Sobre el Debat de TV3 a DELCAMP.CAT - 9 de desembre
El debat prescindible
Guillem Ramos-Salvat , Camp de Tarragona | Actualitzat el 09/12/2015
Cal canviar la Llei Electoral si és aquesta, la que obliga les televisions públiques a fer debats com els que ahir, dimarts 8 de desembre, es va emetre a Televisió de Catalunya amb els caps de llista per Tarragona de les eleccions espanyoles del 20 de desembre. Un espai amb molt poc debat i molt poques propostes en clau territorial.
Els set homes i la presentadora, la delegada de TV3 a Tarragona, Anna Masip, van entrar de cop a casa. Semblava que ens salvaríem, que algú no havia pensat a activar el botonet de la desconnexió de Tarragona i la pel·lícula «Amics amb diners» començava… però pocs segons després es va tallar el film i va començar l'obligat debat. Com si no n'haguéssim tingut prou amb el Real Madrid-Malmoe.
Obligats per la Llei Electoral (i amb Ciutadans com a convidats per la Junta Electoral, ja que no tenen representació actualment al Congrés espanyol), vam aprofitar per escoltar el debat. Un debat que no va interessar a ningú més que a les persones dels partits i els que fan campanya.
Els set homes i la presentadora, la delegada de TV3 a Tarragona, Anna Masip, van entrar de cop a casa. Semblava que ens salvaríem, que algú no havia pensat a activar el botonet de la desconnexió de Tarragona i la pel·lícula «Amics amb diners» començava… però pocs segons després es va tallar el film i va començar l'obligat debat. Com si no n'haguéssim tingut prou amb el Real Madrid-Malmoe.
Obligats per la Llei Electoral (i amb Ciutadans com a convidats per la Junta Electoral, ja que no tenen representació actualment al Congrés espanyol), vam aprofitar per escoltar el debat. Un debat que no va interessar a ningú més que a les persones dels partits i els que fan campanya.
L'1x1 del debat de TV3 entre els caps de llista per Tarragona el 20-D
Joan Ruiz (PSC): Sense corbata i l'americana gran. Igual de veterà que de socialdemòcrata. En la majoria de les seves intervencions ha volgut donar detalls concrets de casos d'emergència social a Tarragona per apuntar directament al seu rival estatal, el Partit Popular.
Jordi Roca (PP): Corbata verda. Més d'una vegada ha calgut mirar si hi era. En el darrer minut ha aprofitat per fer por a la gent. Un canvi de govern —alternança, només plantegen PP o PSOE— seria anar enrere, pel candidat del Partit Popular.
Ferran Bel (DiLL): Corbata vermella. Un home d'ordre i de les Terres de l'Ebre. Un mig-mig. Un salero a mig venir. Coneixedor de dades i amb experiència a Madrid però amb poca participació durant el debat. Ha reptat els dos espanyolistes, a Roca i a del Campo, a seguir el debat a la «universitat territorial».
Martí Barberà (UDC): Corbata fosca. Expert en portar l'aigua al seu molí. Ha aprofitat tot el debat per recordar que CDC —ara Democràcia i Llibertat— i Esquerra tenen el país aturat esperant un pacte amb els dimonis-chavistes-cubans de la CUP. El vot útil dels del seny i les solucions.
Jordi Salvador (ERC): Sense corbata. Esquerra s'ha de fer perdonar d'haver anat amb CDC el 27-S. Progre d'americana de pana amb colzeres, el cap de llista d'Esquerra ha tirat de manual independentista i de la seva especialització en sindicalisme «modern».
Félix Alonso (ECP): Sense corbata. Defensor del Dret a decidir i del referèndum negociat amb l'Estat, clar exemple de l'opa a les esquerres fartes d'Espanya. L'alcalde d'Altafulla, sorneguer durant bona part del debat, és un dels polítics que ha sabut mantenir el ritme del debat.
Sergio del Campo (C's): Sense corbata. El mimetisme amb el seu líder fins a nivells màxims; nerviós durant tot el debat, sobretot, al final. Igual que Rivera al debat a quatre de dilluns a Atresmedia. Discurs enllaunat.
Joan Ruiz (PSC): Sense corbata i l'americana gran. Igual de veterà que de socialdemòcrata. En la majoria de les seves intervencions ha volgut donar detalls concrets de casos d'emergència social a Tarragona per apuntar directament al seu rival estatal, el Partit Popular.
Jordi Roca (PP): Corbata verda. Més d'una vegada ha calgut mirar si hi era. En el darrer minut ha aprofitat per fer por a la gent. Un canvi de govern —alternança, només plantegen PP o PSOE— seria anar enrere, pel candidat del Partit Popular.
Ferran Bel (DiLL): Corbata vermella. Un home d'ordre i de les Terres de l'Ebre. Un mig-mig. Un salero a mig venir. Coneixedor de dades i amb experiència a Madrid però amb poca participació durant el debat. Ha reptat els dos espanyolistes, a Roca i a del Campo, a seguir el debat a la «universitat territorial».
Martí Barberà (UDC): Corbata fosca. Expert en portar l'aigua al seu molí. Ha aprofitat tot el debat per recordar que CDC —ara Democràcia i Llibertat— i Esquerra tenen el país aturat esperant un pacte amb els dimonis-chavistes-cubans de la CUP. El vot útil dels del seny i les solucions.
Jordi Salvador (ERC): Sense corbata. Esquerra s'ha de fer perdonar d'haver anat amb CDC el 27-S. Progre d'americana de pana amb colzeres, el cap de llista d'Esquerra ha tirat de manual independentista i de la seva especialització en sindicalisme «modern».
Félix Alonso (ECP): Sense corbata. Defensor del Dret a decidir i del referèndum negociat amb l'Estat, clar exemple de l'opa a les esquerres fartes d'Espanya. L'alcalde d'Altafulla, sorneguer durant bona part del debat, és un dels polítics que ha sabut mantenir el ritme del debat.
Sergio del Campo (C's): Sense corbata. El mimetisme amb el seu líder fins a nivells màxims; nerviós durant tot el debat, sobretot, al final. Igual que Rivera al debat a quatre de dilluns a Atresmedia. Discurs enllaunat.
Guillem Ramos-Salvat, director de delCamp.cat
Information and Links
Join the fray by commenting, tracking what others have to say, or linking to it from your blog.
