Quo Vadis?

31 de desembre,

Normalment el dia hauria de començar despertant-te amb una mica de ressaca, arrossegant-se fins al sofà i mirant les noticies abans de dinar. Llògicament  a la tele no paren de ensenyar resums del millor i pitjor que ha passat durant l'any (excepte telecinco on segurament surt la Esteban barallant-se amb algú altre i és difícil si és un resum d'algo que ha passat durant l'any o si és algo nou). Una de les coses que no falta mai és la serie de cel·lebracions del cap d'any que es succeixen al voltant del món.

Els primers en rebre l'any nou normalment són algunes illes de la Polinèsia. Us hi heu fixat que sempre surten cel·lebrant l'entrada d'any a ple sol? potser tenen el rellotge massa avançat. Tot seguit venen Auckland i Sydney, els primers tirant coets des de dalt de la torre de telecomunicacions, els segons des del Harbour bridge. Després segueixen Tokyo, Tai Pei, Hon Kong, Bangkok, Delhi... i aquí pares perquè ja és hora de dinar, fer una bacaineta i començar a preparar-se per a la festa de la nit!

Bé, enguany no hi ha hagut res d'això! Més aviat tot el contrari...

Enguany no he pogut veure les cel·lebracions prèvies de cap d'any perquè enguany jo formava part d'una d'aquestes cel·lebracions!

Suposo que ja tocacva, després de gairebé 5 anys visquent a Sydney, potser ja era hora que passes un cap d'any aquí!

Així que vaig convencer els meus amics per celebrar el pas d'any prop del Harbour Bridge, algo que per cert no és tan tradicional com ens pensem.

No no no, la imatge que te molta gent al cap és que els australians són gent amb la pell curtida pel sol, vestits amb pantalons curts, mitjons fins als genolls, collaret amb dents de cocodril, barret de pell, beuen Foster's, escolten Kyle Minogue i veuen els focs al pont per cap d'any... excepte per lo dels pantalons curts i els mitjons fins als genolls, la resta són tot mites.

Només els turistes es passen tot el dia acampats per poder veure 20 minuts de focs artificials. De fet 40 minuts. Perquè hi ha dues sessions de focs, una a les 12 de la nit com és llògic i una alatre a les 9 de la nit per a que els pares amb nens petits també ho puguin veure. 

Nosaltres la primera sessió de focs la vam veure des de casa la novia del Keiran. Un apartamentet amb vistes parcials al Harbour. Els focs que vam veure nosaltres no eren els del pont, hi ha com a 6 plataformes repartides pel harbour on és repeteix el mateix castell de foc de forma sincronitzada, llògicament els del pont no es poden repetir. També va se r a l'apartament on no vam sopar i on si que vam començar a beure. D'aquí s'explica el que les fotos sortissin algo borroses...

Cap a les 10 baixem cap al Luna Park, un pac d'atraccions on fan concerts i des d'on es pot veure els focs de ben a prop. Entrada 140$, begudes 10$, snaks 5$ un robu!!! Això si, entrada lliure a totes les atraccions! A veure qui és el guapo que després de no se quantes cerveses i gintonics puja en una d'aquelles coses que no paren de girar. Al final vam acabar pujant... mai més.

Snicky Sound Sysem en concert, Djs que segurament algú deu coneixer, jo ni idea, i gent amunt gent aball. La típica festa de cap d'any. 

A les 12 compte errera i castells de foc. Lo bo de Luna Park és que tens un parc d'atraccions al costat del pont, lo dolent és que la noria queda just al mig de la teva vista! Però tot i així no va estar mal. Llògicament vaig fer un video amb el meu mòbil, però no se si penja'l o no. No m'he atrevit a mirarlo des de l'altra nit i em temo que serà molt borrós i vellugadís així que millor fer una mica d'edició abans de penjar res.

Després de la festa cap a casa la Charmaine altre cop (només 40 min de caminada) unes cervesetes al arribar i a dormir un parell d'hores sobre la moqueta del terra.

