Pablo

La primera “Setmana Santa”, la passió de Jesús, es va produir en un moment de pau al mon. Es cert que aquesta pau era en veritat la “Pax Romana” o sigui, una pau derivada del domini. També es cert que el “mon” era el exclusivament el mon conegut. Segurament hi haurien batalles a altres indrets. Però avui m’interessa ressaltar que en aquells moments totes les disputes es van centrar en fer patir a qui havia vingut per alliberarnos. Fins i tot Herodes i Pilatos, com ens recordava l’Evangeli el Diumenge de Rams, que estaven enemistats, van tornar a ser amics.

Crec que aquest dies haurien de ser un parèntesi a la legitima lluita electoral en que ens trobem. Aprofitem per reflexionar sobre les coses que son importants de veritat. Fem madurar les inquietuds per tal es tornin propostes. Pensem en els nostres mes propers que tenim sovint tan abandonats. Sortirem amb renovades forces pels 50 dies que ens queden per portar el canvi a Tarragona.

Ahir va ser un dia important per molts tarragonins. Segurament per tots, perquè cada vegada que es nomena un carrer (si a més es fa per consens de tots) es construeix ciutat. Donar nom és segurament una de les coses més determinants, una manera de possessió. No es casualitat que als noms d’Internet se’ls hi digui “domini”. En aquest cas el domini l’exerceix el conjunt dels ciutadans a traves dels seus representant.

D’una banda la família Vives gaudia de l’acte d’inauguració del carrer del Doctor Vives, que com va dir amb encert el "speaker", passarà aviat al nostre imaginari ciutadà i es fondrà en el nomenclàtor, com si parléssim de Ramón y Cajal.

D’altra, a la partida de Mongons se inauguraren nombrosos carrers amb nom d’il·lustres esportistes. Val a dir que algú es va queixar del retard en d’inauguració, i potser no li faltava raó, tenint en compte que els noms es van aprovar a iniciativa de Pere Valls, ahir present i testimoni, fa mes de sis anys. He de reconèixer que em va agradar més el breu discurs de Joan que el llarg del president de l’associació de veïns, però entre tots em quedo amb les intervencions del representant dels familiars, veritablement agraïts.

El gran absent de la jornada va ser el responsable de cultura, Albert Vallvé, sobtadament indisposat, i que tenia una molt gran il·lusió en aquestes inauguracions. La veritat es que el tema li agrada....

Ahir també va rebre l’arquebisbe Lluís l’homenatge com fill adoptiu de la ciutat que el Plenari va acordar fa uns mesos. La guinda va ser com sempre de l’alcalde, que va prometre que no plouria a la setmana santa!!! No em jugaré res perquè tots dos mirem al mar cada dia i a Internet pel meteosat, però amb la que a caigut avui era com a mínim una mica agosarat....

Avui palmes, prego i processió. La Setmana Santa s’inicia de veritat una vegada mes per fer-nos record de l’Amor en majúscules.

Ja està. Ni 60 dies queden pel canvi a Tarragona i m'he posat a escriure...

Espero aproparme a blocs tan bons com el de la Bego o el Xavi, sense deixar de banda el de Alejandro, que per molt que s'equivoqui m'agrada com escriu....

L'idea es practicar amb aquesta eina de futur que diuen que es la comunicació directa amb els posibles lectors. Lurdes Muñoz em va fer veure-ho clar l'altre dia al Palau de Congressos a la seva brillant intervenció a la trobada de e-democracia.

Ens veiem!!!!!