UN DIA PER LA POESIA , UNA PRIMAVERA PER ALS POETES
21 Març, 2007 08:30
Publicat per josepro,
General
Ja tornem a ser-hi...cada dia es celebra un dia i
avui es el de la poesia. Una persona com jo ,que em considero sensible a
aquesta expressió artística , no vull
deixar escapar l’ oportunitat que em dona aquesta efemèride per a parlar d’
aquest art que algú va dir que és com l’ aire , està a tot arreu.
És encertat , que just començant la Primavera , es dediqui un dia a la poesia , pot ser l'estació de l' any mes poética i romàntica que podem trobar per inspirar a cada un dels poetesque tots portem dintre.
Acabo
donant l’ enhorabona a que hagi decidit que un dia com avui mereix ,també a les Terres de l’ Ebre , un acte que ens recordi que al mon també i
ha poesia i persones sensibles que l’ entenen i senten.
Josep Roig Cardona
(Segueix)LA VIDA: UNA PROVA DIARIA
20 Març, 2007 15:27
Publicat per josepro,
General
No saps ben be perquè
, però sovint els esquemes , els arguments , els raonaments que determinen les
nostres accions , la nostra vida mes quotidiana se ens trenquen.
Els humans som una espècie de costums bastant sedentàries. Ens acomodem a les situacions i quant la rutina diària canvia i ens planteja reptes i situacions diferents ens perdem en un mar inabastable de dubtes , nervis i angoixes.
Jo estic comprovant com l ‘edat em posa a prova gairebé cada dia. Els anys , l’ edat ens marquen reptes que desconeixíem i responsabilitats que hem d’ assumir , sovint sense una preparació prèvia.
De sobte , per la raó x , la vida et canvia i els mecanismes d’ acomodament treballen descompensats i sense coordinació temporal amb la situació que has d’ afrontar.
És aleshores quan entra en acció la capacitat de raonament i adaptació a aquest nou estat. No és fàcil , tot i que aquesta asseveració depèn de l ‘individu i la seua aptitud per acomodar-se a les noves situacions, als nous reptes que el quefer diari ens planteja.
Els éssers humans , en general , som capaços de mimetisar-nos , confondre’ns amb les noves circumstancies que ens va plantejant la vida i això, de fet , ens permet enriquir-nos com a persones en una inacabable llicenciatura existencial , essent al mateix temps un examen dur i difícil de les nostres aptituds, de les nostres actituds per resoldre els entrebancs emparellats en el nostre creixement com a individus , en la nostra maduresa com a persones , en la nostra adaptació al medi com a part inseparable del mateix.
I en aquesta llicenciatura existencial no tot hom acaba amb matricula d’ honor , ni tan sols amb una bona nota.
Molts són els que queden per setembre i alguns mai acabaran la carrera de la vida .Però tots, i això és lo mes important, haurem tingut l’ oportunitat d’ entrar a aquesta inacabable càtedra que ens pot fer mes persones , mes humans.
La nostra nota, el resultat del nostre examen , depèn exclusivament de la nostra voluntat d’ aprendre i també , perquè no dir-ho dels companys de pupitre que hem tingut.
Josep Roig Cardona
ELS PARES TAMBE SÓN TENDRES
19 Març, 2007 12:50
Publicat per josepro,
General
Tot i que us he descobert en mes d’ una ocasió que no sóc
massa partidari de celebrar dies “de” per raons argumentades en el passat i que
no repetiré per no ser reiteratiu, avui ,com a tema propi al “Bloquejant” iniciador d’ aquest hora de El Nostre Mati” si que vull destacar el paper del pare en l’
organigrama familiar¡.
I el vull
reivindicar perquè massa sovint s’ el relega a un paper secundari i lo que per
a mi encara és mes punyent , a un paper repressor.
I es que no se
perquè als pares s’ ens sol atorgar
aquest paper repressor i amenaçant quan
cal posar ordre en determinats
comportaments filials , especialment en les edats mes jovenívoles.
Perquè són els
pares els qui han de dictar sentencia ,infligir càstigs i aplicar penes ??
