El bloc del Joan Ruiz

Ahir al matí, a la paperera de l’ordinador, vaig comptar la mitjana de missatges de correu electrònic que he rebut aquests últims dies, parlant dels suposats privilegis dels anomenats com a “polítics”. La quantitat que són a Espanya, i coses per l’estil.

Es nota l’estiu. Ha baixat considerablement. El que més em continua sobtant és la facilitat amb la que et reenvien missatges d’aquesta mena, amb un contingut que no aguanta el més mínim anàlisi.

Quan tinc una estona agafo un dels que rebo i el contesto. Com habitualment sempre tracten del mateix, sobre el sou vitalici dels diputats quan deixen de ser-ho (un invent) sobre els més de 400.000 "polítics" que hi ha a Espanya tots amb sous astronòmics (una barbaritat) que som el país d’Europa amb mes ajuntaments i així un llarg etc.´son fàcils de contestar.  

Últimament em trobo uns de nous. Tot el que ha fet Hollande en 50 dies de president de la república francesa, també tot ple de coses que no aguanten ni la primera lectura per adonar-se que es un seguit de “tonteries” i falsedats. Doncs és igual, deu haver milers i milers de persones que quan ho reben ho reenvien a totes les seves amistats. Segur que abans d’enviar-ho deuen llegir alguna cosa i els deu quedar i després ho deuen escampar entre els amics, coneguts, familiars.

Però el mes curiós de tot es la resposta que donen quan et trobes algú, com aquesta nit, al sopar de Can Corbella, que t'ha reenviat un d'aquests missatge, i li dius

¿però tu que has estat regidora, que tractes amb diputats, que no veus que això no pot ser?

Et contesta

bueno, bueno... però està a Internet,

T’ho diuen com argument d’autoritat . 

 

Per cert davant el dubte sobre les potes de porc o les patates i sípia, com cada any, he passat dues vegades per la cua i he menjat un plat de cada. L’any que ve ho hauré de tornar a fer. No m’acabo de decidir.