8 de març, tan necessari com sempre, més necessari que mai

Aquest dimarts se celebra un any més el Dia Internacional de les Dones. Un any més, les dones i també molts homes reivindiquem igualtat d’oportunitats i respecte.
Temes com la escletxa salarial, o sigui la diferència entre el que cobra un home o una dona per fer la mateixa feina, encara avui són actualitat. És inacceptable la diferència d’un 25 a un 30% en el sous entre dones i homes o la diferència en el que es percep de pensió entre un home i una dona del 34% de mitjana.
Són xifres globals, fredes, però que reflecteixen la suma de casos concrets de moltes dones, que han de lluitar més que els seus companys per demostrar la seva vàlua a la feina i la seva implicació, sempre justificant la possibilitat de compaginar feina i família.
Però, en ocasions, la manca de respecte no es tradueix en diferències salarials, es pot expressar de moltes altres maneres.
En aquestes dates s’aborda el tema de la igualtat de gènere des de molts punts de vista, normalment cadascú el tracta des de l’àmbit que coneix, o que pateix.
Em permetreu, doncs, que jo us parli de l’àmbit polític, que els últims temps és el meu àmbit d’acció. I és que en el terreny polític també existeix manca d’igualtat, de vegades de manera explícita, de vegades més velada.
Em ve al cap la foto de la presa de possessió dels diputats i diputades de la Diputació de Tarragona: 25 homes i dues dones!! O del Consell Comarcal de l’Alt camp, que en l’actualitat té dinou consellers i 3 conselleres. Exemples clars de manca de paritat, de manca d’igualtat. I exemples clars que quan la llei no obliga (només ho fa en la confecció de les llistes d’elecció directa), la paritat desapareix.
Però, a més en els últims mesos s’han posat en el punt de vista mediàtic els insults a algunes dones que es dediquen a la política. La manera de vestir, el pentinat, la talla… han estat objecte de crítica, de burla, d’insult. No s’han plantejat, els qui les han portat a terme, els plantejaments polítics, les idees, els valors d’aquestes dones. Respecte d’aquests aspectes ja són valorats els homes de les mateixes formacions polítiques, més enllà del seu aspecte físic. Ells són objecte de crítica per allò que tenen dins el cap, no a sobre.
Però aquesta forma de violència sexista, pot ser barroera, com hem vist en alguns casos. Però també pot estar exercida de forma sibil·lina, amb articles a la premsa de tirada nacional, fent notícia del look d’una dóna líder d’un partit polític a l’àmbit català.
Ens queda molta feina a fer, i no defallirem. No ens rendirem perquè som dones, som lluitadores. Perquè sabem que tenim tanta o tan poca capacitat com qualsevol home. Perquè sabem que tenim grans exemples de lluita en el passat, de dones que no han tingut reconeixement públic, però que han treballat incansablement per tirar endavant. De dones que han marcat un punt d’inflexió en la història d’aquest país.
Però també tirarem endavant mirant el nostre futur. Lluitarem pels nostres fills i filles, per deixar-los un camí de respecte mutu, d’igualtat, un camí que ens porti al món millor al què totes i tots aspirem, i que només serà si el construïm junts i en igualtat.