LA BICI DE L'ALBERT

CALÇOTADA al mas de l'Alfred

Diumenge vam fer la tan esperada calçotada. Malgrat que alguns i algunes dels que havien de venir no ho van poder fer per malalties diverses.

A veure si el govern publica un decret que estableixi si els bigotis dels calçots es tallen o no, i si les cues verdes s'han d'escurçar o no, perque no pot ser que cada any tinguem la mateixa discussió. Necessitem que algú reguli aquest problema.

Ah, el Nacho Vidal no estava convidat però va fer acte de presència.

Aquest mas té moltes sorpreses. En un pati interior hi ha un munt de gallines amb el seu afortunat gall.

La canalla, com sempre, fent tonteries de les seves. 

PRIVAT DE LLIBERTAT

Aquest diumenge 28 vaig ser privat de la meva llibertat i em va tocar "pringar" en una mesa electoral des de les 8 del matí fins a les 22:15, hora en que arribava a casa alliberat de totes les meves obligacions com a president. Home, també he de dir que portava a la butxaca un xec de 70 euros, així que la pena tampoc va ser tant dramàtica.

I tot això va servir per fer un favor a la democràcia catalana. Doncs els resultats de tanta feina, a Cambrils, són els de la imatge.

Sopar a compte del Club Ciclista Pratdip l'Anjuba

Ahir divendres va arribar l'hora de disfrutar del premi que m'havia tocat a la Marxa BTT de Pratdip. Un sopar a l'hotel rural Mas Mariassa. Un indret tant amagat com encantador. És un hotelet de 7 habitacions amb un restaurant de 7 taules. Si hi voleu anar més val fer la reserva prèvia.

Doncs ens van oferir un menú degustació per a dues persones que ens va deixar flipant del bo que era. I nosaltres només vam haver de pagar el vi, un Celler Cecilio del Priorat.

Vam menjar: Una copeta amb sopa de meló i pernil de Jabugo, Musclos amb ceba i vinagreta al cava, Remenat d'ou amb samfaina, crema de carbassó, lluç a l'all cremat, Pintada cuita al forn amb cava i de postres un timbal de mousse de xocolata sobre galeta esmicolada.

Tot boníssim, i la cambrera i el xef són molt amables.

La Pintada amb patata cuita

I el timbaló de mousse de xocolata.

Si és que ja ho diuen que fer BTT és molt saludable. 

Temporada llarga sense sortir

Diria que des del 16 de maig que no toco la bici. És a dir que fa una eternitat.

Després d'alguns diumenges ocupats amb "altres" actes lúdico-culturals, un diumenge de tanatori i algun diumenge plujós (que sempre xafen la guitarra), ens vam trobar amb una apendicitis inesperada, indesitjada, infectada i inoportuna. Vaja, que a hores d'ara encara no hem restablert la normalitat a casa, i ja portem dinou dies emmerdats. Suposo i espero que en breu s'acabi, potser per aquest dimarts o dimecres.

I mentrestant he trobat una possible nova afició. Ep!, que no substituirà la bicicleta, això mai, però és entretinguda. Em van regalar un Bonsai (una alzina petitona que ja té 7 anys) i no em vull resignar a que es mori.

Tothom diu que els bonsais en mans inexpertes no duren més de dos mesos. Jo estic intentant que em conegui, que deixi de perdre fulles i que tregui algun brot nou. De moment no s'ha produït cap miracle, però l'estic regant a consciència, li he posat fertilitzant, li he tallat alguna branca descol·locada, li he tallat una arrel que sobresortia. Sembla una feinada, però no ho és tant. Només te l'has de mirar cada dia, i saber interpretar quina cara fa. Si es troba bé, o si necessita alguna cosa més.

