Encara hi som a temps, intente-m'ho ?
Tenim la costa destrossada per un urbanisme intensiu i voraç que ha destruït la majoria d'espais naturals d'interès i els pocs que queden, poquíssims, estan amenaçats i sota una pressió insuportable. La majoria tenen els dies comptats com espais verges. Els culpables: els ajuntaments, per una banda, i les administracions estatal i autonòmica, per l’altra; els uns per dissenyar projectes megalòmans, els altres per autoritzar tantes barrabassades amb ferma signatura o amb passiu consentiment. Urbanitzacions, passejos marítims, dics i espigons, ports esportius, ampliacions de ports industrials, creació de parcs temàtics de turisme i esbarjo, transvasament de sorra, ..formigó, ferro, vegetació forània... Així han anat desapareixent la immensa majoria de zones humides, dunars, codolars.... zones naturals i autòctones. I amb elles s’ha perdut o hi està a punt una riquesa patrimonial única de flora i fauna... Ah! És clar, allò que realment importa als qui manen es aconseguir la desprestigiada bandera blava, la que per mèrits propis hauria de ser la bandera negra dels corsaris i pirates... i formigonar i construir passejos marítims...
Tenim la nostra mar, la Mediterrània, com una claveguera. Hi fa cap de tot i amb quines condicions! Per exemple, tota la gran indústria química del Camp de Tarragona hi aboca els seus efluents altament contaminants i amb concentracions tòxiques que estan molt per sobre del que contemplen les millors tècniques disponibles. Una mar que suporta els capricis polítics aliats amb el formigó i transvasament de sorra. Una mar que perd la seva vegetació autòctona i protegida. Una mar que s’intenta desqualificar dels seus valors per poder encabir-hi macro-centrals eòliques (per exemple al Delta de l'Ebre). S’ha aprovat recentment el Pla de Ports de Catalunya que permet malmetre, per exemple, el Cap de Salou i praderes de poseidònia...
El sistema hidrogràfic fa pena. El riu Ebre és una claveguera química a causa dels abocaments incontrolats: una claveguera que es vol netejar amb els diners de tots els ciutadans, mentre els únics contaminadors veuen créixer gratuïtament el valor de les seves accions (ERKIMIA). Un riu sempre amenaçat per transvasaments d'aigua a altres conques per manca d'una planificació i ordenació territorial justa i equitativa, i que tingui en compte els recursos naturals. Un riu i un delta degradat pels interessos de les grans companyies hidroelèctriques, sense l’aportació de sediments de segles passats i sense la garantia d'un cabal ecològic correcte. Igual passa amb el riu Gaià amb la presa de REPSOL, i amb el riu Montsant amb la presa i recreixement del pantà de Margalef... Les rieres s'han convertit en canals d’aigües ràpides per culpa de la sobreexplotació d’àrids i en dipòsits no controlats de residus de la construcció (volen formigonar les rieres de La Boella i La Beurada perquè no “inundi”el polígon petroquímic de Tarragona construït en zona inundable).... I què direm de la desaparició de la necessària vegetació de la immensa majoria de les riberes per culpa d'una particular versió de la neteja de lleres... Els rius ja no son els rius, ni les rieres, ni els rierols, ni els barrancs...
I els aqüífers? Sobreexplotats i nitrificats, i malgrat això cada setmana encara s'autoritza per part de l'Agència Catalana de l'Aigua alguna que altra extracció destinada al reg de camps de golf o d'urbanitzacions o de reconversions agràries pagades majoritàriament per la indústria de la ceràmica. I la nostra Diputació que ara s’ha tret del barret un Fòrum de la Sostenibilitat que parla d’estalvi d’aigua va i promociona el turisme dels camps de golf. I es deixa ampliar tan com vol Port Aventura....
Es fomenten les grans infraestructures viàries (autovies, autopistes, carreteres...) tenint com a premissa que entre dos punts el camí més curt és una recta. Així el territori es va fraccionant i compartimentant. Es perd sol agrícola i forestal i biodiversitat a marxes forçades. I els que manen s'obliden de millorar els transports més racionals i ecològics, com per exemple la xarxa ferroviària actual, fet que posterga a l’ostracisme a comarques senceres com les Terres de l'Ebre, el Priorat i la Terra Alta. A canvi, es fomenten les línies d'alta velocitat (TGV) que han cicatritzat (sense possibilitats de recuperació) el territori de la Conca de Barberà, del Tarragonès i del Baix Penedès. I mentrestant, s’oblida absolutament el millorament del transport públic interurbà.
Que hem de dir de l'urbanisme? Les grans ciutats planifiquen una expansió desmesurada i irracional de sol urbà i industrial a costa de malbaratar recursos naturals i patrimoni natural. I ara aquest fenomen ja passa als pobles d’interior, un cop esgotades les possibilitats d’expansió especulativa a la costa. Ara s'especula a Querol, a Vinyols, a Riudoms, a l'Aldea … a multitud de pobles petits que deixaran de ser pobles ben aviat. I mentrestant, a les ciutats … a Reus, a Tarragona, a Valls, a Amposta... desapareix l'arbrat urbà i les zones verdes es converteixen en pàrquings i absurdes places de formigó i ferro... I el patrimoni històric va desapareixent... Tortosa per exemple... i moltes més ciutats. I la voràgine constructora va fent estralls a les zones naturals i agràries, als pulmons verds que hi havia a l'entorn dels nuclis urbans (per exemple Tarragona amb la Corona Verda, i Reus).
