EL MES IMPORTANT D'UN SOPAR 12 de febrer
Ahir, tornant de Madrid, vaig anar directe de l’estació de l’AVE a una Masia prop de Montbrió que un grup d’amics te condicionada com a lloc on es troben per sopar, cada cert temps. És una mena de club gastronòmic.
El lloc és una construcció que feia de magatzem i on devien dormir els treballadors i els animals de feina en moments de recollida de l’avellana i de la resta de conreus de la zona. En una cantonada te una gran foc a terra, on ahir cremava un bon tronc, trossejat, de fusta de garrofer.
Havien convidat a l’alcalde de l’Argentera que és un bon cuiner a fer el sopar i el menú va ser del tot “argenterenc” de primer un romesco, la recepta del qual era anterior a que al poble arribes l’avellaner i que es continua fent sempre igual que al segle XIX, cada dinar de Sant Antoni, de segon caldereta i per acabar un mena de crema freda de llimona, a la que de vegades li diuen “de ministre” perquè la van fer per la boda del ministre, de temps de Franco, Fontana Codina amb una Llopis, filla del que era propietari del Castell d’Escornalbou, per aquelles dates. Es fantàstica .! Aquest cap de setmana intentaré fer-la
Clar que el millor de tot eren els comensals gent força interessants i bons conversadors i això desprès de tres dies a Madrid a Plens i a Comissions, la veritat és que s’agraeix.
Information and Links
Join the fray by commenting, tracking what others have to say, or linking to it from your blog.