UN DIA PER LA POESIA , UNA PRIMAVERA PER ALS POETES

21 Març, 2007 08:30
Publicat per josepro, General

Ja tornem a ser-hi...cada dia es celebra un dia i avui es el de la poesia. Una persona com jo ,que em considero sensible a aquesta expressió artística , no vull deixar escapar l’ oportunitat que em dona aquesta efemèride per a parlar d’ aquest art que algú va dir que és com l’ aire , està a tot arreu.

I és cert perquè podem trobar poesia en cada moment del nostre dia ,solament cal tenir sensibilitat i observar allò que ens envolta , des e la gent a la natura, des del bullici de la ciutat a el bes del nostre fill........

Però no és fàcil ,perquè la poesia requereix una lectura pausada i una comprensió mes alentida que altres estils literaris com la novel·la. I es que la poesia no compta amb la celeritat comprensiva del significat d’ allò que estàs llegint.

La lectura de la poesia precisa d’ una reflexió mes profunda d’ aquella combinació de paraules , sovint poc comuns a l ‘argot diari i de metàfores amb paraules que no volen dir exactament lo que a primera vista sembla que vulguin dir.

Per exemple , quan dius caure al pou abismal del dolor “, no és exactament que ningú hagi de caure en un pou com a tal , si no que s’ utilitza la imatge del pou per explicar el gran dolor que te el subjecte i que el sumeix en aquest estat desesperant que metafòricament hem anomenat “pou”.

El que vull dir ,es que la poesia requereix una especial exercitació del nostre intel·lecte per pintar amb paraules allò que els pintors expressen al llenç.

Per això la poesia m’ agrada tant , perquè ens porta al límit de les realitats i les ficcions i en un mon dur i complex com el que vivim, es bo tenir una porta d ‘escapada per on esmunyir-te de tan en tan i cercar en les paraules el refugi d’ una realitat que no ens acaba de complaure o el bàlsam que alleugera les nostres angoixes mes intrínseques abans de tornar a la realitat.

La poesia és també per aquells que tenim la gosadia d’ intentar escriure’n la manera d’ alliberar les nostres inquietuds i les alegries i pors que ens donen les nostres vivències mes intime

És encertat , que just començant la Primavera , es dediqui un dia a la poesia , pot ser l'estació de l' any mes poética i romàntica que podem trobar per inspirar a cada un dels poetesque tots portem dintre.
Acabo donant l’ enhorabona a que hagi decidit que un dia com avui mereix ,també a les Terres de l’ Ebre , un acte que ens recordi que al mon també i ha poesia i persones sensibles que l’ entenen i senten.

Josep Roig Cardona

 (Segueix)

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

LA VIDA: UNA PROVA DIARIA

20 Març, 2007 15:27
Publicat per josepro, General

No saps ben be perquè , però sovint els esquemes , els arguments , els raonaments que determinen les nostres accions , la nostra vida mes quotidiana se ens trenquen.

Els humans som una espècie de costums bastant sedentàries. Ens acomodem a les situacions i quant la rutina diària canvia i ens planteja reptes i situacions diferents ens perdem en un mar inabastable de dubtes , nervis i angoixes.

Jo estic comprovant com l ‘edat em posa a prova gairebé cada dia. Els anys , l’ edat ens marquen reptes que desconeixíem i responsabilitats que hem d’ assumir , sovint sense una preparació prèvia.

De sobte , per la raó x , la vida et canvia i els mecanismes d’ acomodament treballen descompensats i sense coordinació temporal amb la situació que has d’ afrontar.

És aleshores quan entra en acció la capacitat de raonament i adaptació a aquest nou estat. No és fàcil , tot i que aquesta asseveració depèn de l ‘individu i la seua aptitud per acomodar-se a les noves situacions, als nous reptes que el quefer diari ens planteja.

Els éssers humans , en general , som capaços de mimetisar-nos , confondre’ns amb les noves circumstancies que ens va plantejant la vida i això, de fet , ens permet enriquir-nos com a persones en una inacabable llicenciatura existencial , essent al mateix temps un examen dur i difícil de les nostres aptituds, de les nostres actituds per resoldre els entrebancs emparellats en el nostre creixement com a individus , en la nostra maduresa com a persones , en la nostra adaptació al medi com a part inseparable del mateix.

