El resultat
Després de molt de temps d'incertesa i preocupació ens van dir que el Xavi era celiac.
Quin mal de cap?
Pràticament no en sabiem res d'aquesta malatia, per aquets motiu ens vam haber de possar les piles i buscar informació.
Sort vam tenir de "internet" i de "celiacs de Catalunya". Però tot i això, anar acomprar era un verdader mal de cap, sempre mirarnt les etiquetes dels productes.
Huy, perdona! No sé perquè em va semblar que parlaves d'un nen...
A mi fa molt poc que m'han diagnosticat la celiaquia, només 3 mesos, i el ferro (el meu problema principal) encara no l'he recuperat. Segons amb quins metges parlo em diuen que ho faré bastant depressa i segons quins altres que tardaré perquè soc adulta, no soc un nen.
Jo també segueixo la dieta de manera molt estricta, però tinc por de menjar gluten per ignorància. Avui he vist per la tv que ahir el Consell de Ministres va aprovar que s'especifiqui clarament si un producte porta gluten. Jo ja estic farta de les E- i dels conservants.
Jo no soc massa "glotona" però sí molt panarra. Els dolços no em preocupen massa`, però amb el pa sí ho passo malament. Estic pensant en comprar-me una panificadora domèstica. Tothom me n'ha parlat molt bé. M'han recomenat que no porti teflon.
Jo no tinc fills. Als meus pares i al meu germà els han fet la prova i han sortit negatius, però una doctora de Joan XXIII em va dir que el gen pot estar latent i despertar-se per diversos problemes, un pot ser l'estres.
Igual que us va dir el Santi teniu el meu correu. Si us voleu posar en contacte amb mí, ja ho sabeu. Però pel que veig ho debeu tenir encara més superat que jo. Jo encara veig gluten per tot arreu.
Un petó,
Marga
Publicat per Marga — 19 Jul 2008, 19:42
Sóc la Meritxell, el Xavi és el meu marit i te 38 anys. Fa 2 anys que li van dir que era celiac.
Deseguida ens van fer socis del SMAP, però tot i això ens va costar una mica acostumbrar-nos a mirar tant les etiquetes dels productes i per la família també va ser una mica complicat acostumbrar-se a mirar que tot el que cuinavem si anavem a dinar o a sopar fos sense gluten.Si fem sopars amb els amics, que normalment son de pa amb tomàquet, moltes vegades tampoc no s'hi pensa.
El Xavi s'ho ha passat malament alhora de menjar reposteria, ja que és molt golut, per aquets motiu m'he hagut d'espabilar a fer pastels, magdalenes...
Una de les coses que he observat, és que si menja Flams (que son sense gluten) de l'Area de Guisona, l'endemà te mal de panxa.
I el pa , el feu vosaltres?. Nosaltres avegades sí, però no ens surt massa bé.
Nosaltres també tenim dos fills, un nen de 5 anys i una nena de 2 anys, que de moment no son celiacs.
Vull comentar que el Xavi tot i seguir rigurosament la dieta sense gluten el proble del ferro no s'ha solucionat.
Salutacions.
Meritxell
Publicat per mermares — 18 Jul 2008, 19:14
Hola.
Sóc el pare de dos nenes celiaques de 7 i 10 anys.
No et vull dir que sigui senzill el seguir la dieta, però tampoc t'has d'espantar. Com diu la Marga, prepara la butxaca , fes-te sòcia del SMAP, porta a sobre sempre el llibre d'aliments permesos i que Santa Llúcia et conservi la vista per mirar i remirar totes les etiquetes dels productes.
El Xavi (sembla que és un nen) no menjarà blat, ordi , civada i ségol, pero menjarà sa.
Salutacions.
Qualsevol dubte que tinguis ens escrius un correu electrònic.
Publicat per Santi. — 17 Jul 2008, 22:27