Recordo perfectament el meu primer sant Jordi. Era el 1975. Uns quants amics del poble vam decidir muntar una parada de llibres, perquè allà no hi havia cap llibreria, i també perquè era una manera, almenys una vegada l’any, que un cert aire de llibertat es passegés per aquells carrers encara massa encotillats per la restricció franquista. Vam demanar els llibres, en préstec, a la Llibreria Gaudí, de Reus, que encara subsisteix. L’Isidre Fonts ens els va deixar sense cap problema. Ni ens va fer signar cap document conforme ens els cedia. La novetat, i gairebé caldria dir la raresa, d’aquell sant Jordi va encuriosir el veïns del poble, la majoria dels quals no coneixia els autors catalans que llavors començaven a fer-se un lloc, ni tampoc els clàssics. La parada també oferia alguns títols de la incipitent bibliografia política no franquista que anava traient el nas.
Des de llavors han passat 45 anys, tants com Diades del Llibre he vist passar. Alguns a Alcover, com aquell primer, tot i que la majoria a Tarragona. Alguns al darrere de la parada, venent llibres; uns quants en algun racó firmant-ne i atenent els lectors que aprofitaven per saludar-te. També uns quants pendent d’algun acte en l’organització del qual estava involucrat. Però la majoria passejant per la Rambla, tafanejant per les parades i conversant amb llibreters, editors, altres autors, periodistes i lectors. En general, jo no he estat massa de comprar els llibres el mateix dia de sant Jordi. En part per temor que el que m’interessava s’exhaurís; en part per evitar l’aglomeració. De manera que solia arribar al dia 23 amb els llibres comprats.
Aquest any, però, tot serà diferent. Una imprevista emergència sanitària, tot i que alguns experts ens informen que ja hi havia hagut senyals d’advertiment als quals no s’havia fet prou cas, ens manté reclosos a casa, i fins ara ha impedit que alguns dels llibres que havien de ser novetat hagin pogut arribar a les llibreries. De tota manera, la conseqüència més important, la que farà que aquest sant Jordi sigui recordat durant dècades, la que, a més, s’abat com una amenaça sobre el ja prou colpejat sector del llibre (de fet, sobre tot el sector cultural, del qual el llibre és una part rellevant), és que el virus que va saltant d’una persona a una altra mantindrà els carrers deserts en una data tan assenyalada.
A hores d’ara tothom ja sap que el proper dijous, encara que no plogui (com ha passat algun any) la Rambla Nova de Tarragona, semblantment a totes les rambles, passejos i indrets habituals de tots els pobles i ciutats del país, no exhibirà la tirallonga de parades d’entitats de tota mena, d’institucions, d’emisssores de ràdio i de partits polítics obsequiant una planteta, ni tan sols la dels veritables protagonistes, que són les roses i els llibres.
Recepció als escriptors del Camp de Tarragona el sant Jordi de 2007, al Teatre Metropol. Foto: Montse Riera
Que se suspenguin actes per una força major, és una possibilitat a la qual estem acostumats. S’han suspès concerts, partits de futbol, jornades castelleres, professons i fires. Quan algun sant Jordi s’havia hagut de suspendre a causa de la pluja, els compradors i regaladors de llibres i de roses havien pogut anar a les llibreries i floristeries. I si no, hi havien pogut anar l’endemà, o al cap de pocs dies, si és que no havien fet les compres algun dia abans. Però el problema que enguany se’ns presenta sembla més seriós.
Tot això es presenta en un moment en què hi ha més producció de llibres que mai, però en què una de les baules del sistema, el que apropa el llibre al seu destinatari final, el que acull presentacions de llibres, aconsella els compradors, col·labora en tota mena d’activitats culturals en cada municipi (em refereixo, per si algú no ho havia endevinat, a les llibreries) pateix la competència d’unes grans empreses que envien llibres, però que no ofereixen el plus de compromís cultural.
De tota manera, quan hi ha un problema, no ens podem resignar a deixar-nos vèncer sense fer res. Els problemes han de generar una reacció i, amb ella, una solució. Enguany, aquest Sant Jordi tindrà com a novetat que es tractarà d’una Diada del Llibre que durarà tres mesos, des del 23 d’abril fins al 23 de juliol.
Per començar, alguns actors de l’àmbit literari ja s’han començat a espabilar en forma de presentacions de llibres, col·loquis o lectures de textos a través de les diferents xarxes socials que ofereix internet. Tant a través d’aquestes xarxes com dels mitjans de comunicació convencionals s’han obert canals dedicats específicament a recomanar llibres.
Quan ja som a les portes del 23 d’abril, haurem rebut força informació, però no haurem pogut tenir el contacte directe amb escriptors ni llibreters, ni ens podrem atansar a les parades a remenar els llibres ni a demanar la signatura dels autors. En aquesta setmana central per al sector de les lletres, particularment al nostre país, el que hem de tenir més clar és que no podem posar en perill la nostra salut ni la salut dels altres. El confinament continua, les mesures de seguretat són necessàries i el contacte a què un sant Jordi com els de sempre ens exposa no podrà produir-se.
Per això caldrà que entenguem que la particularitat d’aquest sant Jordi d’enguany és que, el 23 d’abril, només n’és l’inici, el tret de sortida. I que durarà tres mesos, fins a un altre 23, el de juliol. Tres mesos durant els quals continuarem informant-nos, durant els quals no deixarem de llegir, i ens prepararem per a aquell dia en què ja podrem anar a la llibreria habitual, o bé, quan sigui possible, a les parades de la Rambla.
Crec que en tot aquest trajecte no perdem de vista la importància del sector del llibre i la seva estructura, amb els escriptors a la cuina, guisant els plats més apetitosos per a la ment, i els llibreters a primera línia aconsellant quins són els que ens poden convenir més, amb l’editor al mig com a seny ordenador i esperit impulsor de l’acte creatiu fet amb paraules. Que aquesta estructura es mantingui ferma (caldria afegir-hi altres elements: els agents literaris, les distribuïdores, els crítics, els estudiosos, etc.) no és només una necessitat d’un determinat sector econòmic, sinó un element clau de qualsevol societat culta i lliure.
He d’acabar aquest article i ho he de fer, necessàriament, animant tots els qui em llegeixin a comprar llibres, per a un mateix i per regalar. Un bon llibre mai no caduca. Passen de pares a fills i deixen petjada en les vides de les persones. No és adequat en aquestes línies que parli de llibres en concret, ni d’autors, encara que en podria dir molts d’excel·lents. Però si una recomanació he de fer amb absoluta convicció és que continuem comprant a les llibreries de proximitat, aquelles que ens permeten parlar directament amb algú que també llegeix i que estima els llibres, que ens coneix i sap com i on trobar allò que ens interessa i que ens ofereix de tant en tant la possibilitat de trobar-nos els autors que ens agraden i conèixer-los de prop.
(aquest article ha estat inicialment publicat a “Fet a Tarragona”, de 19 d’abril de 2020: https://www.fetatarragona.cat/2020/04/19/un-sant-jordi-de-tres-mesos/)