I en aquesta llicenciatura existencial no tot hom acaba amb matricula d’ honor , ni tan sols amb una bona nota.

Molts són els que queden per setembre i alguns mai acabaran la carrera de la vida .Però tots, i això és lo mes important, haurem tingut l’ oportunitat d’ entrar a aquesta inacabable càtedra que ens pot fer mes persones , mes humans.

La nostra nota, el resultat del nostre examen , depèn exclusivament de la nostra voluntat d’ aprendre i també , perquè no dir-ho dels companys de pupitre que hem tingut.

Josep Roig Cardona

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

ELS PARES TAMBE SÓN TENDRES

19 Març, 2007 12:50
Publicat per josepro, General

Tot i que us he descobert en mes d’ una ocasió que no sóc massa partidari de celebrar dies “de” per raons argumentades en el passat i que no repetiré per no ser reiteratiu, avui ,com a tema propi al “Bloquejant” iniciador d’ aquest hora de El Nostre Mati” si que vull destacar el paper del pare en l’ organigrama familiar¡.

I el vull reivindicar perquè massa sovint s’ el relega a un paper secundari i lo que per a mi encara és mes punyent , a un paper repressor.

I es que no se perquè als pares s’ ens sol atorgar aquest paper repressor i amenaçant quan cal posar ordre en determinats comportaments filials , especialment en les edats mes jovenívoles.

Perquè són els pares els qui han de dictar sentencia ,infligir càstigs i aplicar penes ?? La sensació que ens queda del pare és al d’ una persona sense tendresa, aspre , dur.

Perquè les mares amenacen als fills amb els càstigs paterns amb frases tradicionals escoltades per tot hom com ara “ja veuràs quant arribi ton pare” o “ja veuràs quant ton pare o sàpiga” ??

Els pares també tenim sentiments i un cor generós. Una mirada amable i una paraula que reconforta quant cal .La sensibilitat per entendre i la tendresa per estimar els nostres fills.

Pot ser el que no hem tingut es l’ ocasió de mostrar-ho , precisament pel paper que generació rera generació s’ ens ha atorgat de durs amb frases tant estúpides com la de “els homes no poden plorar”.

Per acabar i deixar constància de l’ importància del Pare en un dia com aquest , us vull transcriure un article trobat a la Wikipedia que ens parla del dia en el que diferents països i cultures l’ honoren

 (Segueix)

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

EUROTOPS 15 - SETMANA 482

19 Març, 2007 11:04
Publicat per josepro, General

Setmana 482 dels Eurotops i entrada de dos temes nous.

El primer el de la Beth i "Podré Tornar enrera" versió de la catalana del popular tema dels Sopa de Cabra i es que, coincidint amb els cinc anys de la dissolució de la banda que va revolucionar la història del rock català, la discogràfica MUSICA GLOBAL publica un disc màgic i ple de llum en què una quinzena d’artistes versionen la seva cançó preferida dels Sopa: Beth en fa una de magnifica del “PODRÉ TORNAR ENRERE. "

El segon : "Corazon de Hielo " de Nancys Rubias , una mescla de Alaska i Boney M que posem , no perquè ens agradi massa ,si no perquè l'hem trobat original.

La veritat és que tenen imatge, però no saben fer música. Mario Vaquerizo, (crec que és el marit de Alaska el tal Vaquerizo) el seu líder, diu que és l'únic que cal per tenir un grup al segle XXI.... "Pos bueno !!! " Veurem quan aguanten.

Com sempre , recordar que podeu escoltar la llista,els dissabtes a les 12 del mati i els dissabtes a les 6 de la tarda. Frecuència 100.6 FM .

Per veure la llista clicka aqui

test

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

CABELLS LLARGS , CABELLS BLANCS

15 Març, 2007 12:50
Publicat per josepro, General

Una prova irrefutable de que el temps passa ens la trobem cada mati al quan ens mirem a l’ espill.

Aquella arruga ,aquella pota de gall, aquell cabell blanc........

De sobte un dia agafes l ‘àlbum de fotos familiars i dius ......... “ tu , pos si que he canviat eh ¿? “

Clar ,immediatament desprès penses que no de bades han passat 20 , 30 o mes anys i que es normal que el nostre aspecte físic canviï , com també evolucionen moltes de les nostres actituds davant la vida.

A mi em va passar fa uns mesos.

