El bloc del Joan Ruiz

Ara que està de moda ficar-se amb “els polítics” s’hauria de recomptar la quantitat d’alcaldes i regidors que escampats per tot el país fan de tot, normalment amb pocs recursos, per millorar els nostres pobles. Pensava i ho xerrava avui, amb altra gent, al concurs d’arrossos de Vespella, on he estat amb el Rafel que feia una paella per tota la seva colla de la Nou.

Fan el concurs en una explanada, al voltant d’una masia mig enrunada, El dinar en un afegit que fa uns anys van rehabilitar. És una masia grandota en un lloc amb una vista molt maca. La major part de l’edifici encara no saben quan la podran “recuperar”.

 (Detall del sostre de la part de la masia ja "recuperada")

L’arròs del Rafel estava molt bo (la seva mare m’ha explicat com fer que la sípia estigui tova) i estava fet seguint una recepta clàssica, però al voltant n’hi havia de tot. Alguns inclús amb colors “poc habituals”.

Després de petites reunions amb gent de Torredembarra, Garidells i el Rourell he acabat sopant a Constantí amb els companys de l’Agrupació local on hem acabat xerrant d’alguna cosa semblant que en el dinar, però aquesta vegada  la conversa ha estat sobre els “privilegis” dels diputats. Ha  corregut tant que tenen, tenim, tants i variats privilegis que tothom sembla que ho creu. Hi ha inclús qui està convençut de bona fe que ens paguen les multes. Que paguem menys impostos que la resta de ciutadans i ciutadanes. Que tenim una pensió elevada i vitalícia des que deixes de ser diputat i així una llarga llista d’invencions que circulen per tot arreu i que molta gent dona per verídiques

En fin!! que he començat i acabat parlant d’un dels temes que aquets dies causen furor a totes les converses, “els privilegis dels polítics”

L’únic consol és que el company que estava davant, al sopar, en acabar, comentava a d’altres al sortir que “había aprendido muchas cosas y que eso de los diputados no era para tanto”