Pablo

Sincerament no m'esperaba la resposta tan aclaparadora dels tarragonins a les propostes del PSC. Sabia, com gairebe tothom que en Pep Félix guanyaria, pero això d'esgarrapar la majoria absoluta....

De fet, malgrat la porra (aposta feta per no patir) en que posava 10 regidors, jo m'he passat la campanya dient: "hasta la Victoria, com a minim!!!!!". Era la meva petita broma tot expresant el meu desig de veure regidora a la numero 12 de la llista, Victoria Pelegrín. El "com a mínim" venia evidentment pel Manolo Lopez Pasca, que com sap ja mitja Espanya, va sortir amb el 13 de la sort.

Felicitats a tots els 27 nous regidors i regidores del nou consistori. Molt d'ànim als que no han guanyat...se bé el gust de la derrota i els encoratjo a defensar Tarragona des de les seves idees i controlar al govern amb honestedat.

Ja acabat la campanya. I jo que pensava escriure cada setmana!

La veritat ja m'havian avisat que lo problematic dels blocs es mantenir-los. Crec de totes maneres que ha estat una experiència molt interessant. I penso que des del nou ajuntament continuare amb aquestes petites aportacions a la literatura menor d'internet.

 Avui es un dia de reflexions i ho estic dedicant sobretot a preparar-me per la nova etapa. L'ilusió d'un nou govern amb Josep Félix d'alcalde es veu a tot arreu...

Demà serà un dia inolvidable per molts, participeu!!!

M’agrada la política des de principis dels anys 80. Sempre he considerat que te components de vocació i de servei. Desprès de la practica desaparició del Centre com opció amb sigles, no m’havia tornat a implicar fins que un bon amic em va demanar fa quatre anys que l’acompanyes en el desenvolupament d’un projecte. Tinc amistat amb membres d’altres grups politics, dones i homes compromesos amb les seves idees i amb el comú denominador d’una millor Tarragona com a projecte.

Ara s’apropa la campanya municipal i tots intentarem seduir als electors amb les nostres propostes. També criticarem als altres, espero que pel que fan i diuen que faran. I la gent decidirà. Es la festa de la Democràcia amb majúscules.

Nosaltres presentem un home amb una llarga experiència municipal, que només viu de la política des de fa tres anys i mig. Un home amb idees i ganes de posar-les en practica. Una persona que transmet confiança i que exerceix la pedagogia, la seva professió, dia a dia als assumptes públics. Es sense dubte la millor opció.

Però aquest home té un equip sòlid, dones i homes de sectors i ambients ben diversos. Tots viuen del seu treball i tots estan disposats a dedicar lo millor del seu temps i el seu saber a millorar la vida dels tarragonins. Son sense dubte (si se em permet d’immodèstia per formar part de l’equip) la millor opció.

I finalment, aquest home i aquest equip estan proposats pel Partit dels Socialistes de Catalunya. Un partit que defensa els valors universals de llibertat, igualtat, justícia i solidaritat. Un partit per tots però amb la clara prioritat del mes necessitats, com no es cansa de recordar Xavi Sabaté. Aquest partit es també sense dubte la millor opció.

Tan sols unes paraules per Sant Jordi, dia de les lletres.

A casa meva Sant Jordi ha estat de sempre una data pel record. Un germá meu, que va morir als 34 anys, es deia Jorge i així vam decidir que es diria el meu fill petit.

Dia de roses i llibres a Catalunya, pero també dia dels enamorats, pel damunt del 14 de febrer de Sant Valentí. Dia de Rambla i passeig. De castells i sardanes. Mara, la meva dona, catalana del mismo Madrid, fa més de 25 anys que va aprendre a ballar sardanes amb el que avui es president de molts sardanistes. Ahir m'explicaba, il-lusionada, que havia pogut ballar una estona amb alguns dels seus vells companys. I que ho va fer bé!

Pels politics va ser també festa major. Pep Felix Ballesteros, el proper Alcalde si no ens confiem, va signar uns quants exemplars del seu magnific "amb la mirada alta" escrit a quatre mans amb la Bego. Xavi Sabate donava abraçades i plantes. La resta de la llista, tant "nanos vells" com "nanos nous" repartien de valent. No vull parlar de les altres "parades", pero la del PSC va tornar a ser enguany visitadisima.

