Quo Vadis?

Finalment hem arribat a la porta del parc per la qual vam entrar. Com que anem amb pressa i no tenim ganes de perdre més temps preguntem a la dona de seguretat quina és la millor ruta per anar cap a Maasai Mara (la nostra pròxima aventura). La dona sembla dubtar sobre el mapa que li ensenyem i al final ens diu que el millor es desfer el camí fins arribar gairebé a Nairobi i aleshores agafar la carretera que creua l’oest del país fins a Narok i d’allí agafar la carretera que surt cap a la reserva natural de Maasai Mara. Nosaltres mirem el mapa i veiem que això suposa fer un tomb increïble mentre que, segons el mapa, al costat del parc surt una carretera (pintada com a carretera principal) que creua les muntanyes i que va directament cap a Narok. Sobre el mapa, la ruta que ens ha indicat la vigilant suposa unes 5-6 hores fins a Narok, l’alternativa directe suposa unes 3 hores. Que en deu saber ella de com s’arriba millor a Narok! Sortim del parc i agafem la carretera principal per anar a buscar la sortida cap a la nostra alternativa.

Portem ben bé mitja hora de camí i encara no hem vist cap sortida principal que vagi cap a Narok, només em trobat carreteretes que porten a granges o a petits poblats. Però fa tanta estona que conduïm que segur que l’hem passat de llarg. Girem cua i tornem cap a Nakuru. Pel camí ens torbem amb un policia i li preguntem on podem trobar aquella carretera. Molt fàcil, seguiu en direcció Nakuru i veureu un desvio on els cotxes han de parar per girar, allà hi ha la sortida que busqueu. Molt bé, seguim les seves indicacions. Passem un canvi de sentit i al rato ja tornem a entrar a Nakuru! Ens hem tornat a passar! Vols dir que es referia al canvi de senti? Girem i tornem enrere. A l’altura del canvi de sentit hi ha una carretereta que sembla que porti a cap lloc, però segons les indicacions que ens han donat no pot ser enlloc més! Ens desviem per aquesta carretera i al quart d’hora veiem que segueix la via del tren. Bingo! Això coincideix amb el mapa! Estem en el bon camí.

Seguim la carretera durant molta estona. La carretera no és com la del dia anterior però està en prou bon estat. A aquest ritme en menys de 3 hores som a Narok, al final arribarem a Maasai Mara just abans que es pongui el sol.  Passem una sèrie de poblacions mentre ens enfilem muntanya amunt i quan som dalt de tot... l’asfalt desapareix i la carretera es converteix en el pitjor camí que he vist en la meva vida.

La velocitat mitja és d’uns 10km/h i el cotxe es sacseja d’un costat a l’altra, a mi em comença a preocupar les factures que puguin arribar de l’empresa de lloguer. Avancem molt lentament, i per a fer-ho encara més frustrant ens avança un moto-taxi que sorteja els forats del camí com si res. Quina ràbia que em fa! Jo porto un 4x4 super-preparat per a camins com aquest i amb prou feines em puc moure, i ell, amb una merda de moto de fabricació índia m’està avançant i desapareix en l’horitzó! No pot ser!

Al cap de tres hores de camí intractable comencem a dubtar que ens trobem a la carretera que indica el mapa i el sol comença a estar baix. Vols dir que no ens hem perdut? Segons el mapa només hi ha dues carreteres en aquesta zona i totes dues porten al mateix lloc. Una està pintada com a principal, i l’altra com a pista forestal. No recordo haver vist cap trencall, juraria que som a la bona. Passem un parell de poblets amb uns noms que no surten al mapa, les úniques poblacions que surten al mapa no les hem vist per enlloc. Segons la posició del sol anem en la direcció correcta, però a aquestes altures ja no em crec res. Potser si que ens hem equivocat...

Entre la ràbia i el cansament que suposa conduir per aquesta carretera comencen a fer que perdi l’esperança d’arribar enlloc avui (i fer perdre l’esperança al Pau Arevalo és tot un mèrit). En un dels llogarets que creuem veiem un punt de policia. No ho hauria dit mai, però m’ha fet il·lusió trobar-me l’autoritat mentre condueixo! Parem i li demanem a un dels agents que ens indiqui sobre el mapa on ens trobem. El seu dit apunta ben bé al mig de la carretera principal! Mare meva! Imagina’t que arribem a agafar la carretera secundaria! Li preguntem si tot el camí fins a Narok és tan dolent com el que portem fet. Ens diu que el camí dolent durarà encara uns 20km més però que després trobarem la carretera molt ben arreglada. M’emociono, tinc ganes de baixar del cotxe i fer-li un petó! Em controlo, li dong una propina en ves del petó i seguim.

Això és Àfrica i clar 20km segurament seran uns 30, però prefereixo no comentar-ho amb la Luc per no enfonsar més els ànims. Curiosament, quan el comptaquilòmetres marca 20 més que quan hem passat el control policial el camí millora, ara podem passar de 10km/h a una mica més de 20km/h. Si això és al que es referia per millora no ens servirà de gaire. Ja perduda tota esperança de tornar a veure asfalt mai més en la meva vida arribem just a la vora de la muntanya. Si esperàvem que a partir d’allí vingués baixada ho teníem clar. Davant nostra s’estenia una planura immensa. Al contrari del que passa a casa, quan arribes al capdamunt de la muntanya no hi ha un pic que cal tornar a baixar, aquí comença un món nou, un món a uns 2000 metres d’alçada. Per donar-te la benvinguda a aquest nou horitzó un poblet, no gaire diferent dels que hem vist durant tot el dia. I al sortir del poblet... asfalt!!! Una carretera en condicions! Cansat de fer de tortuga, poso el cotxe a 140 i volem per la planícia mentre contemplem totalment frustrats com el sol es pon i nosaltres encara no som ni a Narok.

A 140 per aquesta carretera i fent-se fosc costa veure els clots inhumans que hi ha pel mig. No sé com ho faig però no n’he enganxat ni un! Al final comencem a veure les llums de Narok una mica per sota d’on som nosaltres i comencem a trobar transit per la carretera... Per fi! Civilització!!! (dec ser la primera persona en exclamar això al arribar a aquest caos de ciutat). Són més de les 7 del vespre i ja s’ha fet negra nit. Som a Narok i segons el mapa encara ens queden uns 100km fins a Maasai mara per l’autopista principal de l’oest. Tenim prou gasolina per arribar a Maasai Mara, però com que és una reserva natural no ens la volem jugar i omplirem el dipòsit a la primera gasolinera que trobem a Narok. Amb una mica de sort encara arribarem a sopar a l’hotel de Maasai Mara!

A partir de Narok comença la següent aventura: la terra dels Maasai. Haureu d’esperar al següent article per saber com va anar la segona part del viatge!

Un petó!