El bloc del Joan Ruiz

Avui m’ha vingut a veure un conegut, pakistaní, que te un locutori. Ho ha fet perquè tenia dos problemes

El primer que li van posar una multa per tenir-lo obert a hores que no el podia tenir. Li van enviar una carta (la denúncia) a un domicili on ja fa temps que no hi viu. Total que ara, que la multa està en executiva, no només no te descomptes, ni pot fer descàrrecs, sinó que a més a mes te recàrrecs. Total mes de 1300 euros.

Hem diu que la setmana passada un “policia”¿Potser un Guàrdia Urbà? li  va portar, la denúncia, directament al locutori i que gràcies a això ho sap.

L’escrit com tot document administratiu al nostre país, està en un llenguatge  que a qualsevol de nosaltres ens costa entendre, Ja em diràs a un senyor del Pakistan que parla una barreja de castellà amb paraules, pel mig, angleses, catalanes i del seu idioma

Segon problema: m’ha donat un sobre que contenia un altre escrit (també amb un llenguatge florit i administratiu)  de l’ajuntament, que li deia que s’havia acordat que a partir d’ara el locutoris eren això, només locutoris i que no podien vendre refrescos ni xuxeries, i que tenien 30 dies per fer al·legacions . Quan li he explicat que no podien vendre res s’ha portat les mans al cap i després m’ha preguntat ¿que quiere dicir al·legacions?

Li he dit, per la multa, amb quin departament havia de parlar per a poder-la pagar a terminis i pel segon que preguntaria amb qui havien de parlar, però que donessin per fet que això seria així i que no som la primera ciutat on es regulen els locutoris i que aviat a tot arreu serà així

un locutori

 

Pobre gent !!  la crisi els està deixant sense recursos, i ara això.