 (Segueix)

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

FIRES GRANS I GRANS FIRES

12 Març, 2007 07:30
Publicat per josepro, General

Godall aquest cap de setmana a estat de festa.
L' afinitat i simpatia que tinc cap aquesta veïna localitat , em porta a fer-la protagonista d' aquests primers compassos de "El Nostre Mati".
Godall , al menys per la meua experiència amb el tracte humà amb alguns dels seus veïns , es un poble obert , amb gent extravertida i amable que t' acull amb calidesa i sinceritat.
Godall es un poble també on hi ha una forta inquietud social i un alt criteri ciutadà que no cal que expliqui.
Godall es també un poble festiu i que sap deixar per uns dies el treball per divertir-se sense grans pressupostos , però amb molta voluntat participativa.
La millor prova son els seus singulars Carnavals i darrerament des de fa 4 anys , la seua fira.
Josep Mª , el director d' orquestra d' aquest novell esdeveniment ,ens explicava la setmana passada que , en un principi l' aconteiximent es va decidir denominar-lo festa , perquè els semblava mes apropiat , però que després de l èxit de les tres edicions anteriors , la festa havia adquirit ja el volum i categoria per poder passar a denominar-se Fira.
La Fira de l' Oli i l' Espàrrec.
 (Segueix)

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

EUROTOPS 15 - SETMANA 480

11 Març, 2007 19:43
Publicat per josepro, General

Pocs canvis aquesta setmana 480 a la nostra llista particular i autònoma els Eurotops 15
Desprès d' un bon grapat de setmanes i d' encapçalar fins i tot la llista , la alemanya Juli ens deixa amb el seu magnífic tema
"Quina Vida" , que segons Aida és la traducció de "Dieses Leben".La rosa i guapa alemanya em va captivar amb aquesta tema que a aguanta 11 setmanes a la llista i que no serà segurament l' únic que entrem.Llàstima que d' alemany no en "papem" ni una , però de vegades , la lletra no fa falta entendre-la per que la musica et captivi el cor.
Els que sou habituals a llegir aquestes pàgines o escolteu els Eurotops, sabeu que cada setmana dediquem un temps a escoltar la musica d' altres llistes europees i que això ens permet entre altres coses descobrir temes que solament escoltar-los ens agraden , independentment del lloc on els trobem situats.Aquesta setmana el descobriment a estat singular , perquè trobàvem un disc italià a llistes com la belga o la alemanya i en canvi , ni rastre a les italianes.
El xicot es diu Nevio Pasaro.Va néixer l' 11 de maig del 1980 i amb 27 anys es un dels intèrprets mes considerats a tota l àrea d' incidència alpina.La seua mare alemanya i el seu pare italià , ell un poc de tot i amb una sensibilitat capaç d'escriure cançons com la que fem entrar aquesta setmana "Amore per sempre" .Lletra cantada en italià i en angles i una proposta que esperem un agradi.
J. Roig
CLICKA PER DESPLEGAR LA LLISTA test

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

EL DIA DE QUINA DONA TREBALLADORA ??

08 Març, 2007 08:51
Publicat per josepro, General

En un dia com avui , ens mereix una breu reflexió el dia que es celebra : El dia de la dona treballadora.

Jo , amb tots els respectes per al col·lectiu , em sembla realment discriminatòria aquesta celebració, perquè ...a quines dones treballadores es refereix la commemoració ??...A les que treballen fora de casa .A les que treballen a casa...............o a les mes treballadores de totes : les que han de combinar una i altra situació: el treball a un a empresa i el treball a la llar ??

La reivindicació es positiva , el mal està en l’ us i abús que s’ en pugi fer per part de determinats sectors interessats en apropiar-se massa políticament d’ aquesta celebració que , recorda que un dia com avui , el 1908 , 129 dones morien en un incendi a una fàbrica tèxtil en la que s’ havien tancat per demanar els mateixos drets laborals que els seus companys masculins.

Si escolteu o llegiu en atenció aquesta noticia que publicava ahir l’ ACN us en donareu conte de que aquesta pot ser una festa molt hipòcrita. Una celebració que demà ja serà història per tornar a esperar de nou 365 dies a recordar que les dones han de tenir els mateixos drets laborals que els homes...i això passa al que anomenem primer mon...ja no en parlem de la situació que és viu a tants països de l’ Àfrica ,Àsia o Llatinoamèrica on no solament les dones o passen malament, també els nens explotats.

