La trampa del temps
On és la trampa del temps?
Visc amb la sensació constant de que no tinc temps, cada dia em queden un munt de coses per fer i moltes s’eternitzen, però intento viure-ho amb tota la patxorra que puc.
Sempre havia pensat que era qüestió d’organització i ho intentava una vegada i una altra i el resultat era sempre el mateix: un rotund i terrible fracàs. Fracàs que, repetint-se una i altra vegada, acabava creant una angoixa extraordinària: sóc un desastre, no sóc capaç d’organitzar-me bé, no acabo mai les coses, ...
Tot va canviar el dia que vaig començar a entendre al frase que em va dir el meu amic Antoni com aquell que no diu res (ell sempre ho fa això): “dir que no tens temps és una fal.làcia”. Res més, no va dir res més i jo vaig pensar: “però que diu aquest ara?, jo realment no tinc temps, és una realitat!”.
Ara ho entenc, és tant senzill com que vull fer massa coses. El temps és temps, hi ha el que hi ha, ni més ni menys i l’invertim segons les nostres prioritats. Que ja m’ho podia haver explicat així l’Antoni, no? però suposo que és un concepte que has d’entendre tu solet, ho has d’interioritzar, i en això els altres no hi poden fer gran cosa.
Doncs bé, si no he escrit aquests dies al blog és senzillament per que he invertit el temps en altres coses, com per exemple fer migdiades d’una hora o hora i mitja. Em sap greu pels meus multitudinaris seguidors (jejeje), però ... sabeu el bé que s’està clapant una horeta després de dinar? (especialment si la migdiada no la fas sol), o xatejant amb amics, o pintant un quadre, o fent una escultura, .... o simplement no fotent absotulatment res: és fantàstic, tant com bloguejar, per això uns dies faig unes coses i altres, altres.
Ufff, quin descans m’ha quedat ara! és que aquestes reflexions me les he d’anar recordant periòdicament.
Bé, recordeu: “dir que no tens temps és una fal.làcia”.
Ara us regalo una altra creació:
