The Four Ms vs The Four Ps

Publicat per tgd-com | 20 Des, 2016
Los que estudiamos marketing con Kotler, crecimos con las 4Ps del Marketing Mix insertado en nuestras venas. Aún cuando se intentó poner la 5ª P (People) a mediados de los 90, la mayoría de los marquetinianos continuó usando sólo las 4P simplemente porque no era necesario complicar las cosas: consideramos que la quinta P siempre había estado incluida en todas las fases de las otras cuatro.

Hubo varios intentos de complicar aun más las cosas, dar vueltas y vueltas al mismo tema, buscando la cuadratura del círculo, creando hasta 7 Ps, y logrando aburrir sobremanera a todo el mundo.

Siempre he creído que de lo que se trata es que para ser más operativos y ágiles a la hora de tomar decisiones, deberíamos simplificar, en lugar de complicarnos la vida con más definiciones, y por lo tanto con más análisis y procesos.

Recientemente se habla de la 4Ms en lugar de las 4Ps. Al Ries en Ad Age, (5/2016) considera las 4M como evolución de las 4P. Las 4M (Merchandise, Market, Media & Message) pretenden reflexionar sobre una base estrategia que, a mi modo de ver simplificaría en dos grandes espacios todo el contenido estratégico del marketing: Merchandise & Market y Message & Media.

Razonablemente deberíamos incluir el resto de decisiones, como el precio, en las primeras Ms y las decisiones sobre venta y logística, en las segundas Ms; apartado éste último de gran trascendencia estrategia sobre todo en el e-comerce.

Simplificar es de sabios. Esta nueva visión reduce el tiempo que invertimos en las presentaciones de las estrategias de marketing a los consejos de administración.

A partir de ahora el director de Producto y Mercado (M1&M2) seria el encargado de analizar y dirigir la primera fase:

-– Ponemos a la venta el producto “XY” con sus innovaciones, funcionalidades y precio (la M de Merchandise), orientado a su público objetivo. Los estudios realizados nos indican que podemos vender muchas unidades; por que tiene una funcionalidad específica, una calidad buena, un precio adecuado al mercado al que va dirigido (la M de Market).

El director de Medios & Mensajes (M2&M3), cargo parecido al actual director de comunicación seria el responsable de la segunda fase:

– En efecto, nuestra estrategia de comunicación –publicidad, redes sociales, relaciones públicas, patrocinios, etc.– (la M de Media) para la cuál hemos diseñado una excelente creatividad, con un potente eslogan y un excelente impacto visual que va a despertar el interés de nuestro target (la M de Message).

Simplificar los procedimientos no es malo: agiliza la función de los profesionales de marketing y facilita la toma de decisiones de los consejos de administración.

Aún así, en las 4Ms, encuento a faltar la parte de las ventas, la parte comercial, el factor humano. Todo lo dicho probablemente sea una buena estrategia para vender a través de Amazon, por ejemplo. Pero si lo que pretendemos es posicionar un producto en el Corte Inglés, creo que deberíamos recuperar alguna de las 4Ps.

Josep M Rovira i Valls
Diciembre, 2016

Passió per l’ofici de publicitari

Publicat per tgd-com | 26 Nov, 2015
No és que s’hagi posat de moda rellegir Prat Gaballí, Bernbach, Ogilvy, Lorente: és que no han deixat de ser actuals.


El nostre ofici torna a estar en procés de canvi de paradigma, de transformació, d’evolució. Cada vegada que l’economia mundial supera una crisi, el món de la publicitat canvia. Va passar al 1929, al 1992 i torna a passar ara. Cada vegada que el món es transforma, la publicitat també ho fa, i això que sembla tan evident, no s’acaba d’encaixar com caldria. Més d’un, posa cara d’interessant mentre diu: ens hem d’adaptar als nous esdeveniments! Com si el publicitari no ho hagués fet tota la vida.

Un publicitari ha de ser xafarder, camaleó i franctirador (això darrer no queda bé dir-ho quan al món està patint la imbecil·litat d’uns assassins, però s’entén a la primera quan es tracta de comunicar un concepte, i això és el que pretenc jo ara)

Xafarder, perquè si no estàs amatent al que passa et perdràs mitja vida i et prendran l'oportunitat quan et passi pel davant. El publicitari és xafarder de mena, vol saber de tot, vol saber que passa, a qui li passa i perquè passa. Vol saber quina colònia porta aquella veïna tan guapa al matí i perquè al vespre se’n posa una altra. Vol saber per què ara no se separa tanta gent i perquè el YateKomo està triomfant de la mateixa manera que ho va fer el caldo de pollastre en brick, fa pocs anys. Un publicitari sap de tot, per això sap fer publicitat.

Camaleó perquè ha de canviar de color tant com de vestit, com de roba interior, com de xampú; del matí al vespre i tantes vegades com convingui. Ha de saber parlar de cafè al vespre i de matalassos al matí. Ha de barrejar el paper de cuina amb el de diari, mentre atent una consulta de l’empresa d’informàtica que vols vendre tablets que no són de xocolata, precisament. Un publicitari ha de canviar de registre i d’americana en qualsevol moment, per això sap fer publicitat.

