La trampa del temps
On és la trampa del temps?
Visc amb la sensació constant de que no tinc temps, cada dia em queden un munt de coses per fer i moltes s’eternitzen, però intento viure-ho amb tota la patxorra que puc.
Sempre havia pensat que era qüestió d’organització i ho intentava una vegada i una altra i el resultat era sempre el mateix: un rotund i terrible fracàs. Fracàs que, repetint-se una i altra vegada, acabava creant una angoixa extraordinària: sóc un desastre, no sóc capaç d’organitzar-me bé, no acabo mai les coses, ...
Tot va canviar el dia que vaig començar a entendre al frase que em va dir el meu amic Antoni com aquell que no diu res (ell sempre ho fa això): “dir que no tens temps és una fal.làcia”. Res més, no va dir res més i jo vaig pensar: “però que diu aquest ara?, jo realment no tinc temps, és una realitat!”.
Ara ho entenc, és tant senzill com que vull fer massa coses. El temps és temps, hi ha el que hi ha, ni més ni menys i l’invertim segons les nostres prioritats. Que ja m’ho podia haver explicat així l’Antoni, no? però suposo que és un concepte que has d’entendre tu solet, ho has d’interioritzar, i en això els altres no hi poden fer gran cosa.
Doncs bé, si no he escrit aquests dies al blog és senzillament per que he invertit el temps en altres coses, com per exemple fer migdiades d’una hora o hora i mitja. Em sap greu pels meus multitudinaris seguidors (jejeje), però ... sabeu el bé que s’està clapant una horeta després de dinar? (especialment si la migdiada no la fas sol), o xatejant amb amics, o pintant un quadre, o fent una escultura, .... o simplement no fotent absotulatment res: és fantàstic, tant com bloguejar, per això uns dies faig unes coses i altres, altres.
Ufff, quin descans m’ha quedat ara! és que aquestes reflexions me les he d’anar recordant periòdicament.
Bé, recordeu: “dir que no tens temps és una fal.làcia”.
Ara us regalo una altra creació:
És que el temps és com una cantimplora, hi cau una determinada quantitat de límit que és la que pots portar amb tu. Bé, hi ha una diferència, no pocs comprar una cantimplora de temps més gran !!
Aiii les migdiades, quin perill ténen... i això que encara per aquó no fa gaire fred, que quan fací...
Publicat per Carquinyol — 30 Nov 2006, 11:22
Uf les migdiades....
Escolta, aquestes creacions son una canya! No les tens exposades enlloc?
Publicat per dan — 30 Nov 2006, 11:45
Carquinyol, no vull pensar que passarà quan fassi més fred, jajajaja
Dan, seguint amb el tema del post d'avui: temps al temps. Segurament aviat exposaré. I seguint amb el d'ahir, el terme aviat és molt relatiu, porto anys pensant aviat, aviat ... em falta l'explosió final.
Publicat per Dolors — 30 Nov 2006, 15:07
No tinc temps de fer cap comentari... Adéu.
Publicat per Picard — 30 Nov 2006, 16:16
Dolors diu... ".. em falta l'explosió final"
No et preocupis que dimarts vinent ens anem a València i ja mirarem de portar-te un masclet per a mirar d'animar aquesta explossió !! hihihi ;)
Publicat per Carquinyol — 30 Nov 2006, 20:53
Gràcies carquinyol, és una idea. A veure si al final resulta que el que necessito és una mascletà, pero de les de veritat, de les de València. Recordo la que vaig viure als 16 anys i Déu n'hi do! jajajaja
Publicat per Dolors — 30 Nov 2006, 21:53
Jo també tinc, moltes vegades, la sensació de que el temps corre més que jo. Però Jovellanos dèia que només li falta temps a qui no el sap aprofitar.
El que m'agradaria pensar quan sigui velleta (vull dir....més velleta), és que el temps que he emprat en fer les coses no hagi set en và... El que em desespera és veure com perdem el temps en futeses que creiem importants...però que en realitat nomes ho són pels altres.
(M'agrada molt el bloc i el teu art)
Publicat per oracle — 01 Des 2006, 18:14