Avui el Diari de Tarragona (pàgina 31) publica la foto de Joan Sanahujes i de mi mateix fent el Porta a Porta per Bonavista, que reprodueixo a continuació, amb la "Señora" Cristina..

Hi ha a qui no li agrada el Porta a Porta. Jo el trobo força instructiu. Avui ens ha obert la porta una noia Boliviana que no pot votar però que ens ha demanat la papereta, perquè era la del Puny i la Rosa. Un romanès a qui li hem dit que erem socialistes dels d'aquí no dels d'allà. A un vell afiliat socialista que ha estat encantat d'ensenyar-nos casa seva. A una noia que ens ha donat les dades i ha signat un full per ser simpatitzant, un matrimoni, una mica més enllà que ha fet el mateix, un senyor gran que no ens ha obert la porta perquè la seva filla li t'he dit que no obri a ningú. I un vell sindicalista que ens ha explicat una manifestació de les d'abans "amb grissos". Manifestació en la que, ens ha explicat, es va emportar uns quants cops de porra.

Al costat d'això hem escoltat situacions delicades, que els fills s'estan quedant sense feina, que la crisi la comencen a notar per tot arreu, que la neboda no pot pagar la hipoteca. Que.....

Fer el Porta a Porta a porta, de veritat, tocant el timbre sense saber qui t'obrirà, parlant amb gent que no coneixes és prendre un bany de realitat.  

En acabar la "Comisión de Vivienda" amb el taxi he arribat en un moment a l'estació d'Atocha, on he arribat per agafar el tren de les 19:30. O sigui que he arribat a temps de començar amb les companyes i companys la campanya de les eleccions europees.   

Algú m’ha preguntat, aquesta nit, de quan  ens trobàvem, a Tarragona, representants dels partits al mig de la Rambla Nova per començar la campanya junts.

Crec que des de les primeres eleccions a la Generalitat al 1980. Diria que com a conseqüència d’un BAN, d’aquells grans de paper blanc, de Josep M. Recasens el primer alcalde, en els que signava com Alcalde Constitucional de Tarragona i en el que prohibia penjar cartells a les façanes i deixant nomes com a llocs autoritzats, les tàpies de les obres i els “panells de fusta" que, des de llavors, l’ajuntament posa cada vegada que arriba una campanya electoral.

Avui fora del soroll de gralles i timbals, i cantar els segadors, la internacional i inclús l'himne de l'alegria (Himne d'Europa), poca cosa hem fet més. Altres vegades, encenem bengales, tirem coets.....  Altres coses com en aquest cas la candidata , aferrant un cartell sent aplaudida per tothom, això ha estat com sempre

Les eleccions per les que ens apleguem mes companyes i companys són les Generals i les Municipals, tot i que això depèn dels partits polítics. Altres en canvi s'apleguem més a les autonòmiques, i també hi ha qui fa la festa pel seu compte i no ve. Nosaltres no hem fallat mai. Alguns concentren a tota la seva gent del Camp de Tarragona o de tota la província, altres com nosaltres fem trobades per penjar el primer cartell per tot arreu, avui només al Camp de Tarragona gent del PSC ha sortit a penjar-lo a Cunit , Tarragona, Reus,  Cambrils, Torredembarra, El Vendrell, Calafell, Vila-seca, sense comptar que com tenim aquella certa herència anarquista no m’estranyaria que a mes llocs, com Roda o Constanti o …..... etc etc. etc, perquè hem diuen que han vingut a buscar cartells avui pel local. (demà els trucaré per preguntar)

A la “Comisión de Vivienda”, avui hem tingut diferents compareixences, relacionades amb els problemes que els discapacitats tenen amb l’habitatge.

A la segona he fet de portaveu del grup socialista. La meva intervenció es pot veure i escoltar exactament transcorreguts 1hora i 46 minuts de comissió  “clicant”   

AQUÍ

(escrit a l'AVE tornat a Tarragona per penjar el primer cartell de la campanya de les europees)

Ahir a la tarda teniem reunió de la Comissió dels Pactes de Toledo. Només teníem un punt a l'ordre del dia "Comparecencia del Secretario General de la UGT, Cándido Méndez"

Abans de començar va haver de fer una Roda de Premsa improvisada, per la quantitat de mitjans de comunicació que en el moment d'entrar tenien interès en preguntar-li la seva opinió sobre el debat de l'Estat de la Nació.

Una de les dades que va dona a la seva exposició em va xocar "el tant per cent de treballadors entre les persones majors de 55 anys, estava 30 punts per sota de la mitjana" Amb tot el que vol dir de cara al càlcul de la pensió 

A la compareixença va ser molt clar. El seu missatge es podria resumir en una frase, "ni un pas endarrere en els drets dels treballadors i dels pensionistes" Avui mirant diaris, no en trobo de referències enlloc 

Fa anys que en una xerrada "teòrica" sobre el sistema de partits a Espanya, em van explicar que a Europa Occidental, els partits de dreta i d'esquerra tenien tendència a conquerir el centre perquè és allà on hi ha una part de l'electorat, però també perquè si vols guanyar vots als altres t'has de situar a la seva frontera.

Qui ens donava el curset va afegir que a Espanya el partit que ocupava la major part del vot d'esquerres i envaïa el centre era el socialista, que procedia de l'esquerra però que es donava el cas que pel costat de la dreta, el partit majoritari no procedia de la dreta cristiana o liberal, com a d'altres països europeus, sinó de l'extrema dreta i això donava a la vida política espanyola característiques diferents a la d'altres països.

Aquest dos dies de debat de l'Estat de la Nació he pensat que aquell bon home tenia, com es diu vulgarment, mes raó que un sant.

Un Rajoy, "falton" i que ens menyspreava als diputats i diputades del grup socialista, ens ha arribat a dir que no ens donava el seu programa de mesures davant la crisi perquè no sabem llegir.

( i CIU dient que era equidistant.........  toma ya!!!)

El Govern destina 1,4 MEUR al mes per fer front a les pensions del Priorat