Per això dic , que em sembla una festa hipòcrita i interessada no precisament en defensar exclusivament els drets que diu defensar , si no que pot ser serveix mes , com deia abans per altres interessos partidistes i de propaganda .En poques paraules : caldrien mes fets i menys celebracions ,si no , aquí va l ‘article , com he dit , extret de l’ edició digital d’ ahir de l’ Agencia Catalana de Noticies

 (Segueix)

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

A LA VORA DEL RIU ( O DE LA MAR) NO FACIS EL NIU

07 Març, 2007 08:59
Publicat per josepro, General

Llegeixo esverat a la premsa d’ avui que un informe de la Universitat de Cantàbria alerta dels efectes de l'escalfament global . Segons aquest informe el mar pujarà una mitjana de 15 centímetres en els propers cent anys .

Així dons la meitat dels espais naturals protegits al delta de l'Ebre podrien quedar malmesos en aquest mateix segle a causa del canvi climàtic.

Aquesta afirmació s’ extreu de l’ estudi sobre l'impacte de l'escalfament global del planeta a la costa de l'Estat espanyol encarregat pel ministeri de Medi Ambient a experts de la Universitat de Cantàbria. Això provocaria la pèrdua de centenars de metres de platges i milers d'hectàrees de zones humides. I lo que és mes important i que la noticia no explica : les cases , xalets i propietats que hi ha a tota aquesta franja marina amenaçada.

Avui , a part de les consideracions mediambientals que em mereix l’ informe , no puc per menys que pensar amb la tossudesa humana darrerament entestats a construir i construir fins arribar pràcticament a tocar l ‘aigua.

 (Segueix)

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

EL MISTERI DELS CALÇOTS

05 Març, 2007 08:18
Publicat per josepro, General

No hi ha dubte que qualsevol aconteiximent social acaba essent mes rellevant al voltant d’ una taula .La taula propicia la reunió , l’ encontre , la conversa ,la relació en definitiva. I darrerament aquesta taula s’ esta posant de moda que , a mes , sigui temàtica.

Carxofades populars , galerades populars, dia del suquet mariner, diada de l’ ostró, i un llarc etc, de concrecions gastronòmiques que tenen un alt poder de convocatòria i força èxit entre el públic en general. De tots ells però , el que possiblement gaudeix de mes tradició , també entre la gent de l’ Ebre , tot i el seu origen vallenc , son les calçotades.

 (Segueix)

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

LA CASA DELS PARES

27 Febrer, 2007 15:49
Publicat per josepro, General

Les cases acullen famílies. Les famílies acullen persones i les persones acollim sentiments.

Les cases són per tant molt mes que ciment , rajoles ,fusta i ferro.

Les cases on vivim aixopluguen a les persones humanes i totes les vivències ,bones , dolentes, intranscendents o decisives que configuren una vida en comú.
I això dona ànima ,esperit a les nostres llars

Les cases tenen èpoques.

Com les persones, travessen etapes de naixença , consolidació i esplendor per acabar habitualment , amb la mes cruel de les decadències i el mes pervers dels oblits. I es que les famílies mai moren , però s' escindeixen i en aquesta escissió ,aquell esperit ,aquella anima de la que parlava fa un moment es dilueix en cada una de les noves nissagues.

A aquella casa li passà igual i al pensar-ho no puc , per mes que o intenti , deixar de sentir un dolorós apretament de cor.
Allí ,fins no fa gaire ,tot i tots hi tenien cabuda : un plat a taula si calia , la conversa amable que propicia el bon veïnatge , la visita anhelada dels fills o els nets.
La trobada festiva amb la família i aquelles animades xerrades que , anàrquicament , s 'entremesclen de banda a banda de taula. El caliu i ambient que alimenta i dona vida a la llar i que la converteix en un ens viu .

Avui la casa esta muda, freda , solitària. No hi cotxes aparcats al seu davant , prova irrefutable en altres temps de que els seus ocupants estaben dintre portant una afable enraonia en el breu encontre al final del dia , on cada membre intercanviaba informació del tarannà que havia tingut la jornada al treball, als estudis, al mercat , coses , pot ser intranscendents , però bosinets a fi de comptes ,de l' història d'aquella llar .........i tot això entre cullerada i cullerada de sopa.
No ,avui ,aquella energia ,aquella vida s' ha traslladat a la casa de davant. Els cotxes segueixen estacionats al mateix carrer però les veus amb les animades converses , s'escolten a un altra casa .

