El bloc del Joan Ruiz

Ahir varem fer la festa de Nadal del Grup Parlamentari Socialista, a un hotel prop del Congrés. Després la cosa va acabar a la discoteca d’un altre hotel que hi ha al costat. És d’aquelles festes amb tothom dret, anant de grupet amb grupet parlant d’això o d’allò i amb un platet a la ma on et vas ficant algunes de les coses que hi ha a les plàteres que estan als extrems de la sala. Està be, pot servir per acabar parlant amb gent del grup amb qui habitualment no ho fas i per comentar, de manera mes informal del que es habitual, l’actualitat política. No només es va parlar de política, vaig sentir parlar de si cal prohibir o no les “corridas” de toros o de les festes de Nadal i en un grupet del PSC, un dels diputats feia gal de saber recitar els “pastorets” de memòria.

Quan feia estona que anava, va aparèixer el President Montilla, havia estat a la trobada de presidents autonòmics amb el govern central per consensuar mesures econòmiques per lluitar contra la crisi.. Havia d’agafar un avió en direcció a Barcelona mes tard li quedava una estona i la va aprofitar per venir a saludar-nos. Amb l’hora que era quan va arribar i considerant l’hora que havia d’arribar a Barcelona em va comentar “aprofito i menjo alguna cosa aquí per sopar o em quedo sense” així que el vaig portar a la sala annexa on hi havia menys gent i allà mentre picava alguna cosa ens ha comentat que al reunió no havia anat be per la postura ja preestablerta dels presidents del PP.

Per cert el Pica-pica jo diria que ha estat igual que l’any passat, potser l’han retallat una mica, els periodistes, fa un any ja el van qualificar d’auster.

Com he dit abans, acabat el pica-pica varem anar a la discoteca de l’hotel del costat. Enguany com no estava Aguilar, que ara és eurodiputat, no hi ha hagut guitarra i nadales i jo diria que la música que jo anomeno de “màquina” ha estat quasi exclusiva, tot i que també van posar alguna cançó del Bosé i alguna cosa mes però molt minoritària.

Et quedes com diuen “a quadros” veien com alguns diputats i diputades ballen, no t’ho imagines. La Teresa, una diputada maña, de qui no ho diries mai, es va marcar un twist ( o com s’escrigui) que em va deixar de pedra.

Aquest matí he preguntar si els del PP fan alguna cosa semblant, ningú m’ha sabut donar raó.