El bloc del Joan Ruiz

Som més que un club, o la vitalitat del PSC

El PSC, igual que el Barça,  és més que un club, també és més que un grup de gent que vol guanyar eleccions. Som un Partit, així amb majúscula com es demostra cada dia.

Avui mateix he estat a dos actes que ho corroboren.

Primer a la presentació de la nova Agrupació Socialista de Montbrió i Riudecanyes amb un esmorzar a una carpa de Montbrió del Camp (potser érem uns vuitanta), amb homenatge al company mes antic, discursos, converses per formar la JSC. etc. etc. etc. 

Com és habitual a les nostres agrupacions, gent que et diu que són "dels rojos de tota la vida", sindicalistes, fills de l'emigració, que són mes del poble que ningú, cap problema lingüístic, alguna persona gran que recorda lo malament que ho van passar a la postguerra i que donen consells als mes joves.   

Després també he estat a l'Arròs organitzat pels companys del Priorat a la Torre de Fontaubella. L'arròs era bo i el postres també, però el que estava millor era l'ambient alegre, nens corrent pel mig, entre d'ells el fill del Joan Pere (amb cara de trapella), discussions, debat mentre degustaven postres diversos fets a casa.

I als dos llocs es parlava del mateix del debat de "El Estado de la Nación" del proper dimarts i dimecres, que aquest any si has de fer cas del que et diuen, tothom seguirà. Es parlava sobre tot de que els socialistes ens podíem quedar sols. Parlant d'això un company m'ha dit "tranquil Joan,  no us quedareu sols, aquí estem nosaltres" Així que quan he tingut que dir unes paraules, micro en ma,  he demanat que el dimarts i el dimecres pensessin en nosaltres, perquè si ho feien, fins a la Carrera de Sant Jerónimo ens arribaria la seva escalfor. (a mi segur)