En l'actualitat els polítics s’omplen la boca amb la paraula “energies renovables” mentre les grans instal·lacions energètiques al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre continuen essent tèrmiques i nuclears. I mentre ens volen enganyar amb plans eòlics massius i especulatius que destrossaran paisatges i comarques senceres (Terres de l'Ebre, Priorat, Terra Alta, Conca de Barberà-Baixa Segarra...), o amb grans centrals solars d’efecte miratge d’uns pocs i miserables kilowats, amb la poesia de salvar el planeta de l’efecte hivernacle, a casa nostra el que de veritat s’ha fet en els darrers anys és afegir a les centrals que ja teníem, dos centrals tèrmiques més de 400 MW cada una, d’ENDESA i d' IBERDROLA, a Tarragona, i una altra de GAS NATURAL a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, … més les que es tramiten a Riba-roja, a Faió i a Mequinensa... També volen encabir-hi un magatzem de residus nuclears. Així s'està fomentant una producció d'energia insostenible, que obligarà a augmentar les línies d'alta tensió per a col·locar en la xarxa tanta sobrecàrrega, que no es té en compte cap racionalitat en la relació oferta-demanda i que sols es pretén generar ingressos en els companyies elèctriques augmentant el consum de manera irracional. I mentrestant, seguim oblidant l'aplicació domèstica de l'energia solar i fotovoltaica a les teulades, amb molts menys impactes: un altre error.
Els grans polígons petroquímics i químics del Camp de Tarragona amb presència de les més importants empreses del sector a nivell mundial, tant avesats a pagar festes populars i a vendre duros a quatre pessetes, emeten cada dia més gasos i partícules a l'atmosfera en quantitats globals considerables amb el consegüent perill per a la salut de les persones... I tot això amb l’avinença i el silenci de la Conselleria de Sanitat i amb la complicitat de les d'Indústria i Medi Ambient de la Generalitat que continuen sense exigir la millor tecnologia i els màxims controls per corregir les emissions.
I la moda dels polígons industrials que s'ha fomentat des del Govern? Cada poble n'ha de tenir un? La majoria d'aquests polígons és mancat d'un sistema de depuració d'aigües residuals industrials, fet que provoca una infiltració al subsòl amb la conseqüent contaminació d'aqüífers ja de per si prou castigats.
I mentre tant les activitats extractives van foradant, buidant i erosionant el terreny que cada dia s'assembla més a un formatge gruyère. I s'acaben convertint en la majoria dels cassos en dipòsit controlats o no de residus de la construcció i d'altres (sobretot a altes hores de la matinada).
I la gestió dels residus? Els municipis més importants, exceptuant honroses excepcions, continuen incomplint descaradament els objectius de la Llei de Residus i tots els plans que des de l'Agència de Residus de Catalunya s’han proposat en la darrera dècada. La incineració i l’abocador continuen guanyant la partida, i de bon tros, al reciclatge. La massa global de residus no ha parat d’augmentar per manca d’estímuls a la reducció i a la recuperació d’envasos. I l’alternativa a la desesperada d’un govern sense imaginació s’ha encaminat cap a grans les instal·lacions industrials, de resultats tan dubtosos com els ECOPARCS, les metanitzadores, les gasificadores o els abocadors “d’usos múltiples” com els de l’Espluga de Francolí i Tivissa.
La política forestal va encaminada cada vegada més a fer dels boscos jardins i permetent la desaparició en llocs estratègics (per exemple El Montmell i Montsià) de masses boscoses, fent grans desmunts per fomentar una “reconversió agrària” no sostenible. Els que dissenyen la política del medi natural treuen de la planificació proteccionista dels territori (Xarxa Natura 2000 i Pla d'Espais d'Interès Natura i Parcs Naturals) zones d'acord amb els criteris dels polítics locals venuts als grups especuladors per fer diners fàcils a costa de la natura i el territori o d’empreses especuladores i depredadores del territori.
Els cultius tradicionals de l'arròs van convertint-se en cultius d'arròs transgènic. Desapareixen de pressa i corrents les oliveres mil·lenàries del Montsià que son exportades per decorar jardins de mafiosos. Es canvien conreus tradicionals per altres que son pa per avui i gana per demà. Es volen regar secans en un temps en què els conreus de regadiu existents des de fa anys es manifesten cada cop més ruïnosos.
Durant molts anys, massa, només havíem conegut un color de Govern de Catalunya. Ens pensàvem que amb el nou Govern, un aire fresc impregnaria el medi ambient d’aquest país, però ens hem equivocat; han canviat les cares però no la manera de fer les coses en allò que es important.
És per tot això que us encoratjo a tots i totes a treballar en la defensa del medi ambient i del territori. Les agressions son moltes, cada dia més... i la nostra terra només ens te a nosaltres. Hem d'esforçar-nos doncs, al màxim, per poder estar a l'altura de les circumstàncies en la defensa ambiental. Necessitem gent, molta, quanta més millor. Voluntaris i voluntàries disposats a lluitar contra els depredadors del territori.
Espero i desitjo que aquest missatge desesperat us convenci de la necessitat imperiosa de plantar cara als desaprensius que veuen al medi natural de casa nostra com una màquina de fer diners i trinxen el territori sense contemplacions.
Encara hi som a temps, intente-m'ho ?
