El bloc del Joan Ruiz

Vinc del Centre Extremeny d’assistir a l’acte d’homenatge al Sr.Guzman, dins de les activitats de la setmana cultural, en el dia del socio . És amic del meu pare de tota la vida, que no estava per anar-hi. Així que he anat en nom propi i per saludar-lo en nom seu.

Mentre transcorria l’acte, bastant emotiu, he pensat que era molt representatiu d’aquesta gent, de la que Tarragona està plena, que van arribar aquí per motius laborals, que van fer grans, aquí, els seus fills, crec que en te 7 i que ara mes que jubilat, passats els 80 fa molt,  te amb la seva dona Cristina, al voltant, un cercle de família i amics que l’han fet arrelar a la nostra ciutat, això sense perdre les arrels que els lliguen sentimentalment a la terra on van néixer.

Molts d'ells han acabat, com diu la cançó de la Trinca “Corasón Loco” amb dues pàtries i la veritat no tenen cap pinta d’estar “locos”