La sensació que ens queda del pare és
al d’ una persona sense tendresa, aspre , dur.
Perquè les mares
amenacen als fills amb els càstigs paterns amb frases tradicionals escoltades per tot hom com ara
“ja veuràs quant arribi ton
pare” o “ja veuràs quant ton pare o sàpiga”
??
Els pares també
tenim sentiments i un cor generós. Una mirada amable i una paraula que
reconforta quant cal .La sensibilitat per entendre i la tendresa per estimar
els nostres fills.
Pot ser el que no
hem tingut es l’ ocasió de mostrar-ho
, precisament pel paper que generació
rera generació s’ ens ha atorgat de
durs amb frases tant estúpides com la de “els homes no poden plorar”.
Per acabar i deixar constància de l’
importància del Pare en un dia com aquest , us vull transcriure un article
trobat a la Wikipedia que ens parla del
dia en el que diferents països i
cultures l’ honoren
EUROTOPS 15 - SETMANA 482
19 Març, 2007 11:04
Publicat per josepro,
General
Setmana
482 dels Eurotops i entrada de dos temes nous.
El
primer el de la Beth i "Podré Tornar enrera"
versió de la catalana del popular tema dels Sopa de Cabra i es que, coincidint
amb els cinc anys de la dissolució de la banda que va revolucionar la història
del rock català, la discogràfica MUSICA GLOBAL publica un disc màgic i ple de
llum en què una quinzena d’artistes versionen la seva cançó preferida dels
Sopa: Beth en fa una de magnifica del “PODRÉ TORNAR ENRERE. "
El segon : "Corazon de Hielo "
de Nancys Rubias , una mescla de Alaska i Boney M que posem ,
no perquè ens agradi massa ,si no perquè l'hem trobat original.
La veritat és que tenen imatge, però
no saben fer música. Mario Vaquerizo, (crec que és el marit de Alaska el tal
Vaquerizo) el seu líder, diu que és l'únic que cal per tenir un grup al segle
XXI.... "Pos bueno !!! " Veurem quan aguanten.
Com
sempre , recordar que podeu escoltar la llista,els dissabtes a les 12 del mati i
els dissabtes a les 6 de la tarda. Frecuència 100.6 FM .
Per
veure la llista clicka aqui
CABELLS LLARGS , CABELLS BLANCS
15 Març, 2007 12:50
Publicat per josepro,
General
Una prova irrefutable de que el temps passa
ens la trobem cada mati al quan ens mirem a l’ espill.
Aquella arruga ,aquella pota de gall, aquell cabell blanc........
De sobte un dia agafes l ‘àlbum de fotos familiars i dius ......... “ tu , pos si que he canviat eh ¿? “
Clar ,immediatament desprès penses que no de bades han passat 20 , 30 o mes anys i que es normal que el nostre aspecte físic canviï , com també evolucionen moltes de les nostres actituds davant la vida.
A mi em va passar fa uns mesos.
(Segueix)FIRES GRANS I GRANS FIRES
12 Març, 2007 07:30
Publicat per josepro,
General
EUROTOPS 15 - SETMANA 480
11 Març, 2007 19:43
Publicat per josepro,
General
EL DIA DE QUINA DONA TREBALLADORA ??
08 Març, 2007 08:51
Publicat per josepro,
General
En un dia com avui , ens
mereix una breu reflexió el dia que es celebra : El dia de la dona
treballadora.
Jo , amb tots els respectes
per al col·lectiu , em sembla realment discriminatòria aquesta celebració,
perquè ...a quines dones treballadores es refereix la commemoració ??...A les
que treballen fora de casa .A les que treballen a casa...............o a les mes
treballadores de totes : les que han de combinar una i altra situació: el
treball a un a empresa i el treball a la llar
??
La reivindicació es
positiva , el mal està en l’ us i abús que s’ en pugi fer per part de
determinats sectors interessats en apropiar-se massa políticament d’ aquesta
celebració que , recorda que un dia com
avui , el 1908 , 129 dones morien en un incendi a una fàbrica tèxtil en la que s’ havien tancat per demanar els
mateixos drets laborals que els seus companys masculins.