Franctirador perquè la creativitat, la imaginació, i la idea precisa és potser una l’única arma legal que podem fer servir contra els nostres competidors i els dels nostres clients. Ho deia Bernbach i ho repeteixo jo a cada ocasió que puc. Per això sé fer publicitat.

I no me’n canso perquè tinc passió per fer la meva feina. Llegeixo de nou Prat Gaballí i m’adono que la seva teoria és exactament la mateixa que la que ara hem de fer servir per diferenciar-nos de tants i tants missatges mediocres! Que com podem diferenciar-nos davant de tanta mala publicitat? Fent bé la nostra feina. Als anys trenta del segle vint tenien tanta feina a diferenciar-se, entre milions de petits anuncis, com nosaltres ara enmig de tanta oferta mediàtica. Ens sembla que noi hi ha manera de fer-ho, quan això ja es va inventar. Deixeu de perdre el temps amb entendre el mitjà i dediqueu-vos a fer bons anuncis i a fer servi el canal que calgui.

El mitjà és el missatge que ocupa la major part del pensament lateral.

D’això se’n diu una McLuBonada! Us la deixo com a deures: treballeu aquest concepte fins que li trobeu l’entrellat i en podeu fer un powerpoint. Mentrestant jo em dedicaré a escoltar els clients, a veure què fa la gent, i a fer bons anuncis. Us vull prendre el pa del cistell! Aquest és el meu objectiu.

Josep M Rovira i Valls
25 de novembre de 2015

 

Festival de novel·la criminal El Vi Fa Sang

Publicat per tgd-com | 18 Mai, 2015

Andrea Camilleri i Isabel-Clara Simó rebran el primer premi del festival El Vi fa Sang
.

Camilleri, conegut per les novel·les del comissari Salvo Montalbano, serà l’autor internacional reconegut


L’escriptor italià, Andrea Camilleri, i la valenciana, Isabel-Clara Simó, rebran el primer premi del Festival de Novel•la Criminal en Català de l’Espluga, “El Vi Fa Sang”. El festival atorgarà diversos guardons a escriptors locals, però en destaquen els reconeixements a Camilleri i a Simó, ja que són escriptors amb una projecció important.
L’organització del festival ha decidit, en aquesta primera edició, guardonar l’escriptor italià Andrea Camilleri pel conjunt de la seva obra traduïda al català, però molt especialment per la sèrie de novel•les protagonitzades pel comissari Salvo Montalbano, ambientades en una Sicília que conviu amb els vells problemes endèmics de l’illa i amb els nous reptes que es deriven d’un món globalitzat. Personatges, trama i entorn són descrits amb un estil impecable, un gran domini del llenguatge i una fina ironia, retrat subtil de la societat italiana contemporània.


D’altra banda, Isabel-Clara Simó rebrà el premi  “El Vi fa Sang” que reconeix a un autor o autora català pel conjunt de la seva obra. Encara que molts lectors no relacionin l’escriptora amb el gènere negre o policíac, l’organització vol destacar les novel•les d’intriga d’Isabel-Clara Simó. Al mateix temps, es considera important que escriptors i escriptores que no són específicament del gènere criminal, dignifi

Cultura i Paisatge, una iniciativa de TGD Comunicació

Publicat per tgd-com | 7 Des, 2011

Portada revista Cultura i Paisatge, núm 6.

 

Recentment s'ha presentat el número 6 de la revista Cultura i Paisatge a La Ruta del Cister. Aquesta revista enceta la seva 6a temporada. Sis anys publicant una de les revistes més prestigioses del Camp de Tarragona que pretén ser una eina de suport al viatger avançat que cerca alguna cosa més que una simple informació turística. Cultura i Paisatge entra a fons en cada un dels temes que publica. La novetat del 6è número és que la podreu trobar al quiosc. 

 

So long and good night

Publicat per tgd-com | 12 Jul, 2010

The lights go out. We fall asleep. Another day has come to an end and tomorrow we will go on, without looking back. Now we may feel sad but I’m sure we’ll forget all this very soon.

My time at TGD is almost over.  Today is my last day and just like I foresaid a few weeks ago, I’m a different person now. I’m a little older and wiser. I met interesting people and I learned many helpful lessons. Though I’ve had a great time here, now I’m happy it’s over. I still have to learn a lot about advertising, but I’ve got a little closer to what my future may bring.

I hope all the people I’ve met will remember the good moments we shared. I will. Thank you for teaching me. K. 

Consells

Publicat per tgd-com | 9 Jul, 2010

Sabem que hauríem de fer cas a la gent que té més experiencia que nosaltres. Però de vegades el nostre orgull o altres factors no ens permeten acceptar consells i hem de viure determinades situacions nosaltres mateixos per entendre que l’altra persona tenia raó. Quan em van dir que les idees venen treballant vaig dubtar. Fins ara les idees sempre han vingut en el primer moment i mai he hagut de fer una feina tan important com per acabar amb la ment bloquejada. Pensava que, si no s’arriba immediatament a una possible conclusió, ja no hi ha esperança. Pensava que si no podiem resoldre un problema en un moment determinat, haviem de deixar-ho córrer, dedicar-nos a un altre tema i tornar a intentar-ho més tard. Ara ja he vist que no és així. Ens podem dedicar a altres assumptes, però sense oblidar el problema no resolt.  Quan des del principi tot el repte sembla ser una missió impossible i és més difícil trobar una bona idea, només hem de començar a treballar.

