Enhorabona i moltes felicitacions per l'espectacle que ens van brindar ahir al auditori del palau de congresos els alumnes del col.legi Pau Delclós, quin espectacle mes fantástic.... gracies

El teu jardí

El jardiner ha tornat al meu cor

ha tornat per conrear les flors

que tant t’agradaven

t’en recordes ?

i han tornat els colors que tant estimaves

aquelles coses que no dèiem, però sentíem

els secrets que amagàvem dintre els llavis

aquelles paraules que tan sol nosaltres coneixíem.

Però el jardiner un dia se n’en va anar

sóc un soldat em va dir i tinc que partir

hi ha tants jardins destrossats

tants cors abandonats i deixats d’amor

la batalla serà llarga i penosa

i els jardiners com jo hem estat cridats.

Quanta raó tenia , quantes batalles arreu

els cors orfes de conreus, orfes de vida

però ara ha tornat, no parla massa

tampoc jo li pregunto pel seu viatge

tan sol planta aquelles flors que tant t’agradaven

t’en recordes ?

Quan en veu baixa la poesia parla

i es barreja amb les ombres del jardí

quan el teu record es ple de verdor

i navega en la blava mirada

del nostre jardiner estimat.

Quan la calma baixa per les senderes

dels camins frescals de les rieres

i tanquem els ulls i apropem els llavis

la vida secreta de les plantes

és la nostra vida secreta.

Es llavors quan tornen tots els jardiners

de tantes batalles i tantes desfetes

per aixoplugar-nos i ensenyar-nos

un cop més que tan sols l’amor

és la veritable llavor que roman intacta

en el  més profund dels jardins de la nostra vida.

“Potser sóc el músic més vell del món…però en molts aspectes sóc un home encara jove. Això és el que vull que sigueu vosaltres: joves, joves tota la vida, i que digueu les veritats al món.”

La nit del navegant

Reposa la nit bella al seu llit
d’estels pinta i sospira de quietud
 i més enllà s’escampa
 travessa l’infinit en busca de la llum
 pos amor i vida l’hi en dóna.
 però en llarg viatge mor en el temps

Qual veler s’endinsa a les aigües
d’aquests mars i oceans tan propers
camins de la nostra innocència perduda
i es així com en virtuosa consciència
recordem als nostres.

 I mirem per fer-ho
amb els ulls del nen oblidat

que varem deixar cluc en recondits  llocs
on no hem deixat petjades, ni camins
on no hem vist sense ceguesa
ni hem sentit sense tendresa

 Reposa la nit bella al seu llit
d’estels pinta i sospira de quietud
 i més enllà s’escampa
 ara per donar vida a cada cosa
que veuen els teus ulls

Reposa la nit bella al seu llit
d’estels pinta i sospira de quietud
i mes enllà s’escampa
travessa l’infinit en busca de la llum
pos mort i vida l’hi en dona.
Mort en el temps
i vida en cada estrella que veuen els teus ulls.
Ara dorm com dolç infant
i en somnis s’allunya
el temps passa i els estels es queden
eterns com la teva mirada.