Si escolteu o llegiu en atenció aquesta noticia que
publicava ahir l’ ACN us en donareu conte de que aquesta pot ser una festa molt
hipòcrita. Una celebració que demà ja serà història per tornar a esperar de nou 365 dies a recordar que les dones han de tenir els mateixos drets laborals
que els homes...i això passa al que
anomenem primer mon...ja no en parlem de la situació que és viu a tants països
de l’ Àfrica ,Àsia o Llatinoamèrica on no solament les dones o passen malament,
també els nens explotats.
Per això dic , que em
sembla una festa hipòcrita i interessada no precisament en defensar
exclusivament els drets que diu
defensar , si no que pot ser serveix mes , com deia abans per altres interessos partidistes i de propaganda
.En poques paraules : caldrien mes fets
i menys celebracions ,si no , aquí va l ‘article , com he dit , extret de l’ edició
digital d’ ahir de l’ Agencia Catalana de Noticies
A LA VORA DEL RIU ( O DE LA MAR) NO FACIS EL NIU
07 Març, 2007 08:59
Publicat per josepro,
General
Llegeixo esverat a la premsa d’ avui que un informe de la Universitat de Cantàbria alerta dels efectes de l'escalfament global . Segons aquest informe el mar pujarà una mitjana de 15 centímetres en els propers cent anys .
Avui , a part de les consideracions
mediambientals que em mereix l’ informe
, no puc per menys que pensar amb la tossudesa humana darrerament entestats a construir i
construir fins arribar pràcticament a tocar l ‘aigua.
EL MISTERI DELS CALÇOTS
05 Març, 2007 08:18
Publicat per josepro,
General
No hi ha dubte que qualsevol aconteiximent social acaba essent mes rellevant al voltant d’ una taula .La taula propicia la reunió , l’ encontre , la conversa ,la relació en definitiva. I darrerament aquesta taula s’ esta posant de moda que , a mes , sigui temàtica.
Carxofades populars , galerades populars, dia del suquet mariner, diada de l’ ostró, i un llarc etc, de concrecions gastronòmiques que tenen un alt poder de convocatòria i força èxit entre el públic en general. De tots ells però , el que possiblement gaudeix de mes tradició , també entre la gent de l’ Ebre , tot i el seu origen vallenc , son les calçotades.
LA CASA DELS PARES
27 Febrer, 2007 15:49
Publicat per josepro,
General
Les cases acullen famílies. Les famílies acullen persones i les persones acollim sentiments.
Les cases són per tant molt mes que ciment , rajoles ,fusta i ferro.
Les cases on vivim
aixopluguen a les persones humanes i totes les vivències ,bones , dolentes,
intranscendents o decisives que configuren una vida en comú.
I això dona ànima
,esperit a les nostres llars
Les cases tenen èpoques.
Com les persones,
travessen etapes de naixença , consolidació i esplendor per acabar habitualment
, amb la mes cruel de les decadències i el mes pervers dels oblits. I es que les
famílies mai moren , però s' escindeixen i en aquesta escissió ,aquell esperit
,aquella anima de la que parlava fa un moment es dilueix en cada una de les
noves nissagues.
A aquella casa li passà igual i al pensar-ho no puc ,
per mes que o intenti , deixar de sentir un dolorós apretament de cor.
Allí
,fins no fa gaire ,tot i tots hi tenien cabuda : un plat a taula si calia ,
la conversa amable que propicia el bon veïnatge , la visita anhelada dels fills
o els nets.
La trobada festiva amb la família i aquelles animades xerrades que
, anàrquicament , s 'entremesclen de banda a banda de taula. El caliu i ambient
que alimenta i dona vida a la llar i que la converteix en un ens viu .
Avui
la casa esta muda, freda , solitària. No hi cotxes aparcats al seu davant ,
prova irrefutable en altres temps de que els seus ocupants estaben dintre portant una afable
enraonia en el breu encontre al final del dia , on cada membre intercanviaba
informació del tarannà que havia tingut la jornada al treball, als estudis, al
mercat , coses , pot ser intranscendents , però bosinets a fi de comptes ,de l'
història d'aquella llar .........i tot això entre cullerada i cullerada de
sopa.
