ISTANBUL (2019)
ABRIL
Viatge a Istanbul. Em motiva viatjar a Àsia.
Anem dues persones en dues motos, BMW R1200GS.
Travessarem el mar quatre vegades, Barcelona Civitavecchia, Adriàtic dues vegades i tornada Civitavecchia Barcelona. Uns 3700 km.
Dijous, 11 d’abril
Sortim cap a Barcelona. Agafarem el ferri a les 23:30 des de l’estació de Grimaldi Lines. Cal ser al port dues hores abans per embarcar. Tenim reservat un camarot per nosaltres dos, Val uns 7€ més que el compartit. Sopem abans d’embarcar, a la terminal és car, però …
Divendres, 12 d’abril
Tot el dia al vaixell, les hores es fan llargues. Arribem a Civitavecchia sobre les 19. En sortir del port plou una mica i no ens tapem, el lloc on anem a dormir és molt a prop, però ens perdem i tardem una hora, arribem mullats.. El GPS ens indica passar per un carrer que està tallat per militars, ja ens hi varem trobar fa dos anys. Deixem les motos al carrer. Anem a sopar a Pizzeria La Nona di Taormina Claudio. Tenen una Focaccia amb Porqueta boníssima. Dormim a B&B Villa Susanna. Justet.
Dissabte, 13 d’abril
Civitavecchia – Brindisi. 602 qm, 6:17 h
Sortim aviat, cal ser a Brindisi a les 19 per agafar el vaixell que surt a les 21. Anem per autopista, si tinguéssim algun problema ens fotria el viatge enlaire doncs tot està calculat al mil·límetre i si hi ha un error, cauria tot com un castell de cartes. A l’autopista, jo no he recollit tiquet, consulto a la policia i em diuen que a la sortida de Bari haig de buscar Punto Blue per solucionar-ho. Amb la matricula de la moto n’hi ha hagut prou, arreglat. Passem per Alberobello, fa temps que hi volia anar, la construcció de les cases és peculiar. En arribar a Brindisi, a les taquilles del port hi ha una gran cua, però és de camioners, els passatgers fem via. En veure la matricula espanyola, se’ns acosta Hernando, colombià que viu a Hamburg i se’n va a Atenes. Triguem a ambarcar, primer han d’entrar els que van a Patràs i després nosaltres. Finalment, al cap d’una hora i tres quarts, embarquem, Hernando ens porta unes cerveses alemanes boníssiems i la fem petar.
Diumenge, 14 d’abril
Brindisi – Igoumentisa – Tesalonica. 323 qm, 3:18 h
Arribem a Igoumenitsa a les 5 del matí. Nit, emboirat i plou. Anem per autopista, quan aclareix el dia, decidim sortir. Agafem una carretera que ens portarà a Larisa, carretera molt bonica. A la vora de la carretera veiem molts esglésies ortodoxes en miniatura damunt d’un pedestal. en un revolt ens aturem per veure-ho de prop. Casualitat, ens trobem a Hernando!
Diu que l’acompanyem a un poblet proper que li han dit que és molt bonic, Meteora. Hi anem junts. Si, és molt bonic, un paisatge semblant a Montserrat però a ran de terra. Unes grans roques de conglomerat que a dalt s’hi han construït Monestirs ortodoxos. Impressionant. Dinem a Larisa i a la tarda cap a Tesaloica. Hotel Emporikon, cèntric però justet.
Dilluns, 15 d’abril
Salonica – Salonica
Ens estem tot el dia a Tesalonica. La Via Egnatia parteix la ciutat en dues parts, la nord, més pobra i la sud, més rica. Plou. Anem a buscar el Cultural Line, una mena de bus turístic, ens esperem una hora a la parada i no passa el bus, anem a Info i Turisme i ens diuen que avui no passa…
Anem fins la Plaça Aristoteles i passegem fins la Torre Blanca, La Rotonda impressionant, el mercat Kapani, autentic. Recomanable dinar o sopar pels voltants d’aquest mercat.
Dimarts, 16 d’abril
Salonica – Istanbul. 595 qm, 6:35 h
Sortim de Tesalonica aviat amb aigua. Passem la frontera amb Turquia sense problemes, ens demanen documents i visat com a tres vegades, un breu registre de maletes i au! En entrar a Turquia decidim, per amenitzar, passar per Çorlu, alguns quilòmetres més però amens. Entrar a Istanbul és caòtic. Uns 30 km abans hi ha retencions. En entrar a la ciutat moltes retencions, avancem 10 metres i parats. Estarem una hora i mitja per arribar a l’allotjament. Volíem l’hotel cèntric i això ens fa passar per cerreronets estrets i plens de gent i mercaderies escampades, acaben de fer mercat de sabates i totes les caixes han quedat pel terra de manera que gairebé no es veuen les llambordes i els cartrons rellisquen. Quan ens acostem a l’hotel intentem entrar en aparcaments (Oto Park) tancats però ens diuen que no volem motos. A l’Hotel Burkin ens recomanen tres parkins propers però tampoc admeten motos. Finalment, davant de l’hotel ens fan un lloc on podrem deixar les motos quatre dies, al carrer però vigilades per la recepció. Les nostres parelles han vingut en avió per trobar-nos aquests dies a la ciutat. Aquesta vegada, com que venien les senyores, hem buscat un bon hotel. Sortim a sopar pels voltants, realment l’hotel és cèntric.