Al despertar bacon i ous, el millor per combatre la ressaca. I més o menys cap a les 9 del matí, a trucar a casa! ara és cap d'any a Tarragona! Curiosa sensació felicitar el nou any a algú just quan t'acabes de despertar.

Comença un nou any... comença un nou viatge!

Molts petons i molt bon any a tots!!! 

Pensaveu que us en salvarieu? No pas!!!

Ara mateix em trobo a l'aeroport Changi de Singapur i encara em queden dues hores per embarcar cap a Sydney, i aprofitnant que ara tinc el meu super Macbook air puc escriure un nou capitol!

I es que en aquests últims dies hauré acumulat més punts de companyies aèries que en l'últim any i mig! En 20 dies faré Nairobi-Amsterdam-Barcelona-Singapore-Sydney-Singapore-Barcelona-Amsterdam-Nairobi! en total unes 80 hores de viatge! ara si que sóc un Willy Fog!!!

Plegar de Nairobi va ser fàcil. Després de passar-se tot el dia treballant, corrent a casa a fer la maleta, a sopar amb el Carl, i a esperar el xofer que em portés a l'aeroport.

Feia temps que no em resultava tan fàcil fer una maleta com quan vaig marxar de Nairobi. I pensar que l'empresa em pagava fins a 20 kilos d'exés d'equipatge (en total en podia portar 66!) i jo amb... posa que en total això pesa com a molt 4 kilos! Si, el pròxim cop que torni ja ho ompliré de souvenirs! 

L'avió estava previst que sortís a les 23:00, però al final sortim mitja hora més tard. Hakuna Mattata! i es que això és Àfrica!!! (intentaria moure el cul com la Shakira, però aquí a Singapur segurament et poden posar a la presó per fer algo així). Per sort, aquest cop si que volem amb un avió de KLM. Avió nou, ben equipat i sense apagades completes de llum (com va passar amb el de Kenya Airways abans de despegar d'Amsterdam a l'anada). 

Sorprenentment he pogut dormir bastant durant el vol i arribo a Schipol esperant-me trobar el merder que tant s'havia vist a tots els telenoticies. Si que quedava algo de neu als sostres, però ni molt menys el que jo m'esperava. I l'aeroport, comlpletament desert, res de gent dormint per terra ni vols cancelats. Tot molt tranquil. Millor, així arribaré a casa a l'hora prevista.

A barcelona em venen a recollir els pares i cap a caseta, que és Nadal i s'ha de cel·lebrar! Com cada any, sopar a ca la Nuri (ma tieta) amb la familia de ma mare. Al final del sopar amic invisible i... Sorpresa!!! torno de la cuina de fer cafè i me'ls trobo a tots amb caretes de negritus cantant una versió de "yo soy aquel negrito..." adaptada a el Pau fa 30 anys. I és que ja ho diuen que n'hi ha més a fora que a dins! Però em va fer molta il·lusió! Un peto molt fort a tots!

Després de sopar de festa amb el Jordi i el Miguel. Quan només tens 48 hores per compartir amb els amics i la familia, dormir és tot un luxe! La nit va acabar aviat. Sobre les 7. L'endemà Nadal!

El dia de Nadal, com sempre al mas. Menjar, crits, nadales, més crits, el Jul bordant, més menjar, més nadales... en resum, un dia de Nadal perfecte, com Deu mana! Pel vespre tornem a sortir amb els amics, aquest cop amb el Zoel i el Gerard (que consti que no he posat Gera eh!!!). Entre vols, festa, menjars excessius i no parar d'anar amunt i avall la nit no s'allarga gaire, només fins a quarts de tres. I ja va bé perquè a les sis ja he d'estar d'empeus per anar cap a Barcelona a agafar el vol cap a Sydney. 

