes hem anomenat a tota Catalunya Dissabte roig. Saber que formes part d’un projecte col.lectiu que pren forma i es practica a centenars de viles del país, amb milers de companys i companyes que surten al carrer especialment aquest cap de setmana amb un objectiu concret, és quelcom que no ha deixat d’impressionar-me mai
A més del mercadet del barri tarragoní de Torreforta, he estat a la fira de productes catalans a l’Avda President Companys de Tarragona, a l’Argentera, a l’Ateneu de Tarragona sentint Sarsuela, a la inauguració de la seu de l’Associació DIDHES de la qual m’he fet soci, a la Casa Andalusia i a la fira de Vila-rodona
Confusió com mai
La gent té al cap moltes coses i molt diverses. I sobretot una gran confusió davant aquestes eleccions. Trobo de tot, des de persones que pregunten si han de votar SÍ o NO i a què fins a aquells que creuen que la independència de Catalunya es proclamarà en pocs mesos. Entre els independentistes, el camí iniciat no comporta cap problema ara ni el comportarà en el futur. Tot són avantatges.
CiU: enganys i contradiccions
No escolten bé CiU. Em refereixo a tots els – pràcticament no hi ha cap dona – seus dirigents. Perquè hi ha variacions, matisos i discrepàncies profundes. Només cal escoltar Duran i Lleida aquests dies.
O sentir el propi Artur Mas que parla d’estructures d’estat “ i si arribés el cas o en el límit d’un Estat propi “ però mai no parla d’independència “perquè ja se sap que no hi ha estats ni països independents com al segle XIX o XX “. De qui dependrem , doncs ? En quina mesura ? N’hi haurà prou amb “EE” com diuen en el seu programa ( estructures d’Estat ) ? I amb estructures d’Estat ja farem ? O hem de preveure “ si arriba el cas límit “? En quin cas creu CiU i el seu candidat que arribarem al límit ?
S’ho creu de veritat com diu el seu programa que els catalans augmentarem l’esperança de vida en bona salut en un 5% ? Com s’ho faran si en els dos anys que porten governant ja ha baixat l’esperança de vida en bona salut considerablement ? L’abandonament per part de molta gent de la cura bucodental, la disminució de la qualitat de la medicació, l’augment de malalties mentals i dels suïcidis…
PSC
El dret a decidir ha estat sempre inequívoc per part nostra. Ni s’ha posat mai en qüestió ni crec que mai es faci marxa enrere. Si algú del PSC té aspiracions Catalunya enllà, haurà d’assumir plenament ( i no qüestionar ) els nostres postulats inequívocament federalistes que inclouen el dret a decidir,la qual cosa no prefigura votar a favor d’una quimèrica independència sinó a favor d’una nova relació federal amb Espanya i amb Europa. Perquè, arribats a aquest punt que som, la personalitat del PSC d’esquerres i federalista també pel que fa a la seva relació amb el socialisme espanyol es mostrarà de forma inequívoca.
Tampoc no ha estat encertada la transcripció que s’ha fet de les paraules de José Montilla en el sentit que Franco també convocava referèndums. Franco convocava xarlotades en forma de plebiscits. Un referèndum és quelcom sagrat que permet que els ciutadans s’expressin lliurement com lliure ha de ser la circulació de les idees prèviament cap d’aquests supòsits es donava quan Franco cridava/obligava acudir a les urnes sense cap mena de llibertat de reunió ni d’associació ni d’expressió.
Però la campanya avança i ens concentrem a explicar que hi ha una alternativa a les cada cop més minses polítiques socials públiques de Mas i de Rajoy, que ens dol a l’ànima l’atur creixent que avui dilluns s’ha conegut encara més gran i que cal un canvi no només en la relació amb Espanya sinó, molt principalment, en fer un gran canvi en l’economia, en la fiscalitat, en els serveis públics, en la lluita contra el canvi climàtic
Més manifestos federalistes
És curiós. Molt curiós. Portem d’ençà de l’era efervescent d’Artur Mas tota una falca recurrent en els discursos i debats dels seus altaveus que, per cert, cada cop són més – veig amics que fins i tot recomanen a l’avançada les entrevistes que li faran al candidat de CiU – . Es tracta de la falca – altrament dita muletilla en castellà “ el federalisme no és possible perquè a l’altra banda no n’hi ha “. Es refereixen , naturalment a la resta d’Espanya. – Doncs bé, ara que n’estan sortint i bastants, ara es busquen arguments com “ per què no sortien abans “ o, el que em a més gràcia “ sí, però em fa mala espina perquè n’hi ha que són de dretes “. Ai caram ¡¡ I que no en tenim de dretes si el propi candidat de CiU ho és i dels més conspicus o en llenguatge convergent “ dels millors “ ?
En fi, val la pena de llegir-los. Aquí un i aquí l’altre. Jo no els hauria escrit igual, naturalment – però és bo de saber que , a més del PSC, hi ha molts federalistes aquí i “a l’altra banda “.