El bloc d'en ROF

Masses informes per fer encara amuntegats en un racó de la taula, darrera la pantalla de l’ordinador. Em cal fer una pausa i cercar inspiració per no repetir-me massa, però tampoc per caure en una originalitat descabellada. Em sembla detectar un  reflexa de sol entre les muntanyes; ja fa estona que no plou i potser aclarirà una mica, suficient per alegrar la vista, horitzó enllà, amb els contrastos paisatgístics dels que gaudeixo des de la meva posició. 

Potser m’aniria bé fer un passeig, que em toqués l’aire fresquet a la cara i estirar les cames amb l’excusa d’anar fins a la fleca a comprar una xapata que, evidentment congelaré, doncs avui és dilluns i no toca menjar pa. 

Em fa mandra dutxar-me, preparar la roba, pentinar-me, embotir els peus a les “bambes”..., i finalment sortir de casa. El més negatiu serà quan ja porti el pa ben agafat dins la bossa de paper i el nou objectiu sigui el retorn, posar-me el xandall, les sabatilles i el primer jersei vell de màniga curta que aparegui a la pila de l’armari. No voldré tornar a casa, lamentaré haver-me deixat les claus del cotxe sobre la impressora, frisaré per endinsar-me al paisatge, per investigar si és cert que ha arribat la primavera o els astres l’han errada novament. Hauria estat pitjor el remei que la malaltia.

(segueix a la 2ª part)