No ,avui ,aquella energia ,aquella vida s' ha traslladat a la casa de
davant. Els cotxes segueixen estacionats al mateix carrer però les veus amb
les animades converses , s'escolten a un altra casa .
Travesso el carrer i
passo per davant d' aquella porta altra hora sempre oberta i des de on sempre s'
escoltaven animades converses ,ara esta tancada ,muda .Passo per davant d'
aquella finestra sempre oberta , ara adormida , morta .
No puc evitar un
calfred ,un estremiment de l `anima , mentre m' endinso a la casa del costat ,
on al voltant de la taula i ha una família...una nova família : la meua
família , que parla , conta coses , riu,explica neguits , fa broma ,omple
d' energia i de vida aquestes parets , que dintre d' uns anys ,estaran també
tant solitàries i tristes com he vist avui les parets de casa els
pares.
Josep
LA FESTA DE L' AIXADA
24 Febrer, 2007 19:02
Publicat per josepro,
General
Aquest cap de setmana despleguem veles i tot i que una gripota maleida em fa mimbar les forces la Tere i jo ens plantem a Manresa on es celebra la Festa de l' Aixada.
Els cosins , Ramon i Dolors ens en van parlar fa uns mesos i nosaltres ,com totes aquestes expressions culturals en plauen , aqui estem per viuere en primera persona una festa que, tot i la seua jovenivola celebració guaudeix , baix el meu modest criteri , d' una posada en escena magnifica i d' una projecció important , a jutgar per la gran quantitat de public que s'ha aplegat aquest mati de dissabte a la Plaça de L' Ajuntamnt manresà-.
Els fets que rememora aquesta Festa/Fira ,a mes a mes , son d' una especial significació per a nosaltres , gent del sud i patidors d' aigua. No explico gaire cosa mes.Les fotos poden ser un breu exemple i la resta o agraeixo a la pagina web que us adjunto per si i voleu fer mes consultes.
Josep
http://www.aixada.com/index.php
EUROTOPS 15 - SETMANA 478 I 479
23 Febrer, 2007 12:35
Publicat per josepro,
General
Aquesta setmana que acaba i desprès dels "apresuros" de les darreres setmanes , aquí teniu per a consultar la llista dels Eurotops d' aquesta setmana que acaba i de propina la de la setmana que comença... "a vore si mos posem al dia !!"
Setmana 478 CLICKA - test
Setmana 479 CLICKA - test
(Segueix)LES CARES AL CAIXER
21 Febrer, 2007 08:46
Publicat per josepro,
General
Us heu parat un moment a
pensar en la cara que fem quant ens disposem a “operar” amb un caixer automàtic
?
(Segueix)
LA VIDA ÉS CADA DIA UN CARNAVAL !!
20 Febrer, 2007 07:34
Publicat per josepro,
General
Un altra vegada els aconteximents em
desborden i aquesta lectura radiada tornarà a ser un “poti-poti” amb la perspectiva i la visió del mon que
envolta a qui la subscriu o sia , jo mateix.
Divendres tarda: Rua Infantil del
Carnestoltes. Poca cosa mes a dir que
no sia animar als organitzadors (els mestres) a seguir delatin-nos cada any amb aquesta explosió de colors i imaginació amb pocs recursos
que ja vaig esmentar i que fan de la
festa escolar un dels atractius locals del Carnestoltes planer.
Dissabte mati : Plou a bots i barrals
i jo amb la motxilla a l ‘esquena m’ ho miro des de l’ edifici de l ‘ajuntament
on m’ he refugiat .El grup de caminants havien organitzat una caminada a la
Pietat i òbviament ,desprès d’ un curt conclau entre els
4 gats optimistes que hem acudit tot i lo intempestuos del temps
, cada un marxa cap a casa. La sortida queda anul·lada....el carnaval de
la tarda , la rua , també perilla perquè segueix plovent bona part del mati.