17, 18 i 19 d’abril
Istanbul
L’esmorzar és excel·lent, a la terrassa de l’hotel, amb vistes a Santa Sofia i a la Mesquita Blava. Fem un passeig per la gran plaça. Amb Free Tour, travessem el Bosfor. Anem a l’Hotel Panorama per les vistes (cervesa molt cara) les Cisternes amb la Medusa. El Gran Bazar, El Bazar de les Espècies, Mesquita de Suleiman, alguns dia dinem o sopem a sota del Pont de Galata, peix. En general mengem força bé i no gaire car, a la carta una mitjana de 17 €, gairebé a tot arreu amb vi. Finalment anirem fins a la Plaça Taksim (en tramvia) i caminarem fins la torre Galata aquesta part és molt europea. Bastanta gent però bé.
Dissabte, 20 d’abril
Istanbul – Sofia. 551 qm, 5:52 h
Amb l’enrenou que varem passar per entrar a Istanbul, decidim marxar aviat, a veure si, amb sort, no trobem trànsit. Si, sortim sols, és fins i tot agradable. Arribem a la frontera de Bulgària i després d’una mica de cua (uns 20 minuts) i passar els tràmits, ens sulfaten. Si, si, ens sulfaten. Ens fan passar per un lloc on hi ha alguns sortidors, crec que de desinfectant, que en el cas dels cotxes i camions podria passar però en les motos … Ho trobo denigrant. A Bulgaria la gent condueix bé, s’aturen, et deixen passar, bé. Arribem a Sofia, ciutat diàfana, encantadora. Fàcilment trobem el lloc on dormirem, Central Homestay Twin-room que tot i el nom que té, és un cutxitril. L’avantatge és que és molt cèntric. Visitem la catedral ortodoxa de San Alexander, gran, maca. Fan misa i canta una coral meravellosa. Sopar i dormir.
Diumenge, 21 d’abril
Sofia – Durres – Bari. 581 qm, 7:38 h
Sortim aviat, cap a les 6:30. Circulem per Sofia pràcticament sols. Anem cap al sud i es veu més pobresa. Les carreteres no estan mal. No volem pujar a Kosovo, doncs hi vam anar fa dos anys i la frontera costa de passar, no està asfaltada, hi ha mols camions, cal treure una assegurança, … Travessarem Macedònia. Gent amable però veiem pobresa, condueixen malament, l’asfalt, malament… Posem benzina i tenim feina perquè ens cobrin amb targeta. Ens costa trobar lloc per dinar que cobrin amb targeta, finalment, trobem un lloc en el que podem pagar amb Euros. Entrem a Albània i en posar benzina trobem gent molt amable, s’esforcen en entendre’ns. Arribem a Bari per agafar el vaixell que surt a les 22:00.
Dilluns, 22 d’abril
Bari – Civitavecchia. 499 qm, 5:15 h
El vaixell arriba sobre les 8 del matí. sortim i de pressa cap a Civitavecchia, hi volem arribar aviat per veure si podem aconseguir cabina, llit. Fa vent. Trobem molts grups de motos en la nostra direcció. Arribem a Civitavecchia cap a les 5 de la tarda, som els primers. Quan obren les guixetes pel check.inn, ens diuen que no hi ha cabines lliures, que ho preguntem en embarcar. Malsopem i embarquem. No entenc el per què a les motos ens fan pujar o baixar de coberta, el terra metàlic i mullat és un parany per les caigudes. Crec que sempre que he anat en ferri i ens han fet canviar de coberta, algú ha caigut. Ho demano a l’estibador i no hi ha manera, cap a baix, a la coberta inferior, i seguint la mala sort, dos joves de Barcelona que viatgen en una antiga Impala, van al terra, far doblegat, forquilla girada …
Dimarts, 23 d’abril
Civitavecchia – Barcelona – La Canonja. 101 qm, 1:27 h
En pujar al vaixell, anem a la sala de butaques, ens canviem i deixem la roba de moto en uns prestatges. Tombant pel vaixell, trobem uns sofàs, no ens en mourem. Sopem, dormim, esmorzem i dinem al mateix lloc, que no ens el prenguin. Es fa pesat però dormim bé. El menjar al vaixell no és gaire bo i és molt car. Arribem a Barcelona abans de l’hora. Desembarquem i davant meu cau una GS a la rampa, un dia escriure a Grimaldi a veure si els ho faig entendre, les motos han d’anar a la coberta d’embarc.
Cap a casa.
Només hem dormit en quatre hotels, la resta en vaixell.
Les despeses totals son de 1.150 € per persona més benzina i autopistes.
No hem tingut cap problema mecànic.