Tota aquesta nova afició, a més la puc alimentar amb el meravellós món d'internet i els seus blocs especialitzats en qualsevol tema, i en qüestió de bonsais ja està tot dit i escrit. Ja veurem si tots els consells que llegeixo funcionen. Penjo una foto del susoditx, i d'aquí unes setmanes en penjaré una altra per comprovar l'evolució. 

Continuarà ... 

Dissabte Romans, Diumenge Tanatori

La TARRACO VIVA 2010, representació de la Tarragona Romana va complir amb les expectatives. I als nens els encanta veure gladiadors, bàrbars i coses d'aquestes.

I diumenge no vaig sortir amb bicicleta. El Carmel ens havia deixat el divendres a la nit i amb altres companys el vam acomiadar al tanatori de Reus. 

Dissabte i diumenge aprofitats

Dissabte 22 passem la tarda a Port Aventura. Resum: Calor, gent, molta calor, molta gent, però bon rotllo també.

I diumenge excursió als  Avencs de la Febró. Impressionant la fresca que feia dins l'avenc.

Després de la caminada, agafem els cotxes i fem una aturada obligada a la Mussara, per observar com es va detenir el temps (i la vida) fa uns cinquanta anys.

La imatge mostra la Mussara i la seva gent l'any 1923. 

CAMINANT, CAMINANT S'ARRIBA LLUNY

El dia de la Mona és per això no? Per fer el "dominguero" per la muntanya.

Junt amb unes mil persones més vam anar fins al Niu de l'Àliga (a prop d'Alcover) i realment l'excursió s'ho val. La vam fer amb els petitons de la colla. El menor té dos anys i es va comportar com un campió, i els terremotos que tinc per hereus no van defallir en cap moment. La il·lusió de conèixer món i muntanya els feia devorar el paisatge, el riu i els quilòmetres de camí. 

A veure si l'any que ve, en fem una amb tota la gent de la colla i en algun lloc idíl·lic de la nostra comarca. 

Què sóc ?

Doncs ara resulta que ja no està clar que els gèneres es limitin a femení i masculí. Segons les autoritats britàniques també hem de parlar del gènere neutre.

És curiós que una persona tingui tants dubtes mentals que no sigui capaç de determinar si és home o dòna. Ja m'esgarrifo de pensar quan al protagonista de la història li van demanar que es decidís per estudiar una carrera de ciències o de lletres, o bé, per apuntar-se a un grup escolta o a l'esbart dansaire del seu poble, o que triés entre anar de vacances amb avió o amb vaixell. I per menjar què li deu agradar més? la carn o el peix?

Ai mare, quina poca decisió... ara que els metges i els jutges tampoc no li han ajudat gaire a aclarir qui és aquesta pobre persona (o tampoc és persona?).

Ryanair

És una passada això de poder anar a una ciutat llunyana per un mòdic preu. Si tens un cap de setmana disponible no hi ha res millor que agafar l'avió i anar a coneixer món.

Aquest cap de setmana passat ho hem fet, i sense nens. Oh ! quina pau, quin relax, quines caminades pel casc històric de Sevilla, quines tapes, quins vinets, quin gasto, quins nervis a l'avió, quina il·lusió de tornar a casa i veure als dos petardos.

Cap de setmana de calçots

Mira que la temporada de calçots ja està gairebé acabada, i jo encara no els havia tastat.

Vols caldo? Doncs té, dues tasses.

Vam tenir calçotada el dissabte i el diumenge. Un abús per l'estómac, però no podem perdre els bons costums gastronòmics. Val a dir que d'aquesta manera sempre acabes fent comparacions: que la salsa del dissabte estava avinagrada, que els calçots de diumenge estaven crus, però la companyia en qualsevol cas era esplèndida.

Això sí, el diumenge no em vaig perdre la sortida en bici de carretera fins a l'Ametlla. Havíem de passar per Vandellòs i coll de Gavadà, però vam desistir al comprovar la ventada que feia. Passant per la carretera vella de l'Almadrava també disfrutes, i no pateixes tant.