La nit del navegant

Reposa la nit bella al seu llit
d’estels pinta i sospira de quietud
 i més enllà s’escampa
 travessa l’infinit en busca de la llum
 pos amor i vida l’hi en dóna.
 però en llarg viatge mor en el temps

Qual veler s’endinsa a les aigües
d’aquests mars i oceans tan propers
camins de la nostra innocència perduda
i es així com en virtuosa consciència
recordem als nostres.

 I mirem per fer-ho
amb els ulls del nen oblidat

que varem deixar cluc en recondits  llocs
on no hem deixat petjades, ni camins
on no hem vist sense ceguesa
ni hem sentit sense tendresa

 Reposa la nit bella al seu llit
d’estels pinta i sospira de quietud
 i més enllà s’escampa
 ara per donar vida a cada cosa
que veuen els teus ulls