Un vol de 30 hores sempre és pesat, però volar amb Singapore Airlines fa que la cosa sigui molt més fàcil (a veure si paguen algo per la publicitat). Com a mínim en aquests avions t'hi caben les cames! Això si, comença a ser una mica sospitós que cada cop que volo a través de Singapore no hi ha cap conexió disponible i sempre m'he de passar mig dia a l'aeroport! Per sort, ho tenen molt ben muntat. I és que amb diferència l'aeroport de Singapur és el millor del món! restaurants, botigues, gimnàs, piscina, sales per dormir, zones de relax, jardí de cactus, jardí de girasols, jardins penjants, jardí de papallones, locals per fer massatges... no, no he comprobat si hi ha final feliç, però m'he fet fer un massatge de reflexoterapia que m'ha deixat com nou! això si, tal com he sortit d'allà he anat directe a una de les butaques de la zona de relax i... bé, debia roncar bastant perquè la noia que tenia al costat s'havia canviat de lloc quan m'he despertat hehehehehe. 

El millor de tot però és que si estàs de transit i tens prou temps entre vol i vol, t'ofereixen un tpour turistic gratuït per la ciutat! Ara fa dos anys ja ho vaig fer i pensava que no valia la pena tornar-ho a repetir, però com que tenia 11 hores per passar com pogués doncs m'hi he apuntat. I la veritat és que deu n'hi do de com de ràpid canvia aquesta ciutat. Gratacels nous, més terreny guanyat al mar, noves autopistes... i és que Singapur no té res a veure amb aquell port de pirates que sortia als llibres de Sandokan. Ara Singapur és la Suïssa de l'Àsia. No només perquè els cafès valguin 4€, ni perquè tinguin lleis super estrictes com no poder mastergar xiclet en public o no poder portar més d'un paquet de cigarrets a sobre, sinó perquè aquí la gent te molts calers i s'inverteixen molt bé! Ah, i que el país és minuscul!

Els carrers estan nets, la gent condueix de forma civilitzada, el transport públic funciona a la perfecció, el 80% dels habitatges són de protecció oficial... el paradís! sempre i quan tinguis pasta per poguer-t'ho permetre clar!

Després del tour he hagafat el metro per baixar a la ciutat. Com que l'altre cop ja havia visitat el centre, chinatown i little india, aquest cop m'he perdut pel batti Malay. Una mica decepcionant. tot eren xinus, i és que ara Malasia està ple de xinus i per tant no es pot dir que fos una estafa, però no era el que m'esperava. És com si anesis a veure un barri català a Italia i tot fossin lolailos de Santaco (si que són catalans, però no vindriia a ser el mateix). He dinat en un lloc de fideus de la Energy Union (o algo així) on ja veure, quins seran els efectes secundaris (fideus amb anec i sopa d'acompanyament no arribava als 3€ en una ciutat tan cara com aquesta!) Si sentiu que han posat en quanrentena un vol que anava cap a Sydney... el culpable és el patu.

Després de dinar, un tomb pel barri i cap a l'aeroport, a fer-se el massatge als peus, la bacaina i ara a escriure això! que guai que és tenir un portatil com deu mana i free Wi-Fi!!!

Ara us he de deixar perquè mbarco en mitja hora i encara he de passar el control de seguretat i portant un patu a l'estomac potser no passo el test de detecció d'explosius!

Un petó a tots i el pròxim des de Sydney!

Bon any a tothom!!! 

Aquest article va sota l'etiqueta de Down Under perquè l'escric de camí cap a Austràlia i no des de l'Àfrica! 

En previs escrits, cartes o e-mails ja us he parlat de la variada fauna australiana, pero sempre de refilo. Be, avui em dedicare a descriure-la millor.

Des de tranquils i mansos Coales als que se'ls pot girar el cap i obrir-te en canal fins a perilloses i mortals serps que es passegen entre els teus peus com si res, la fauna Australiana es una de les mes originals i fascinants del mon. Hem de pensar que des de fa centenars de milions d'anys, aquestes terres han estat aillades de tot. Al contrari que en d'altres zones on especies de tota mena podien viatjar d'un continent a l'altre, aqui no ha estat fins l'arribada de l'esser huma modern que les especies autoctones s'han hagut d'enfrontar a nous canvis. Aquest fet ha donat lloc a una fauna i a una vegetacio que no solsament es curiosa i unica, sino que tambe ha hagut d'aprendre a sobreviure amb els pocs recursos que tenien.