Estar aquí amb gent amb tanta experiència i veure com d’unes idees que en un principi semblen infantils i il·lògiques poden sortir resultats brillants és meravellós. Encara no he après tot el que s’ha de saber per sobreviure en el món de la publicitat, però l’experiència a TGD Comunicació i la seva manera de treballar m’han ensenyat molt sobre com s’han de fer les coses si es volen fer bé.  Potser no em serviran per als estudis, però sí per a un futur una mica més llunyà.  Ara només cal que aprengui de quin tipus de persones puc acceptar consells i de qui no. ^^

Not published

Publicat per tgd-com | 29 Jun, 2010

Podem tenir mil idees i no oblidar-ne cap. Però que una idea no s’hagi perdut en la infinitat de l’oblit no significa que s’hagi aprofitat. Els humans cada dia tenim idees. Són idees que, amb una mica de sort, ens podrien fer rics i famosos, que ens podrien facilitar la vida quotidiana o que simplement ens podrien fer feliços. Però només unes quantes d’aquestes idees realment es duen a terme. Això pot tenir diverses raons. Una és, sens dubte, la comoditat. Molts humans no aprofiten les seves idees perquè simplement no tenen ganes de perdre temps amb una idea estúpida. Altres, en canvi, no tenen temps  per materialitzar-les, o bé hi ha una altra persona que ho impedeix.

Dedico aquest post a totes les idees no materialitzades, els textos que mai s’han escrit, els quadres que mai s’han pintat i les cançons que mai s’han composat. Intentem aconseguir que aquestes idees al menys aportin una lleugera sensació de benestar i felicitat; que, encara que no s’hagin dut mai a terme, no siguin idees desaprofitades. ^^

Costums

Publicat per tgd-com | 28 Jun, 2010

 

És sorprenent amb quina facilitat ens acostumem a les novetats que de sobte passen a formar part de les nostres vides. D’un moment a l’altre hem d’aprendre a viure amb determinats elements que abans desconeixíem. Ara ja porto un mes a l’agència, però ja des de la primera setmana em sentia totalment a gust  al pis gran amb les portes altes i les finestres enormes. A part de detalls sobre el funcionament d’una agència de publicitat, també he après molt sobre l’ús de diversos programes d’ordinador i fins i tot m’he fet amiga d’un Mac.

Però no tots aquests elements es queden per sempre amb nosaltres. Les diferents èpoques s’acaben i aviat jo també hauré d’acomiadar-me de les portes i finestres, els programes i el Mac. Però durant les dues setmanes que em queden a TGD, encara puc gaudir d’aquests elements desconeguts a la meva vida i potser fins i tot arribo a acostumar-me a l’aire acondicionat.  ^^

 

 

Energia positiva

Publicat per tgd-com | 18 Jun, 2010

Friday I’m in love es diu una cançó famosa de The Cure dels anys 80. I tot i que  sigui una cançó d’amor i desamor, recull molt bé aquest sentiment de felicitat lleugera que sol portar el cinquè dia de la setmana.

Avui és divendres. Una altra setmana de les meves pràctiques a TGD està a punt d’acabar i, sincerament, m'alegra saber que comença el cap de setmana. No perquè no estigui bé a l’empresa, sinó per tenir temps per reflexionar sobre el que he après i el que encara he d’aprendre. Necessitem els contrastos per entendre certes coses del món.

Però tal com s’explica a El Señor Lunes, sempre ens emportem el millor d’una setmana passada a una setmana nova. Les reflexions dels caps de setmana ens ajuden a mantenir el bon humor i fan que els dilluns al matí tinguem tanta energia positiva com els divendres a la tarda. ^^ 

Molta feina, poca diversió?

Publicat per tgd-com | 16 Jun, 2010

Tot i ser el nostre cos una màquina perfecta, no volem només treballar. Tots els humans sentim, de tant en tant, el desig natural de tenir un dia lliure i desconnectar de tota la feina que ens espera al lloc de treball. Alguns tenen aquest desig més desenvolupat que altres, però en algun moment determinat de la nostra carrera professional, tots somiem amb uns dies de vacances. Però, què és el que ens fa voler plegar i anar a casa a descansar? És l’excés de feina la causa d’aquests desitjos, o és més aviat la rutina de la qual volem escapar?

Quan hi ha molta feina a TGD Comunicació, els meus companys comencen a dir-me que potser he arribat en un mal moment a l’agència. Jo no ho veig d’aquesta manera. Encara que no puguin dedicar-me gaire temps, aprenc moltes coses. Estic vivint en directe el funcionament d’una agència de publicitat i m’agrada aprendre de les petites tasques que m’encarreguen cada dia. Molta feina? Sí. Però depèn de nosaltres i la nostra relació amb el treball si el volum de feina ens impedeix passar-ho bé. ^^