Hola blocaires!
Escric aquest text assegut en un sofa ben cómode i amb la pota enguixada recolzada en una cadireta que em van comprar mons pares quan tenia només 5 o 6 anys. És clar que llavors hi podia ficar el meu cos sencer a la cadireta 🙂 En aquestes condicions, en les que temporalment tindré la mobilitat prou limitada hauré d’ocupar molt del meu temps entre mirar la tele i “treballar” amb l’ordinador. En realitat, la tele no la miro gaire i està en marxa més que res per que la vegin mons pares i per algun programa puntual que ens agrada a tota la família. El que verdaderament em manté entretingut és el meu ordinador. Jugar (a cartes), veure alguna peli i navegar per internet és la meva autèntica vàlvula d’escapament. La veritat és que avui dia tenim la sort de poder gaudir d’una tecnologia que no només ens permet visualitzar continguts audiovisuals molt interessants si no que ara més que mai, hi podem interactuar i no ser subjectes totalment passius (aquest bloc seria un exemple). Aquesta clara tendència de les noves generacions de decantar-se sempre cap a la pantalla d’un ordinador (si no ja un IPad, Tablet Pc o un mòbil) en detriment de l’anomenada “caixa tonta”, és la que em fa dubtar moltes vegades de quina va ser realment “la invenció del segle” passat: televisió?, ordinador?, internet??. Segurament per respondre correctament aquesta pregunta hauríem de mesurar molt bé quins han estat els impactes de l’aparició de cadascun d’aquests invents en la societat. Però ara no pretenc obrir aquest debat, només vull referir-me breument a la revolució que ha suposat l’aparició d’internet a les nostres vides en quant al volum i a la qualitat de la informació que ens ofereix. No descobrirem res ara és clar, però val la pena incidir en aquest aspecte en uns dies en els quals hem assistit al lamentable episodi del tancament de les emissions de Tv3 al País Valencià. És cert que ha estat un pal gros per tots els defensors del catalanisme i de la llibertat d’expressió, tant de Catalunya com del PV. De totes maneres, els efectes d’aquest acte de censura propi d’altres èpoques segur que quedarà mitigat gràcies a la facilitat amb la qual les noves tecnologies de la informació travessen les fronteres; encara que no sigui exactament el mateix, els ciutadans del PV poden accedir encara a la major part dels continguts de la programació de Tv3 a través d’internet. Censurar uns quants repetidors de televisió no costa gaire però afortunadament amb internet la cosa es complica bastant. El rol que juga internet en un contexte de censura informativa és el de vàlvula d’escapament.
No obstant, mentre estic escrivint tampoc tinc gaire clar si aquest concepte de “vàlvula d’escapament” s’adequa prou bé al fenòmen d’internet; potser estaria una mica desfasat, per tot allò que comentava de que cada cop hi ha més tendència a utilitzar internet com a eina d’obtenció i gestió de la informació. Sí, gestió, per que la informació disponible a la xarxa és tan abundant que precisem d’uns mecanismes de filtratge per tal de quedar-nos amb aquella part que és realment rellevant per nosaltres. Els cercadors i avui dia sobretot les xarxes socials són les encarregades d’acomplir aquesta funció. Però a banda del filtratge, parlem de gestió de la informació per la possibilitat que tenim els usuaris d’aportar informació a la xarxa i fins i tot d’editar aquella ja existent. En aquest sentit hem de dir que, mentre que la gran abundància d’informació sempre ha estat considerada com un dels punts forts (i positius) d’internet, la possibilitat de que aquesta pugui ser fàcilment manipul·lada és un dels arguments que n’esgrimeixen els seus detractors. I en part tenen raó, per que tot i que existeixen certs mecanismes de control sobre el que s’acaba publicant a la xarxa, aquests no són perfectes. De totes formes hi ha dos aspectes que aquells que critiquen la suposada manca de fiabilitat de la informació obtinguda a la xarxa passen per alt. Un primer aspecte és que cap mitjà de comunicació és immune al virus de la manipul·lació. La veritat és que durant molts anys (i abans de l’aparició d’internet) ens hem cregut coses que al final s’ha demostrat que no eren certes; o va ser Alexander G. Bell l’inventor del teléfon en comptes de Meucci?. També més recentment, podríem pensar en com a l’any 2004 alguns ens van voler enganyar sobre l’autoria dels atemptats terroristes de Madrid perpetrats per Al-Qaeda (o era…? bé, sense comentaris). És clar que tot i esforçar-se molt, no van assolir el seu objectiu; per què? doncs entre altres coses per que les noves tecnologies de comunicació obren uns canals d’informació alternatius a aquells controlats directament pels governants. Això em porta cap al segon aspecte del qual parlàvem abans. La informació que circula per internet és en certa manera, propietat de tots. Tots col·laborem a enriquir-la, i tot i que sempre hi haurà qui tracti de manipul·lar continguts, encara són més els que vetllen per la veracitat dels mateixos.
I parlant de veracitat, vull comentar una notícia que avui mateix llegia al diari (on-line, com no…) de que dos rotatius esportius madrilenys havien manipul·lat la imatge corresponent al moment en el que el jugador del Barça Dani Alves arrencava per rebre una passada del seu company Xavi Hernàndez, i que a la postre serviria per que el Barça aconseguís el primer gol del partit. L’objectiu que perseguien era que semblés que Dani Alves estava en posició de fora de joc en el moment que Xavi feia la passada. Al cap de poc, un d’aquests diaris s’ha vist obligat a demanar disculpes en la seva edició on-line, pel que ells consideren un “error infogràfic”. Vaja, que evaporar de la fotografia a l’únic jugador de l’equip rival que trencava el fora de joc no és més que un error humà totalment comprensible. Deixant de banda que aquests “errors infogràfics” no són nous d’aquest any (recordin la famosa línia “paral·lela” que deixava Pedro en fora de joc la temporada passada), cal preguntar-se el següent: què haguès succeit si aquesta burda manipul·lació s’hagués fet en aquella època en la qual internet no existia i només es podien veure uns pocs canals de televisió? Bé, no es que tingui una resposta a la pregunta, només una lleugera intuïció. Però el que sí sé és que personatges con el senyor Francisco Camps es trobarien molt més a gust en uns temps en els que carregant-se uns quants repetidors n’hi havia prou per aïllar un poble de la resta del món. Avui, la bofetada que hem rebut des de València per part del senyor Camps ens ha fet molt de mal…però potser no tant, per que per sort avui dia disposem d’una gran vàlvula d’escapament.