En tan sols una hora conduint per l'outback (es el nom amb el que es coneix tota la zona no habitada i per tant desertica d'australia) et pots trobar amb: kangurs, serps, ocells de tota mena, llangardaixos de totes mides, insectes insolits, camells, burros i sobre tot vaques.

De burros i camells jo encara no me n'he trobat cap pero se de bona tinta que es molt normal trobar-ne alla a fora. Llogicament no son animals autoctons de la zona sino besties que s'han escapat (o han estat abandonades a proposit) dels estables de granges o de centres turistics de la zona.

Pero nem a parlar dels que si que m'he trobat. La gent, quan pensa en animals salvatges dels desert normalment ho associa tot a perill i mort, i normalment no estan del tot equivocats. Nomes cal canviar els papers principals. No son pas els animals del desert els que son mortals, som els humans els que representem el paper d'assassins en aquesta obra. No, no es que de cop i volta m'hagi tornat un d'aquests hippies de Greenpeace que consideren que tot el que fem els humans es matar bestioles i destruir el mon. Peo si que des que estic aqui he acabat (sense poder-ho evitar i de forma totalment involuntaria) amb mes vides que en els previs 26 anys! Aixi que fare una llista per descriure els animals que per aqui hi ha. La llista la fare en ordre dels animals que he vist morts o que he matat jo mateix. Aquest ordre es correspon tambe mes o menys amb l'ordre de frequencia amb el que et trobes aquestes besties alla a fora, i finalment vosaltres mateixos podeu classificar tots els animals segons el seu ordre d'estupidesa (ja us aviso ara que jo encara no tinc clar quin es mes estupid que els altres).

El primer que t'envaeix quan surts per la porta de l'avio no es la sensacio de calor, ni la humitat (o la sequera) de la zona, no. La primera cosa que fas es submergir-te en un mar de mosques pesades i colloneres com elles soles. Des del moment en que comences a baixar les escales fins que tornes a marxar no t'abandonen ni un segon. Badallar, sospirar, agafar aire despres d'un gran esfors, menjar veure... tot esdvenen missions impossibles. Finalment hi ha dues coses que has d'assumir: la teva dieta sera rica en proteines (si es que les mosques porten proteines) i la segona es que hauras d'adoptar el tic nacional. Que que es aixo del tic nacional? es el que aqui anomenen "the Australian Wave" o en catala: el salut Australia. No es que tothom sigui molt amable i s'alegrin de veure't, no es que tothom et saludi com si focis el rei de visita a melilla, no. El que passa es que tothom esta intentant treure's les mosques de sobre i per aixo no paren de moure les mans d'una banda a l'altre. Be, amb tanta mosca furgant pels forats del nas, per la comissura dels llavis, per les orelles i pel seu lloc preferit: dins de les ulleres, directe als ulls! es normal que ocupin el primer lloc en nombre de victimes caigudes en combat. A part de que son moltes i son molt pesades, tambe m'he adonat de que son tontes perdudes. A veure, normalment quan a Tarragona deixem menjar a fora, aquest s'omple de mosques, i quan vas a matar-les aquestes fugen i son dificils d'encalsar. Aqui no. Ja pots deixar la el panal de mas rica miel que vulguis que les molt burres segueixen anant a tu. Ni una sola va al menjar, totes a tu! Aixo si, fots una bofetada i totes a terra. Les pots matar fent servir nomes un dit o aixugan-te la suor, elles no marxen. Tot i que n'hi ha alguna que es fa la llesta, li fots un copet i la paia es fa la morta. La primera vegada passa, pero la segona... xof, no hi ha segona oportunitat.

