L’aparició del volum primer del teatre complet de Manuel de Pedrolo em dóna peu per escriure aquest article. És possible que passi amb una certa indiferència, el llibre vull dir, i per això l’escric, l’article. L’any 1961, quan el novel·lista només havia donat a conèixer, com qui diu, un parell d’obres de teatre, Martin Esslin publicava el seu fonamental assaig sobre el teatre de l’absurd. En ell, afirmava: “Per la simplicitat de la seva concepció, la presentació concreta i teatral de la seva idea filosòfica, Homes i No se situa entre els exemples més reeixits del teatre de l’absurd. Manuel de Pedrolo ha escrit altres obres dins aquesta convenció; si mantenen les promeses dels primers assajos, ocuparà un lloc entre els més grans autors d’aquest teatre.” 
Pedrolo, efectivament, en la solitud immensa del franquisme, escrivia un teatre que el col·locava al costat dels corrents més innovadors. Contra la idea, sovint esgrimida, que el teatre de la resistència antifranquista no connectava amb allò que en aquell mateix moment es feia “nord enllà”, el cert és que Pedrolo va donar un exemple d’extrema modernitat. I al costat de Pedrolo, o precedint-lo en el temps, hi havia Joan Oliver. Ja durant la guerra civil havia escrit una obra, La fam, que s’avançava en certa mesura al teatre existencialista d’un Sartre o un Camus. Més tard, ell mateix seria un primerenc introductor a la península del teatre de Beckett. Un tercer nom que podem treure a col·lació és el de Joan Brossa, poeta escènic que, des de la foscor de 1945, creava un teatre abans no imaginat per ningú. Tres autors avançats al seu temps que demostren com el teatre català no estava aïllat d’Europa. Si aquests autors estaven aïllats d’alguna cosa és del món teatral del país. Representats escassament encara avui, quan algú retreu que Joan Oliver és menystingut pels estaments oficials, ens vénen temptacions de dir: només pels oficials? Això és l’absurd.
(Vaig publicar aquest petit article a El Punt, el novembre de 1999. En el centenari de Manuel de Pedrolo m’ha semblat oportú rescatar-lo).