A Catalunya hi ha algunes qüestions que el govern de CiU prefereix dissimular o ignorar. Per exemple les que es poden encolomar a “Madrid” i que són poc presentables. És la coneguda tàctica de CiU que magnifica la nació i la situa en el més excels dels llimbs on no passa res lleig ni dolent i si passa és competència o culpa dels de fora. La nacionalitat dels delinqüents – li vaig dir al conseller Puig la setmana passada al Parlament – n’és un exemple i quan ell parlava dels assassins de set dones catalanes al mes de gener eren estrangers o de nacionalitat espanyola però no catalans.
Hi ha d’altres temes poc presentables que es volen amagar o dissimular. És el cas de les centrals nuclears que quan es pregunta al govern de CiU pels problemes que tenen o pel seu futur es respon que són competència de Madrid. Però la llista de temes va creixent des que governa el PP a Espanya. Així, la reforma laboral no és responsabilitat nostra sinó de Madrid encara que l’Estatut atorgui a Catalunya les competències i es lamini la nostra capacitat de decisió; el decret que anul.la les ajudes a les energies renovables i que també perjudica la indústria catalana i milers de llocs de treball de catalans i catalanes també s’ha fet a Madrid i també amb el suport de CiU; la desaparició de les caixes catalanes aplegades en UNIM també s’ha decidit a Madrid com també la modificació de l’IRPF que CiU també ha aprovat amb el PP i que suposa que es queden a Madrid uns quants milions més d’euros. A la sessió del Consejo de Política Fiscal y Financiera que va fixar el dèficit per a cada nivell d’administració i que també ha perjudicat Catalunya, també hi va haver connivència amb el Govern del PP per bé que en aquesta ocasió va ser en forma d’abstenció. I en el moment d’escriure aquest article sento que CiU votarà a favor del nou sostre de dèficit imposat per Brusel.les sense saber si ens tocarà pagar a l’administració de la Generalitat o a la de l’Estat.
Amb aquests set actes de submissió al govern d’Espanya del PP en tres mesos, CiU ens fa als catalans i les catalanes més dependents però no els importa massa perquè pensen que el dèficit fiscal i el joc constant amb l’autodeterminació els ho tapa tot.
Però tornem a l’energia nuclear perquè, vulgui o no CiU, Catalunya és un dels països més nuclearitzats del món amb quatre reactors nuclears, un dels quals a Vandellòs ja clausurat però els seus residus continuaran donant “guerra” molts anys.
La commoció mundial arran de l’accident de Fukushima va posar de manifest la seva gravetat que està avui fora de tot dubte malgrat que des del potent lobby nuclear s’ha tornat a intentar disminuir. Els nuclis dels reactors van entrar en fusió Més de 100 mil persones evacuades de les quals segurament una tercera part no tornaran mai més a casa seva.
Tot plegat ha fet reafirmar-nos als més partidaris de prescindir-ne però també milions de persones abans dubtoses han pres consciència dels riscos per la seguretat dels qui vivim i viuran al nostre planeta. També de la inviabilitat econòmica de l’energia nuclear si en els costos es comptabilitzen tractament de residus i assegurances. Però sobretot hem comprovat que els països més avançats i amb governs responsables i empreses molt potents ja han decidit abandonar definitivament l’energia nuclear – Alemanya i Siemens – o bé han decidit apostar a fons per les energies netes, segures, de fonts infinites i renovables.
The Economist comença un excel.lent reportatge sobre l’energia nuclear el deu de març titulat “ el somni fracassat” amb una cita de l’escriptor científic Oliver Morton: “L’energia nuclear no desapareixerà, però el seu paper no pot ser altre que marginal “ . Però Morton no deu conèixer Catalunya ni el seu Govern. Aquí de marginalitat res i no sembla que el proper Pla d’Energia de Catalunya que es farà públic molt properament, i contràriament al del govern d’esquerres que preveia el tancament de les nuclears catalanes al final de la seva vida útil, aquest no ho propugnarà.
I en aquest any de debats arreu del Planeta sobre l’energia nuclear, Catalunya no és d’eixe món que diria Raimon. No hi fa res que siguem dependents gairebé totalment en energia, ni que els riscos de l’energia nuclear siguin tan majoritàriament rebutjats per la població mundial. A Catalunya el govern ui els seus responsables no parlen d’energia nuclear si no se’ls pregunta. I quan es fa, responen que això que tenim les centrals nuclears amb més problemes d’Espanya depèn de Madrid, que les proves d’estress han anat de meravella perquè també ens ho han dit el CSN de Madrid encara que hagin incomplert el mandat del Congrés dels Diputats que obligava a calcular el risc d’atac terrorista i no cal dir que el tancament o no també depèn de Madrid. Siguem submisos, doncs, a les decisions, informes i indicacions de Madrid.
Si un dia Catalunya fos independent políticament, la dreta no hauria de patir per controlar tots els espais de domini dels ciutadans que sempre ha desitjat i en bona mesura ha aconseguit. El PP i CiU ja els ha fet la feina i els catalans i les catalanes ja depenem en el terreny de les finances – pobres caixes catalanes – , dels mitjans de comunicació, de l’aigua, de l’energia i de l’energia nuclear en concret, no ja de Madrid com l’interessa dir a CiU sinó de corporacions que no pensen en els catalans i les catalanes sinó en el seu benefici particular.