Segurament, el fet de que hi hagin tantes mosques (i mosquits) fa que tambe hi hagi moltes granotes i llangardaixos. Aquests son tambe els principals habitants del campament on ens allotgem. Al mon hi ha molta gent fascinada per les granotes i pels llangardaixos, de fet jo mateix ho estava abans de venir aqui. Ara, mira lo dels llangardaixos t'ho passo, pero les granotes... Algun cop algu ha fet el comentari de "Que guai tenir de tant en tant granotes a l'habitacio, que mones!" si, si que son mones, petitetes i blanques (o marrons depenent de l'humitat); pero tu has vist la meva habitacio? les finestres i la porta estan segellades hermeticament per quan arriba la temporada de ciclons que no entri aigua i per la gent que treballa de nit i dorm de dia que no tinguin gens de llum. Per tant, per on entren les granotes? premio, pel bater!!! encara consideres mona una granota saltant entre els teus llansols o sobre el teu respall de dents i que per entrar ha hagut de nadar entre la merda dels 300 habitants del campament? Jo tampoc. Per tant la matansa de ganotes es una practica forsa habitual. Els llangardaixos no son cap problema, si que n'hi ha molts, pero donen un toc exotic al lloc. Te'ls trobes prenent el sol davant de la teva porta i quan surts fugen corrents sobre les potes del darrera, molt monos. Pero es aquesta costum seva de prendre el sol el que fa que en matis tants. A veure, a qui se li acudeix plantar-se a prendre el sol al mig d'una autopista quan no aixeques un pam de terra i el teu color de la pell es confon amb el del terra?!?!?! Home, es que n'hi ha que tenen algo d'instint suicida!

Llangardaixos n'hi ha de totes mides. Des de la tipica sargantana que s'aferra a la paret, passant per aquests que us explicava  a bans que comptant la cua son grans com un bras fins al colse (ma+avantbras). Els dracs, tot i ser de la mateixa familia els incloure mes tard en el grup dels idiotes amb sort.

Els seguents en la llista de baixes son molt segurament els kangurs. Jo nomes n'he matat un, pero la seva tendencia suicida fa que en trobis molts aixafats per la carretera. Lo de tendncia suicida ho dic pq en els quatre mesos que porto per auqi ja he tingut bastants ensurts en els que un cangur salta just davant del cotxe i tot i que l'intentes esquivar la bestia segueix saltant en la teva direccio (idiota, no veus que jo soc una massa de ferro que ve a 80km per hora i tu no ets mes que un osso de peluxe amb molles a les cames?).

Parlant de tendencia suicida he de dedicar un apartat als mes suicides de tots els animals. Els ocells. D'ocells n'hi ha per donar i vendre, des de cacatues fins a aligues tot el que us pogueu imaginar. Els mes burros de tots son unes perdius que corren per la carretera. No solsament decideixen creuar la carretera just davant teu sino que en cas que estiguis massa aprop aixequen el vol i cap a on van? doncs cap al lloc on esta mes despejat: segueixen la carretera i per tant ja veus el pobre animal volant davant del cotxe i agafant les curves com fas tu. L'altre dia en vaig seguir una durant mes de 500m!!!

No tant burros pero si molt mes suicides son els grups de "pardals" als que ultimament se'ls ha ajuntat una familia de lloros verds. Aquests esperen amagats als arbustos a que tu t'apropis i quan passes amb el cotxe, es llencen en manada (estol d'ocells). Per mi que es com una proba de valor a veure qui te mes collons i no es fa enrera. La veritat es que sempre que ho fan miro pel retrovisor per veure si darrera el cotxe surt un nuvol de plomes, pero he dir que no ho he vist mai. Potser si que saben el que es fan i quan desapareixen davant el radiador del meu cotxe m'esquiven i marxen, pero tambe he de dir que de tant en tant en veus alguns de morts a la carretera tot i que no en saps l'origen de la mort. Hi ha una especie d'ocells algo mes llestos que es dediquen a fer de dolfins. Aquests es llencen contra el cotxe pero nomes per volar al teu costat, sense posar-se davant, i la veritat es que es molt bonic veure'ls alla al costat de la teva finestra jugant amb les turbulencies que crea el cotxe. Tampoc em sorprendria si nomes ho fan per casar les mosques que em persegueixen fins hi tot quan vaig amb cotxe.