Travesso el carrer i passo per davant d' aquella porta altra hora sempre oberta i des de on sempre s' escoltaven animades converses ,ara esta tancada ,muda .Passo per davant d' aquella finestra sempre oberta , ara adormida , morta .
No puc evitar un calfred ,un estremiment de l `anima , mentre m' endinso a la casa del costat , on al voltant de la taula i ha una família...una nova família : la meua família , que parla , conta coses , riu,explica neguits , fa broma ,omple d' energia i de vida aquestes parets , que dintre d' uns anys ,estaran també tant solitàries i tristes com he vist avui les parets de casa els pares.

Josep

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

LA FESTA DE L' AIXADA

24 Febrer, 2007 19:02
Publicat per josepro, General

Aquest cap de setmana despleguem veles i tot i que una gripota maleida em fa mimbar les forces la Tere i jo ens plantem a Manresa on es celebra la Festa de l' Aixada.

Els cosins , Ramon i Dolors ens en van parlar fa uns mesos i nosaltres ,com totes aquestes expressions culturals en plauen , aqui estem per viuere en primera persona una festa que, tot i la seua jovenivola celebració guaudeix , baix el meu modest criteri , d' una posada en escena magnifica i d' una projecció important , a jutgar per la gran quantitat de public que s'ha aplegat aquest mati de dissabte a la Plaça de L' Ajuntamnt manresà-.

Els fets que rememora aquesta Festa/Fira ,a mes a mes , son d' una especial significació per a nosaltres , gent del sud i patidors d' aigua. No explico gaire cosa mes.Les fotos poden ser un breu exemple i la resta o agraeixo a la pagina web que us adjunto per si i voleu fer mes consultes.

Josep

http://www.aixada.com/index.php

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

EUROTOPS 15 - SETMANA 478 I 479

23 Febrer, 2007 12:35
Publicat per josepro, General

Aquesta setmana que acaba i desprès dels "apresuros" de les darreres setmanes , aquí teniu per a consultar la llista dels Eurotops d' aquesta setmana que acaba i de propina la de la setmana que comença... "a vore si mos posem al dia !!"

Setmana 478 CLICKA - test

Setmana 479 CLICKA - test

 (Segueix)

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

LES CARES AL CAIXER

21 Febrer, 2007 08:46
Publicat per josepro, General

Us heu parat un moment a pensar en la cara que fem quant ens disposem a “operar” amb un caixer automàtic ?

A mi m’ ha vingut al cap aquesta , pot ser idea tonta , quant aquest mati de camí a l’ emissora, com sempre abans de les 7 del mati , un dels caixers de les nostres entitats financeres estava ja ocupada. Ha estat un moment ,el parell de segons que m’ ha costat passar per davant la porta i veure la que feia l’ individu que estava ,m ‘ha semblat que nerviós , teclejant la poderosa maquina.

 (Segueix)

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

LA VIDA ÉS CADA DIA UN CARNAVAL !!

20 Febrer, 2007 07:34
Publicat per josepro, General

Un altra vegada els aconteximents em desborden i aquesta lectura radiada tornarà a ser un “poti-poti amb la perspectiva i la visió del mon que envolta a qui la subscriu o sia , jo mateix.


Divendres tarda: Rua Infantil del Carnestoltes. Poca cosa mes a dir que no sia animar als organitzadors (els mestres) a seguir delatin-nos cada any amb aquesta explosió de colors i imaginació amb pocs recursos que ja vaig esmentar i que fan de la festa escolar un dels atractius locals del Carnestoltes planer.

Dissabte mati : Plou a bots i barrals i jo amb la motxilla a l ‘esquena m’ ho miro des de l’ edifici de l ‘ajuntament on m’ he refugiat .El grup de caminants havien organitzat una caminada a la Pietat i òbviament ,desprès d’ un curt conclau entre els 4 gats optimistes que hem acudit tot i lo intempestuos del temps , cada un marxa cap a casa. La sortida queda anul·lada....el carnaval de la tarda , la rua , també perilla perquè segueix plovent bona part del mati.

 (Segueix)

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2 3 ... 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25  Següent»