NO SOM EL SUD DE CATALUNYA Publicat a eldebat.cat - 7 d'abril
No som el sud de Catalunya
Joan Ruiz i Carbonell. Diputat al Congrés per Tarragona (PSC)
Encara avui, a molts indrets d’Europa, dir que ets del sud, de França, d’Espanya, d’Itàlia, és a més d’una distinció geogràfica una distinció econòmica, social i cultural.
Al nostre petit país, i des que jo sé, també el sud, la Catalunya Nova històrica, no ha estat mai el mateix que la resta de Catalunya. Ha estat sempre un territori amb menys inversions, amb menys activitat econòmica, amb menys població, sense centre d’estudis superiors, amb una renda per càpita mes baixa, en definitiva sempre hem estat el sud. A mes la gent de Barcelona, la que tenia diners, la petita o gran burgesia, que va crear bona part de l’entramat econòmic català, els que s’ho podien permetre, quan estiuejaven ho feien al Maresme, a Girona, cap al nord i si es podien comprar una "torre" també elegien el mateix territori. I això també compta, no és només una anècdota.
Però avui tot això ha canviat, el Port de Tarragona comença a competir amb el de Barcelona i aviat ens hi entraran fins a mig milió de contenidors anuals; tenim un aeroport que augmenta cada any en instal·lacions i viatgers. Les autovies i autopistes, l’AP-7 per fi ja amb tres carrils, ens comuniquen amb tot arreu, tenim una estació d’Alta Velocitat i la nostra xarxa de comunicacions, amb bus, té ja integració tarifària.
La nostra oferta turística és com poques, molt variada, amb el Parc d’Atraccions de Port Aventura, el comerç de Reus, la qualitat de les nostres platges, paisatges de muntanya a les Serres de Prades i del Montsant i les restes romanes de Tarragona declarades Patrimoni de la Humanitat. Amb cases rurals pels municipis de l’interior i grans hotels a les poblacions de la nostra costa, en especial a l’àrea central de Salou i Cambrils.
Comptem amb industries punteres, especialment en el sector de la química, però també agroalimentària, centres logístics, una Universitat, que destaca en diferents sectors i “fabriquem” una part considerable de l’energia que consumeix Catalunya,
I compten també amb un gran capital humà amb lideratges locals forts com Lluís Miquel Pérez a Reus, que han fet de la seva ciutat un lloc per viure-hi, o nous com Josep Fèlix Ballesteros, que ha començat a posar la ciutat de Tarragona al mapa i que és un nom a retenir a la memòria de cara al futur. Els dos alcaldes de les dues poblacions grans del nucli central del camp de Tarragona, que s’ha convertit ja en la segona àrea metropolitana de Catalunya.
Amb una població, i unes institucions, que van saber integrar l’allau immigratori del segle passat, procedent fonamentalment d’Andalusia i d’Extremadura i que ara ha començat a fer-ho amb els que han arribat de tots els indrets del món, sense trencadisses, amb generositat.
A les nostres comarques hi ha centres hospitalaris de referència com el Sant Joan de Reus o el Joan XXIII de Tarragona, instal·lacions culturals i també esportives, de vegades no massa ben repartides. I és en bona mesura per això que hem pres consciencia de la necessitat de planificar el nostre territori.
Encara ens manquen coses com una millor comunicació ferroviària i, sobre tot, atendre millor la nostra gent gran i els nostres petits. De tot en podríem fer llista, però per damunt del que tenim i de les nostres mancances hi ha una idea que en els últims anys s’està obrint pas: tenim força i no som el Sud de Catalunya, som el Camp de Tarragona. Un territori amb història, amb possibilitats, amb una població formada, emprenedora, que s’estima la terra, i a sobre amb consciència de voler ser part activa en les decisions de país, i més encara si ens afecten. No volem ser uns convidats o uns manats, volem ser protagonistes del nostre futur.
Al nostre petit país, i des que jo sé, també el sud, la Catalunya Nova històrica, no ha estat mai el mateix que la resta de Catalunya. Ha estat sempre un territori amb menys inversions, amb menys activitat econòmica, amb menys població, sense centre d’estudis superiors, amb una renda per càpita mes baixa, en definitiva sempre hem estat el sud. A mes la gent de Barcelona, la que tenia diners, la petita o gran burgesia, que va crear bona part de l’entramat econòmic català, els que s’ho podien permetre, quan estiuejaven ho feien al Maresme, a Girona, cap al nord i si es podien comprar una "torre" també elegien el mateix territori. I això també compta, no és només una anècdota.
Però avui tot això ha canviat, el Port de Tarragona comença a competir amb el de Barcelona i aviat ens hi entraran fins a mig milió de contenidors anuals; tenim un aeroport que augmenta cada any en instal·lacions i viatgers. Les autovies i autopistes, l’AP-7 per fi ja amb tres carrils, ens comuniquen amb tot arreu, tenim una estació d’Alta Velocitat i la nostra xarxa de comunicacions, amb bus, té ja integració tarifària.
La nostra oferta turística és com poques, molt variada, amb el Parc d’Atraccions de Port Aventura, el comerç de Reus, la qualitat de les nostres platges, paisatges de muntanya a les Serres de Prades i del Montsant i les restes romanes de Tarragona declarades Patrimoni de la Humanitat. Amb cases rurals pels municipis de l’interior i grans hotels a les poblacions de la nostra costa, en especial a l’àrea central de Salou i Cambrils.
Comptem amb industries punteres, especialment en el sector de la química, però també agroalimentària, centres logístics, una Universitat, que destaca en diferents sectors i “fabriquem” una part considerable de l’energia que consumeix Catalunya,
I compten també amb un gran capital humà amb lideratges locals forts com Lluís Miquel Pérez a Reus, que han fet de la seva ciutat un lloc per viure-hi, o nous com Josep Fèlix Ballesteros, que ha començat a posar la ciutat de Tarragona al mapa i que és un nom a retenir a la memòria de cara al futur. Els dos alcaldes de les dues poblacions grans del nucli central del camp de Tarragona, que s’ha convertit ja en la segona àrea metropolitana de Catalunya.
Amb una població, i unes institucions, que van saber integrar l’allau immigratori del segle passat, procedent fonamentalment d’Andalusia i d’Extremadura i que ara ha començat a fer-ho amb els que han arribat de tots els indrets del món, sense trencadisses, amb generositat.
A les nostres comarques hi ha centres hospitalaris de referència com el Sant Joan de Reus o el Joan XXIII de Tarragona, instal·lacions culturals i també esportives, de vegades no massa ben repartides. I és en bona mesura per això que hem pres consciencia de la necessitat de planificar el nostre territori.
Encara ens manquen coses com una millor comunicació ferroviària i, sobre tot, atendre millor la nostra gent gran i els nostres petits. De tot en podríem fer llista, però per damunt del que tenim i de les nostres mancances hi ha una idea que en els últims anys s’està obrint pas: tenim força i no som el Sud de Catalunya, som el Camp de Tarragona. Un territori amb història, amb possibilitats, amb una població formada, emprenedora, que s’estima la terra, i a sobre amb consciència de voler ser part activa en les decisions de país, i més encara si ens afecten. No volem ser uns convidats o uns manats, volem ser protagonistes del nostre futur.
publicat a 
si ho vols veure entra AQUÍ
si ho vols veure entra AQUÍ Information and Links
Join the fray by commenting, tracking what others have to say, or linking to it from your blog.