Parlant d'ocells, l'altre dia vaig tenir una de les millors experiencies "felix Rodriguez de la Fuente". Jo anava conduint quan de sobte davant meu va sortir un aliga. Va tocar terra un segon, i volant en la mateixa direccio en la que anava jo vaig veure com s'aixecava amb un llangardaix entre les seves urpes. Tot plegat va durar potser menys d'un segon pero va semblar llarguissim. El llangardaix va comensar a moure's i segurament pq el cotxe s'apropava massa l'aliga va acabar per deixar anar el llangardaix i sortir volant en una altra direccio.

Dins del capitol dels animals mes estupids de tots m'agradaria comensar amb les serps. El temible assassi del desert! Si ja, pos de moment totes les que m'he trobat fan cagar. La primera es passejava tranquilament pel campament mentre nosaltres preniem una cervesa. Sabeu com les cacen? posen una bossa negra davant seu i elles hi veuen un santuari, llavors i entren i ja la tens. Au, aixo se'n diu ser llesta. La segona i tambe la ultima serp que he trobat han seigut potser les mes perilloses ja que la una va sortir de sota la meva habitacio mentre jo em cordaba les sabates sentat a la porta (ella tan tranquilament va fugir sense ni molestar-se a mirar-me) la altra algo mes chungo la vaig vere de miracle air just abans de fotre el meu peu (calsat nomes amb xancles) a sobre. Era petita i de color marro com el terra, pero aixo no vol dir res, les cries tb son venenoses i si potser no et maten, si que el mal no sera agradable. A partir d'ara anire amb botes cada dia. La resta d'encontres amb serps han estat a la carretera. Aquestes son les que s'han guanyat el lloc a l'apartat dels animals mes idiotes. A veure, mates d'EGB: si el cotxe A es dirigeix a 80km/h en direccio B i tu ets una serp immobil a mig cami entre A i B, quin es el resultat de l'equacio? molt be, ja tenim la pell apunt per fer unes altres botes. Doncs si, la molt burra ni es va moure, vaig girar cua per fer-li fotos i res, alli, al mig de la carretera miran'tme i treient-me la llengua. Sera burra!! Aquesta la podreu veure al meu recull de fotos. Fins que no vaig arribar al campament i vaig comprobar la guia no vaig saber que era inofensiva, per tant us haureu de conformar amb fotos des de lluny. Potsr el proxim cop ja m'hi apropare mes.

Els dracs tenen fama de ser ferotges, tant els que treuen foc pels queixals com els que tenen aqui que mosseguen i t'infecten amb les seves babes. Doncs be, si que poden ser ferotges, pero quan creuen la carretera son mes aviat passotes. Caminen d'aqulla manera com si anessin escaldats i a mes s'ho prenen amb calma. Fins ara he esquivat tots els que m'he trobat, sobretot aquells grans com un gos, pero en trobes tot sovint d'altres que no han tingut tanta sort i que ara no servirien ni per fer un bolso d'aquells orribles dels anys 80.

Finalment l'animal mes estupid per exelencia, la vaca. No solsament els agrada pasturar a la vora de la carretera sino que a mes es planten alla al mig i ja pots pitar, aproparte o cridar el que vulguis, a elles els rellisca tot. Deuen saber que l'asseguransa no et cubreix si xoques deliberadament contra elles i que si ho fas el cotxe en sortira malparat, pq sino no m'ho explico. Ultimament, com que ha estat epoca de parir i hi han mes bedells, aquests es diverteixen creuant d'un costat a l'altre quan s'espanten amb el soroll del cotxe (no seria mes llogic quedar-se quiet i veure que passa en ves de correr cap alla d'on ve el soroll????). Pero la culminacio va ser ara fara tres dies quan just despres de passar un turonet que no em deixava veure que hi havia a l'altre costat em vaig trobar un bedell alla al mig de la carretera ajagut fent la mig diada. Po tu eres tonto o que!!!! fins hi tot les altres vaques el miraven pensant el mateix que jo!

Segurament m'he deixat alguna bestiola com ara els saltamartis que es foten uns mastegots increibles contra les parets i portes, pero tampoc es plan d'escriure un llibre ara. En un proper episodi ja us explicare algo mes sobre animals quan escrigui sobre com "tot et pot matar a Australia" pero aixo ja sera mes endavant.

Per ara un peto i fins aviat!!!!