Lletraferit malparit

Ja s'ha encetat el Mundial de Sud-Àfrica 2010. Aquesta competició provocarà que, durant més d'un mes, la preocupació vital de la societat espanyola ja no sigui la vida de personatges pintorescos de programes que realitzen periodisme de serietat i qualitat (bonic recurs és la ironia).

Deguda la importància nacional de l’esdeveniment, els futbolistes proletaris de la selecció rebran una prima força sucosa de l'Estat si tornen a casa amb la copa  (tot amb fons públics, evidentment).

Ara mateix, la felicitat de tots depèn de si Espanya guanya el Mundial.

Si aquesta sembla ser la inquietud social amb més trascendència, podem arribar a dues conclusions ben diferents: o el funcionament de l'Estat i el benestar social estan garantits i estem molt a prop de l’utopia o tenim un problema de valors i ens trobem en una societat malalta, deshumanitzada pels valors del Capital.

• Si tenim en compte que el fantàstic ordre mundial coixeja i que estem patint una forta crisi mundial que està provocant cefalees als petitburgesos convencionals de les boniques societats avançades i més fam a la classe obrera: podem afirmar que ens trobem en una societat malalta.

• Si parem atenció sobre l'Estat espanyol, on hi ha més de quatre milions d’aturats i un elevadíssim índex de corrupció política: podem afirmar que ens trobem en una societat malalta.

• Si observem com la nostra ciutadania nihilista resta quieta davant qualsevol tipus de mesura política, per molt injusta que sigui, i tan sols té com a preocupació nacional la ridícula premsa rosa i el futbol: podem afirmar que ens trobem en una societat malalta.

La gent ja no surt al carrer; la gent ja no protesta; ja no reivindica; ja no lluita pels seus drets.

El proïsme i l’esperit crític han estat brutalment assassinats i en les ments de les persones ara tan sols regna l’egoïsme i el conformisme.

Tanmateix, sembla evident que si això ha esdevingut així no ha estat pas per atzar. Algú ha estat còmplice de l’assassinat de la humanitat... han estat aquells qui governen, aquells que han preferit una societat maquinitzada davant d'una societat humanitzada, que han preferit educar futures màquines, abans que futures persones...

...aquells qui han fet que les foteses nacionals, com el mundial de futbol o la vida pública d’estúpids que surten per televisió ensucrats, es converteixin en qüestió nacional i preocupacions vertaderament trascendentals, com la crisi econòmica, la corrupció política, la separació de poders o la construcció d’una autèntica societat democràtica esdevinguin les foteses nacionals.

Avui dia, preocupacions i foteses s'intercanvien els papers en una societat que sembla tenir una patologia ja incurable.