L’altre dia varem assistir a un dels molts actes preelectorals que a partir d’ara veurem per part de l’equip de desgovern de la ciutat. Un acte multitudinari, francament ben preparat i millor presentat. Tot i que es va fer una mica llarg amb el repartiment de tants diplomes. Em refereixo a la celebració de la primera pedra del mercat provisional de substitució temporal del mercat de Tarragona, que es va fer al Palau de Congressos. La conya no la poso jo, ja la va posar el Teatre de Guerrilla, contractat per l’ocasió.

Vaig patir vergonya aliena veient com es feia servir el DVD promocional del nou mercat per promocionar al candidat de Convergència. Va aparèixer dues vegades de forma no sospitada i sense que, al meu entendre, pintés res en la remodelació. Molta presa s’estan donant en amortitzar a l’alcalde Nadal, i entenc que no vengui la seva cara ara que marxa, però…

La primera “Setmana Santa”, la passió de Jesús, es va produir en un moment de pau al mon. Es cert que aquesta pau era en veritat la “Pax Romana” o sigui, una pau derivada del domini. També es cert que el “mon” era el exclusivament el mon conegut. Segurament hi haurien batalles a altres indrets. Però avui m’interessa ressaltar que en aquells moments totes les disputes es van centrar en fer patir a qui havia vingut per alliberarnos. Fins i tot Herodes i Pilatos, com ens recordava l’Evangeli el Diumenge de Rams, que estaven enemistats, van tornar a ser amics.

Crec que aquest dies haurien de ser un parèntesi a la legitima lluita electoral en que ens trobem. Aprofitem per reflexionar sobre les coses que son importants de veritat. Fem madurar les inquietuds per tal es tornin propostes. Pensem en els nostres mes propers que tenim sovint tan abandonats. Sortirem amb renovades forces pels 50 dies que ens queden per portar el canvi a Tarragona.

Ahir va ser un dia important per molts tarragonins. Segurament per tots, perquè cada vegada que es nomena un carrer (si a més es fa per consens de tots) es construeix ciutat. Donar nom és segurament una de les coses més determinants, una manera de possessió. No es casualitat que als noms d’Internet se’ls hi digui “domini”. En aquest cas el domini l’exerceix el conjunt dels ciutadans a traves dels seus representant.

D’una banda la família Vives gaudia de l’acte d’inauguració del carrer del Doctor Vives, que com va dir amb encert el "speaker", passarà aviat al nostre imaginari ciutadà i es fondrà en el nomenclàtor, com si parléssim de Ramón y Cajal.

D’altra, a la partida de Mongons se inauguraren nombrosos carrers amb nom d’il·lustres esportistes. Val a dir que algú es va queixar del retard en d’inauguració, i potser no li faltava raó, tenint en compte que els noms es van aprovar a iniciativa de Pere Valls, ahir present i testimoni, fa mes de sis anys. He de reconèixer que em va agradar més el breu discurs de Joan que el llarg del president de l’associació de veïns, però entre tots em quedo amb les intervencions del representant dels familiars, veritablement agraïts.

El gran absent de la jornada va ser el responsable de cultura, Albert Vallvé, sobtadament indisposat, i que tenia una molt gran il·lusió en aquestes inauguracions. La veritat es que el tema li agrada....

Ahir també va rebre l’arquebisbe Lluís l’homenatge com fill adoptiu de la ciutat que el Plenari va acordar fa uns mesos. La guinda va ser com sempre de l’alcalde, que va prometre que no plouria a la setmana santa!!! No em jugaré res perquè tots dos mirem al mar cada dia i a Internet pel meteosat, però amb la que a caigut avui era com a mínim una mica agosarat....

Avui palmes, prego i processió. La Setmana Santa s’inicia de veritat una vegada mes per fer-nos record de l’Amor en majúscules.

Ja està. Ni 60 dies queden pel canvi a Tarragona i m'he posat a escriure...

Espero aproparme a blocs tan bons com el de la Bego o el Xavi, sense deixar de banda el de Alejandro, que per molt que s'equivoqui m'agrada com escriu....

L'idea es practicar amb aquesta eina de futur que diuen que es la comunicació directa amb els posibles lectors. Lurdes Muñoz em va fer veure-ho clar l'altre dia al Palau de Congressos a la seva brillant intervenció a la trobada de e-democracia.

Ens veiem!!!!!